La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dissabte XXII de durant l'any

1ª Lectura (1C 4,6b-15): Germans, apreneu de mi i d'Apol·ló, com diu el proverbi, a «no atribuir-vos més que el que concedeix la Llei escrita». No presumiu posant-vos a favor de l'un i en contra de l'altre. Qui ens distingeix els uns dels altres? Què tenim que no ho hàgim rebut? I si ho hem rebut, per què ens en gloriem com si ho tinguéssim de nosaltres mateixos?

Ja esteu satisfets. Ja sou rics. Sense necessitat de nosaltres us sentiu reis. I tant de bo que ho fóssiu, que també nosaltres podríem compartir la vostra reialesa! Però crec que a nosaltres, els apòstols, Déu ens ha posat públicament al darrer lloc, com uns homes condemnats a morir a l'estadi; som un espectacle per a tot el món, àngels i homes. Nosaltres, per amor de Crist, hem perdut el seny, mentre que vosaltres sou assenyats per gràcia de Crist; nosaltres som febles, mentre que vosaltres sou forts; vosaltres, benvistos, i nosaltres, deshonorats. Fins al moment present hem passat fam i set, anàvem mal vestits, ens bufetegen, vivim errant d'un lloc a un altre, cansats de treballar amb les nostres mans. Si ens insulten, beneïm; si ens persegueixen, ho suportem; si malparlen de nosaltres, contestem amb bones paraules. Fins ara hem estat com les escombraries del món; la desferra dels homes.

No us escric tot això per avergonyir-vos: sou els meus fills estimats, i per això us he volgut amonestar. En la vostra vida de cristians podríeu tenir tutors a milers, però no teniu molts pares: soc jo qui, en anunciar-vos l'evangeli, us vaig engendrar en Jesucrist.
Salm responsorial: 144
R/. El Senyor és a prop dels qui l'invoquen.
Són camins de bondat, els del Senyor, les seves obres són obres d'amor. El Senyor és a prop dels qui l'invoquen, dels qui l'invoquen amb sinceritat.

Satisfà el desig dels seus fidels, escolta el seu crit d'auxili, i els salva. El Senyor guarda els qui l'estimen, però els injustos desapareixen.

Que surtin dels meus llavis lloances al Senyor, que tothom beneeixi el seu nom per sempre més.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 14,6): Al·leluia. Jo soc el camí, la veritat i la vida, diu el Senyor; ningú no ve al Pare sinó per mi. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Lc 6,1-5): Un dissabte, Jesús passava per uns sembrats. Els seus deixebles anaven arrencant espigues, en treien el gra amb les mans i se'l menjaven. Alguns dels fariseus van dir: «Per què feu això que no és permès en dissabte?». Jesús els respongué: «¿No heu llegit què va fer David quan van tenir gana ell i els qui anaven amb ell? Va entrar al temple de Déu, va menjar els pans d'ofrena, que únicament poden menjar els sacerdots, i en donà també als seus acompanyants». I els deia: «El Fill de l'home és senyor del dissabte».

«El Fill de l'home és senyor del dissabte»

Fr. Austin Chukwuemeka IHEKWEME (Ikenanzizi, Nigèria)

Avui, davant l'acusació dels fariseus, Jesús explica el sentit correcte del descans sabàtic, tot invocant un exemple de l'Antic Testament (cf. Dt 23,26): «¿No heu llegit què va fer David (...)? Va entrar al temple de Déu, va menjar els pans d'ofrena, que únicament poden menjar els sacerdots, i en donà també als seus acompanyants» (Lc 6,3-4).

La conducta de David anticipa la doctrina que el Crist ensenya en aquest passatge. Ja en l'Antic Testament, Déu havia establert un ordre en els preceptes de la Llei, de manera que els de menor rang cedeixen davant dels principals.

A la llum de tot això, s'explica que un precepte cerimonial (com el que comentem) cedís davant un precepte de llei natural. Igualment, el precepte del dissabte no és per sobre de les necessitats elementals de subsistència.

En aquest passatge, Crist ensenya quin era el sentit de la institució divina del dissabte: Déu l'havia instituït pel bé de l'home, per tal que pogués descansar i dedicar-se amb pau i alegria al culte diví. La interpretació dels fariseus havia convertit aquest dia en ocasió d'angoixa i preocupació a causa de la multitud de prescripcions i prohibicions.

El dissabte havia estat fet no solament amb vista a què l'home descansés, sinó també per tal que donés glòria a Déu: aquest és l'autèntic sentit de l'expressió «el dissabte fou fet per a l'home» (Mc 2,27).

A més, en declarar-se “senyor del dissabte” (cf. Lc 6,5), manifesta obertament que Ell és el mateix Déu que donà el precepte al poble d'Israel, tot afirmant així la seva divinitat i el seu poder universal. Per aquesta raó, hom pot establir altres lleis, igual que Jahvè en l'Antic Testament. Jesús bé pot anomenar-se “senyor del dissabte”, perquè és Déu.

Demanem-li ajut a la Mare de Déu per a creure i entendre que el dissabte pertany a Déu i que és un mode —adaptat a la nostra naturalesa— de donar glòria i honor al Totpoderós. Com ha escrit Sant Joan Pau II, «el descans és una cosa “sagrada”» i ocasió per a «prendre consciència que tot és obra de Déu».

La nova web d'evangeli.net ja està disponible. Esperem que la distribució dels continguts i les noves funcionalitats facilitin la lectura i meditació de l'Evangeli i el seu comentari.