La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Última newsletter: El cicle SANTORAL a evangeli.net
Veure altres dies:

Dia litúrgic: Diumenge XXIII (B) de durant l'any

1ª Lectura (Is 35,4-7): Digueu als cors alarmats: Sigueu valents, no tingueu por: Aquí teniu el vostre Déu que ve per fer justícia; la paga de Déu és aquí, és ell mateix qui us ve salvar. Llavors es desclouran els ulls dels cecs i les orelles dels sords s'obriran; llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig, perquè l'aigua ha brollat a l'estepa, han nascut torrents en el desert, les terres xardoroses ara són estanys, el país de la set és ple de fonts d'aigua.
Salm responsorial: 145
R/. Lloa el Senyor, ànima meva.
Senyor, que es manté fidel per sempre, fa justícia als oprimits, dóna pa als qui tenen fam. El Senyor deslliura els presos.

El Senyor dóna la vista als cecs, el Senyor redreça els vençuts, el Senyor estima els justos, el Senyor guarda els forasters.

Manté les viudes i els orfes, i capgira els camins dels injustos. El Senyor regna per sempre; és el teu Déu, Sió, per tots els segles.
2ª Lectura (Jm 2,1-5): Germans meus, vosaltres que creieu en Jesucrist, el nostre Senyor gloriós, no heu de comprometre la vostra fe amb diferències entre les persones. Suposem que, mentre esteu reunits, entra un home ben vestit i amb un anell d'or, i entra també un pobre mal vestit. Si us fixàveu primer en el que va ben vestit i li dèieu: «Segui aquí, que estarà millor», però al pobre li dèieu: «Tu queda't dret o seu aquí, als meus peus», no faríeu diferències entre vosaltres? No seríeu homes que jutgen amb criteris dolents? Escolteu, germans meus estimats: No sabeu que Déu ha escollit els pobres d'aquest món per fer-los rics en la fe i hereus del Regne que ell ha promès als qui l'estimen?
Versicle abans de l'Evangeli (Cf. Mt 4,23): Al·leluia. Jesús predicava la Bona Nova del Regne, i guaria en el poble tota malaltia. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mc 7,31-37): En aquell temps, Jesús se'n va anar del territori de Tir i, passant pel de Sidó, arribà al llac de Galilea, després de travessar el territori de la Decàpolis. Llavors li porten un sord, que amb prou feines podia parlar, i li demanaven que li imposés la mà. Jesús se l'endugué tot sol, lluny de la gent, li ficà els dits a les orelles, va escopir i li tocà la llengua amb la saliva. Després va alçar els ulls al cel, sospirà i li digué: «Efatà!», que vol dir: “Obre't!”. A l'instant se li van obrir les orelles, la llengua se li destravà i parlava perfectament. Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú, però com més els ho prohibia, més ho pregonaven. Estaven completament admirats i deien: «Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin».

«Li porten un sord, que amb prou feines podia parlar, i li demanaven que li imposés la mà»

Pbro. Fernando MIGUENS Dedyn
(Buenos Aires, Argentina)

Avui, la litúrgia ens mena envers la contemplació de la guarició d'un home «sord, que amb prou feines podia parlar» (Mc 7,32). Com en moltes altres ocasions (el cec de Betsaida, el cec de Jerusalem, etc.), el Senyor acompanya el miracle amb una sèrie de gestos externs. Els Pares de l'Església veuen ressaltada en aquest fet la participació mediadora de la Humanitat del Crist en els seus miracles. Una mediació que es realitza en una doble direcció: d'una banda, l'anorreament i la proximitat del Verb encarnat cap a nosaltres (el toc dels seus dits, la profunditat de la seva mirada, la seva dolça i propera veu); d'altra banda, l'intent de desvetllar en l'home la confiança, la fe i la conversió del cor.

En efecte, les guaricions dels malalts que Jesús realitza van molt més enllà que el mer apaivagar el dolor o tornar la salut. Es dirigeixen a assolir en els qui Ell estima la ruptura amb la ceguesa, la sordesa o la immobilitat de l'esperit. I, en darrer terme, una veritable comunió de fe i d'amor.

Alhora veiem com la reacció agraïda dels receptors del do diví és la de proclamar la misericòrdia de Déu: «Com més els ho prohibia, més ho pregonaven» (Mc 7,36). Donen testimoni del do diví, experimenten profundament la seva misericòrdia i s'omplen d'una pregona i genuïna gratitud.

També per a tots nosaltres és d'una importància cabdal el fet de saber-nos i sentir-nos estimats de Déu, la certesa de ser objecte de la seva misericòrdia infinita. Aquest és el gran motor de la generositat i de l'amor que Ell ens demana. Molts són els camins pel que aquesta descoberta s'ha de realitzar en nosaltres. A voltes serà l'experiència intensa i sobtada del miracle i, més freqüentment, el successiu descobriment que tota la nostra vida és un miracle d'amor. En tot cas, cal que es donin les condicions de la consciència de la nostra indigència, una veritable humilitat i la capacitat d'escoltar reflexivament la veu de Déu.