evangeli.net

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

200 mossens comenten l'Evangeli del dia

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Diumenge 23 (B) de durant l'any

escoltar

Descarregar

1ª Lectura (Is 35,4-7): Digueu als cors alarmats: Sigueu valents, no tingueu por: Aquí teniu el vostre Déu que ve per fer justícia; la paga de Déu és aquí, és ell mateix qui us ve salvar. Llavors es desclouran els ulls dels cecs i les orelles dels sords s'obriran; llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig, perquè l'aigua ha brollat a l'estepa, han nascut torrents en el desert, les terres xardoroses ara són estanys, el país de la set és ple de fonts d'aigua.

Salm responsorial: 145

R/. Lloa el Senyor, ànima meva.

Senyor, que es manté fidel per sempre, fa justícia als oprimits, dóna pa als qui tenen fam. El Senyor deslliura els presos.

El Senyor dóna la vista als cecs, el Senyor redreça els vençuts, el Senyor estima els justos, el Senyor guarda els forasters.

Manté les viudes i els orfes, i capgira els camins dels injustos. El Senyor regna per sempre; és el teu Déu, Sió, per tots els segles.

2ª Lectura (Jm 2,1-5): Germans meus, vosaltres que creieu en Jesucrist, el nostre Senyor gloriós, no heu de comprometre la vostra fe amb diferències entre les persones. Suposem que, mentre esteu reunits, entra un home ben vestit i amb un anell d'or, i entra també un pobre mal vestit. Si us fixàveu primer en el que va ben vestit i li dèieu: «Segui aquí, que estarà millor», però al pobre li dèieu: «Tu queda't dret o seu aquí, als meus peus», no faríeu diferències entre vosaltres? No seríeu homes que jutgen amb criteris dolents? Escolteu, germans meus estimats: No sabeu que Déu ha escollit els pobres d'aquest món per fer-los rics en la fe i hereus del Regne que ell ha promès als qui l'estimen?

Versicle abans de l'Evangeli (Cf. Mt 4,23): Al·leluia. Jesús predicava la Bona Nova del Regne, i guaria en el poble tota malaltia. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mc 7,31-37): En aquell temps, Jesús sortint un altre cop dels confins de Tir, anà per Sidó a la mar de la Galilea per l’entremig del territori de la Decàpolis. I li presenten un sord i mut, i li supliquen que li imposi la mà. I apartant-lo de la multitud, li ficà els dits a les orelles, i, escopint, li tocà la llengua. I mirant al cel, sospirà, i li digué: «Effethà!» -que vol dir: «Obre’t!». I a l'instant se li obriren les orelles, i se li desféu la trava de la llengua, i parlava bé. I els manà que no ho diguessin a ningú, però com més els ho manava, més ho divulgaven, i més es meravellaven, dient: «Tot ho ha fet bé: els sords els fa oir i els muts parlar!».

© Albada Editorial / evangeli.net

«Li presenten un sord i mut, i li supliquen que li imposi la mà»

Pbro. Fernando MIGUENS Dedyn (Buenos Aires, Argentina)

Avui, la litúrgia ens mena envers la contemplació de la guarició d'un home «sord i mut» (Mc 7,32). Com en moltes altres ocasions (el cec de Betsaida, el cec de Jerusalem, etc.), el Senyor acompanya el miracle amb una sèrie de gestos externs. Els Pares de l'Església veuen ressaltada en aquest fet la participació mediadora de la Humanitat del Crist en els seus miracles. Una mediació que es realitza en una doble direcció: d'una banda, l'anorreament i la proximitat del Verb encarnat cap a nosaltres (el toc dels seus dits, la profunditat de la seva mirada, la seva dolça i propera veu); d'altra banda, l'intent de desvetllar en l'home la confiança, la fe i la conversió del cor.

En efecte, les guaricions dels malalts que Jesús realitza van molt més enllà que el mer apaivagar el dolor o tornar la salut. Es dirigeixen a assolir en els qui Ell estima la ruptura amb la ceguesa, la sordesa o la immobilitat de l'esperit. I, en darrer terme, una veritable comunió de fe i d'amor.

Alhora veiem com la reacció agraïda dels receptors del do diví és la de proclamar la misericòrdia de Déu: «Com més els ho manava, més ho divulgaven» (Mc 7,36). Donen testimoni del do diví, experimenten profundament la seva misericòrdia i s'omplen d'una pregona i genuïna gratitud.

També per a tots nosaltres és d'una importància cabdal el fet de saber-nos i sentir-nos estimats de Déu, la certesa de ser objecte de la seva misericòrdia infinita. Aquest és el gran motor de la generositat i de l'amor que Ell ens demana. Molts són els camins pel que aquesta descoberta s'ha de realitzar en nosaltres. A voltes serà l'experiència intensa i sobtada del miracle i, més freqüentment, el successiu descobriment que tota la nostra vida és un miracle d'amor. En tot cas, cal que es donin les condicions de la consciència de la nostra indigència, una veritable humilitat i la capacitat d'escoltar reflexivament la veu de Déu.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

«Ens omple de confusió, la comprovació que essent nosaltres bons per naturalesa, com a creats a imatge de Déu, siguem, però, dolents per les nostres accions» (Sant Llorenç de Brindisi)
«“Efatà”, la mateixa ordre es dirigeix ara a l’home interior, perquè s’obri als divins misteris, mitjançant la llum de la fe, mitjançant l’amor, l’esperança» (Sant Joan Pau II)
«(…) La seva compassió envers tots els qui pateixen va tan lluny que s’identifica amb ells: ‘Estava malalt, i em visitàreu’ (Mt 25,36). El seu amor de predilecció pels malalts no ha cessat, al llarg de tots els segles, de suscitar l’atenció particularíssima dels cristians envers tots els qui sofreixen en el cos i en l’ànima. Aquest amor és l’origen dels incansables esforços per tal d’alleujar-los» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 1.503)