Avui ens fixem en la sol•licitud de Jesucrist per la qüestió social de la seva època. Si li duen un malalt tot pregant-lo d'imposar-li la mà és perquè ja era coneguda la sensibilitat social de Jesús. Aquest és, justament, el camí que ha seguit l'Església des de l'era apostòlica fins els nostres dies. Aquesta sol•licitud per la qüestió social, a partir de Lleó XIII (amb la seva encíclica "Rerum novarum"), donà lloc al que avui coneixem com Doctrina Social de l'Església.

No es tracta d'una simple "filosofia social"; Joan Pau II la declarà com a "Teologia Moral". Benet XVI a aprofundit dita perspectiva tot senyalant que la caritat és la via mestra de la Doctrina Social de l'Església, fins al punt de definir-la com "caritas in veritate in re sociali" (anunci de la veritat de l'amor del Crist en societat).

—La caritat no és solament el principi de les micro-relacions, com ara les amistats, la família..., sinó també de les macro-relacions, com les relacions socials, econòmiques i polítiques.