La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dimarts XXIII de durant l'any

1ª Lectura (1C 6,1-11): Germans, és possible que entre vosaltres hi hagi algú que, quan té un plet contra un altre, gosi recórrer a un tribunal pagà, en lloc de demanar l'arbitratge d'altres cristians? No sabeu que el poble de Déu un dia haurà de judicar el món? I si el món ha de ser sotmès al vostre judici, ara no seríeu capaços de resoldre aquests petits litigis? No sabeu que haurem de judicar fins i tot els àngels? Què són davant d'això les discussions sobre la vida de cada dia? Per a dirimir aquests afers podeu recórrer a les persones menys considerades de la comunitat. Exagero per a fer-vos reaccionar. És que un germà ha de pledejar contra el seu germà, i ho ha de fer, a més, davant els tribunals dels qui no són creients?

Ja és del tot un descrèdit que pledegeu entre vosaltres. Abans d'arribar a aquí, per què no deixeu que us perjudiquin i us desposseeixin? Però no: sou vosaltres qui perjudiqueu i desposseïu els vostres mateixos germans. No sabeu que els injustos no posseiran el Regne de Déu? No us feu il·lusions! Els llicenciosos, els idòlatres, els adúlters, els sodomites, els lladres, els usurers, els bevedors, els calumniadors, els estafadors no posseiran el Regne de Déu. Alguns de vosaltres éreu així, però ara, en el nom de Jesús, el Senyor, i per l'Esperit del nostre Déu, ja heu estat rentats, santificats, fets justos.
Salm responsorial: 149
R/. El Senyor estima el seu poble.
Canteu al Senyor un càntic nou, canteu les seves lloances davant dels qui l'estimen. Se sent feliç Israel del qui l'ha creat, s'alegren del seu rei els fills de Sió.

Lloen el seu nom, el lloen tot dansant, acompanyen els seus cants amb els tambors i les cítares. Perquè el Senyor estima el seu poble, coronarà de triomf els humils.

Els fidels celebren la seva glòria, des dels seus rengles aclamen plens de goig, mentre els seus llavis glorifiquen Déu. És la glòria reservada als qui l'estimen.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 15,16): Al·leluia. Sóc jo qui us he escollit del món per confiar-vos la missió d'anar pertot arreu i donar fruit, i el vostre fruit perdurarà. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Lc 6,12-19): En aquells dies, Jesús se n'anà a la muntanya a pregar, i va passar tota la nit pregant a Déu. Quan va ser de dia, va cridar els seus deixebles, n'escollí dotze i els donà el nom d'apòstols: Simó, que anomenà també Pere, Andreu —el seu germà—, Jaume, Joan, Felip, Bartomeu, Mateu, Tomàs, Jaume, fill d'Alfeu, Simó, anomenat Zelós, Judes, fill de Jaume, i Judes Iscariot, que va ser el traïdor.

Després Jesús va baixar amb ells de la muntanya i s'aturà en un indret pla. Allí hi havia molts dels seus deixebles i una gran gentada del poble, vinguda de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó, per escoltar-lo i fer-se guarir de les seves malalties. Els turmentats per esperits malignes també eren curats. Tota la gent intentava tocar-lo, perquè sortia d'Ell una força que guaria tothom.

«Jesús se n'anà a la muntanya a pregar, i va passar tota la nit pregant a Déu»

Fra Lluc TORCAL Monjo de Monestir de Sta. Mª de Poblet (Santa Maria de Poblet, Tarragona, Espanya)

Avui voldria centrar la nostra reflexió en les primeres paraules d'aquest Evangeli: «En aquells dies, Jesús se n'anà a la muntanya a pregar, i va passar tota la nit pregant a Déu» (Lc 6,12). Introduccions com aquesta poden passar desapercebudes en la nostra lectura quotidiana de l'Evangeli, però —de fet— són de màxima importància. En concret, avui se'ns diu clarament que l'elecció dels dotze apòstols —decisió central per a la futura vida de l'Església— fou precedida per tota una nit de pregària de Jesús, en solitud, davant Déu, el seu Pare.

Com era la pregària del Senyor? Del que es desprèn de la seva vida, deuria ser una pregària plena de confiança en el Pare, de total abandó a la seva voluntat —«no busco de fer la meva pròpia voluntat, sinó la voluntat del qui m’ha enviat» (Jn 5,30)—, de manifesta unió a la seva obra de salvació. Només des d'aquesta profunda, llarga i constant oració, sostinguda sempre per l'acció de l'Esperit Sant que, ja present en el moment de la seva Encarnació, havia davallat sobre Jesús en el seu Baptisme; només així, dèiem, el Senyor podia treure la força i la llum necessària per continuar la seva missió d'obediència al Pare per a complir la seva obra vicària de salvació dels homes. L'elecció subsegüent dels Apòstols, que, com ens recorda sant Ciril d'Alexandria, «Crist mateix afirma d'haver-los donat la mateixa missió que va rebre del Pare», ens mostra com l'Església naixent fou fruit d'aquesta pregària de Jesús al Pare en l'Esperit i que, per tant, és obra de la mateixa Santíssima Trinitat. «Quan va ser de dia, va cridar els seus deixebles, n'escollí dotze i els donà el nom d'apòstols» (Lc 6,13).

Tant de bo, tota la nostra vida de cristians —de deixebles de Crist— estigui sempre immersa en l'oració i conduïda per ella.

La nova web d'evangeli.net ja està disponible. Esperem que la distribució dels continguts i les noves funcionalitats facilitin la lectura i meditació de l'Evangeli i el seu comentari.