Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia
200 mossens comenten l'Evangeli del dia
Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
La tradició que jo he rebut i que us he transmès a vosaltres ve del Senyor. Jesús, el Senyor, la nit que havia de ser entregat prengué el pa, i, dient l'acció de gràcies, el partí i digué: «Això és el meu cos, ofert per vosaltres. Feu això per celebrar el meu memorial». Igualment prengué el calze, havent sopat, i digué: «Aquest calze és la nova aliança segellada amb la meva sang. Cada vegada que en beureu, feu-ho per celebrar el meu memorial». Així, doncs, cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquest calze anuncieu la mort del Senyor fins que torni. Per tant, germans, cada vegada que us reuniu per menjar plegats, tingueu en compte els altres.
Per això us dic: «Aquí em teniu: com està escrit de mi en el llibre, Déu meu, vull fer la vostra voluntat, guardo la vostra llei al fons del cor».
Anuncio amb goig la salvació davant el poble en dia de gran festa. No puc deixar d'anunciar-la; ho sabeu prou, Senyor.
Que puguin alegrar-se i fer-vos festa els qui us busquen de debò; que els qui estimen la vostra obra salvadora puguin dir sempre: «És gran el Senyor».
© Albada Editorial / evangeli.net
«Us dic que ni a Israel he trobat una fe tan gran!»
Fr. John A. SISTARE (Cumberland, Rhode Island, Estats Units)Avui, ens enfrontem amb una pregunta interessant. Per quina raó el centurió de l'Evangeli no anà personalment a trobar Jesús i, en canvi, envià alguns notables dels jueus per endavant amb la demanda que vingués a salvar el seu criat? El mateix centurió respon per nosaltres en el passatge evangèlic: «Senyor, no et molestis, perquè no soc digne que entris sota el meu sostre, i per això tampoc no m’he considerat digne de venir a tu, però, digues-ho de paraula, i serà guarit el meu criat» (Lc 7,7).
Aquell centurió posseïa la virtut de la fe en creure que Jesús podria fer el miracle —si així ho volia— només amb la seva divina voluntat. La fe li feia creure que, prescindint d'allà on Jesús pogués trobar-se, Ell podria sanar el criat malalt. Aquell centurió estava ben convençut que cap distància no podria impedir o deturar Jesucrist, si volia dur a bon terme el seu treball de salvació.
Nosaltres també som cridats a tenir la mateixa fe en les nostres vides. Hi ha vegades que podem ésser temptats a creure que Jesús és lluny i no escolta els nostres precs. La fe, però, il·lumina les nostres ments i els nostres cors fent-nos creure que Jesús s'hi troba sempre a prop, per tal d'ajudar-nos. De fet, la presència sanativa de Jesús a l'Eucaristia ha de ser el nostre recordatori permanent que Jesús és sempre prop nostre. Sant Agustí, amb ulls de fe, hi creia en aquesta realitat: «El que veiem és el pa i el calze; això és el que els teus ulls et senyalen. Però, allò que la teva fe t'obliga a acceptar és que el pa és el Cos de Jesucrist i en el calze s'hi troba la sang de Jesucrist».
La fe il·lumina les nostres ments per fer-nos veure la presència de Jesús al bell mig de nosaltres. I, com aquell centurió, direm, «Senyor, no et molestis, perquè no soc digne que entris sota el meu sostre» (Lc 7,6). Per tant, si ens humiliem davant el nostre Senyor i Salvador, Ell ve i s'apropa per a curar-nos. Tanmateix deixem Jesús penetrar el nostre esperit, a casa nostra, per tal de curar i enfortir la nostra fe i per a dur-nos cap a la vida eterna.
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«Per les obres que fa la caritat se sap si la fe és viva o morta. La fe viva és excel·lent perquè, estant unida amb la caritat i vivificada per ella, és ferma i constant. Fa moltes i bones obres, que mereix que sigui lloada per elles dient: Oh, quina fe tan gran» (Sant Francesc de Sales)
«El nostre temps requereix cristians que creixin en la fe gràcies a la familiaritat amb la Sagrada Escriptura i els sagraments. Persones que siguin gairebé un llibre obert que narra l’experiència de la vida nova en l’Esperit» (Benet XVI)
«La fe és, en primer lloc, una adhesió personal de l’home a Déu. Al mateix temps —i d’una manera inseparable— és l’assentiment lliure a tota la veritat revelada per Déu (...)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 150)