La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Última newsletter: El cicle SANTORAL a evangeli.net
Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dijous II de durant l'any

1ª Lectura (1S 18,6-9; 19,1-7): Un dia que David tornava victoriós d'una batalla contra els filisteus, de totes les poblacions d'Israel sortien les dones a rebre el rei Saül, cantant i ballant al so dels tambors i dels ferrets i amb crits d'alegria. Tot dansant, les dones repetien aquesta tornada: «Saül n'ha derrotat a milers, i David a desenes de milers». Saül s'indignà moltíssim i trobà de molt mal gust aquell cant. Deia: «Per a David, desenes de milers, per a mi, tan sols milers i prou; només falta que me'l facin rei». D'aquell dia ençà, Saül mirà David amb recel. Saül parlà amb el seu fill Jonatàs i amb els oficials del seu propòsit de matar David.

Jonatàs, que estimava molt David, li ho va advertir. Li digué: «El meu pare, Saül, et vol matar. Demà al matí ves amb compte i queda't amagat, que no et vegi ningú. Jo sortiré amb el meu pare i l'acompanyaré cap al camp on estaràs amagat, li parlaré de tu, veuré què passa i t'ho faré saber. L'endemà, Jonatàs parlà bé de David al seu pare, Saül, i li digué: «No facis res contra el teu oficial David, que ell no t'ha fet cap mal. Al contrari, les seves campanyes t'han estat molt profitoses. Amb perill de la seva pròpia vida, ha derrotat els filisteus i, sota el seu comandament, el Senyor ha donat al poble d'Israel unes grans victòries, tu mateix ho has vist i te n'has alegrat. Per què vols cometre el crim de vessar una sang innocent, com seria matar David sense cap motiu?».

Saül va fer cas del que Jonatàs li deia i jurà per la vida del Senyor que no faria matar David. Tot seguit Jonatàs cridà David i li donà compte de la conversa que havia tingut amb el seu pare. Després Jonatàs portà David a Saül, i David continuà com abans al seu servei.
Salm responsorial: 55
R/. Confio en Déu, no tinc por de res.
Compadiu-vos de mi, Déu meu, que els homes ja em tenen a les mans; no paren de seguir-me tot el dia, ja són a la vora, tothom combat contra mi.

Heu dut el compte de la meva vida errant, en el vostre odre heu recollit les meves llàgrimes: Veuré la retirada dels enemics, i, el dia que us invoqui, sabré que Déu m'afavoreix.

Celebro les promeses de Déu; confio en ell, no tinc por de res. Què poden fer-me els homes?

Mantinc les prometences, Déu meu, les compliré en acció de gràcies.
Versicle abans de l'Evangeli (2Tm 1,10): Al·leluia. Jesucrist, el nostre salvador, ha desposseït la mort del poder que tenia i, amb la Bona Nova de l'evangeli, ha fet resplendir la llum de la vida. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mc 3,7-12): En aquell temps, Jesús es retirà amb els seus deixebles cap al llac, i el va seguir una gran gentada de Galilea. També va anar a trobar-lo molta gent de Judea, de Jerusalem, d'Idumea, de l'altra banda del Jordà i dels voltants de Tir i de Sidó, que havien sentit a dir tot el que feia. Jesús digué als seus deixebles que li tinguessin a punt una barca perquè la gent no el masegués: n'havia curat tants, que els qui patien malalties se li tiraven al damunt per poder-lo tocar. Els esperits malignes, quan el veien, es prostraven davant d'ell i cridaven: «Tu ets el Fill de Déu!». Però Jesús els manava molt severament que no el descobrissin.

«El va seguir una gran gentada de Galilea. També va anar a trobar-lo molta gent de Judea, de l'altra banda del Jordà i dels voltants de Tir i de Sidó»

Mn. Melcior QUEROL i Solà
(Ribes de Freser, Girona, Espanya)

Avui, encara recent el baptisme de Joan en les aigües del riu Jordà, hauríem de recordar el caire de conversió del nostre propi baptisme. Tots vàrem ser batejats en un sol Senyor, una sola fe, «en un sol Esperit per formar un sol cos» (1Co 12,13). Heus aquí l'ideal d'unitat: formar un sol cos, ser en Crist una sola cosa, perquè el món cregui.

A l'Evangeli d'avui veiem que «una gran gentada de Galilea» i també «molta altra gent» procedent d'altres indrets (cf. Mc 3,7-8) s'apropen al Senyor. I Ell acull i procura el bé per a tots, sense excepció. Això ho hem de tenir molt present durant l'octavari de pregària per a la unitat dels cristians.

Adonem-nos-en com, al llarg dels segles, els cristians ens hem dividit en catòlics, ortodoxes, anglicans, luterans, i un llarg etcètera de confessions cristianes. Pecat històric contra una de les notes essencials de l'Església: la unitat.

Però aterrem en la nostra realitat eclesial d'avui. La del nostre bisbat, la de la nostra parròquia. La del nostre grup cristià. Realment som una sola cosa? Realment la nostra relació d'unitat és motiu de conversió per als allunyats de l'Església? «Que tots siguin u, perquè el món cregui» (Jn 17,21), pregà Jesús al Pare. Aquest és el repte. Que els pagans vegin com es relacionen un grup de creients, que congregats per l'Esperit Sant, en l'Església de Crist, tenen un sol cor i una sola ànima (cf. Ac 4,32-34).

Recordem que, com a fruit de l'Eucaristia, alhora que la unió de cadascú amb Jesús, s'ha de manifestar la unitat de l'Assemblea, ja que ens alimentem del mateix Pa per a ser un sol cos. Per tant, el que els sagraments signifiquen, i la gràcia que contenen, exigeixen de nosaltres gestos de comunió envers els altres. La nostra conversió és a la unitat trinitària (la qual cosa és un do que ve de dalt) i la nostra tasca santificadora no pot obviar els gestos de comunió, de comprensió, d'acolliment i de perdó envers el germà.