La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dijous 25 de durant l'any
1ª Lectura (Ecle 1,2-11): «Vanitat i més vanitat, deia el Portaveu-del-poble, vanitat i més vanitat, tot és en va». Quin profit treu l'home de tot l'esforç amb què treballa sota el sol? Una generació se'n va, en ve una de nova i la terra es manté sempre igual. El sol surt i es pon, i se'n va corrents al lloc d'on sortirà de nou. El vent que bufa cap al sud, després gira cap al nord; dóna voltes i més voltes, i refà el camí que havia fet. Tots els rius corren cap al mar, però el mar no s'omple mai, i ells no paren de córrer al lloc on han anat sempre.

Massa paraules cansen, ningú no és capaç de dir-ho tot; l'ull no en té mai prou de veure, ni l'orella d'escoltar. El mateix que passa tornarà a passar, el mateix que fan tornaran a fer-ho, sota el sol no hi ha res que sigui nou. Quan una cosa diuen que no s'havia vist mai, segur que ja va succeir en alguna època de les que ens han precedit. De les coses passades, ja no en queda el record, ni en quedarà tampoc de les que vindran després, fins als darrers temps.
Salm responsorial: 89
R/. Al llarg de tots els segles, Senyor, heu estat sempre la nostra muralla.
Vós feu tornar els homes a la pols dient-los: «Torneu-vos-en, fills d'Adam». Mil anys als vostres ulls són com un dia que ja ha passat, com el relleu d'una guàrdia de nit.

Quan preneu els homes, són com un somni en fer-se de dia, són com l'herba que s'espiga: ha tret florida al matí, al vespre es marceix i s'asseca.

Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies per adquirir la saviesa del cor. Calmeu-vos, Senyor, què espereu? Sigueu pacient amb els vostres servents.

Que el vostre amor no trigui més a saciar-nos i ho celebrarem amb goig tota la vida. Que l'amabilitat del Senyor, el nostre Déu, reposi damunt els seus servents. Doneu encert a l'obra de les nostres mans.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 14,6): Al·leluia. Jo sóc el camí, la veritat i la vida, diu el Senyor; ningú no ve al Pare sinó per mi. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Lc 9,7-9): En aquell temps, Herodes, el tetrarca, havent sentit totes les coses que succeïen, dubtava, ja que es deia per part d’alguns que Joan havia ressuscitat d’entre els morts, i per part d’altres que Elies havia aparegut o que un profeta dels antics havia ressuscitat. I digué Herodes: «Joan, jo l’he degollat. Però, qui és aquest de qui jo sento dir tals coses?». I tractava de veure’l.

© Albada Editorial / evangeli.net

«I tractava de veure’l»

Rev. P. Jorge R. BURGOS Rivera SBD (Cataño, Puerto Rico)

Avui el text de l'Evangeli ens diu que Herodes volia veure Jesús (cf. Lc 9,9). Aquest desig de veure Jesús li brolla de la curiositat. Hom parlava molt de Jesús pels miracles que realitzava al seu pas. Moltes persones parlaven d'Ell. L'actuació de Jesús va fer recordar al poble diverses figures de profetes: Elies, Joan Baptista, etc. Però, per tractar-se d'una simple curiositat, aquest desig no transcendeix pas. Per això, quan Herodes el veu no li causa cap impressió (cf. Lc 23,8-11). El seu desig s'esvaeix en veure'l cara a cara, perquè Jesús no vol respondre les seves preguntes. Aquest silenci de Jesús delata Herodes com a corrupte i depravat.

Nosaltres, com Herodes, segurament hem sentit, alguna vegada, el desig de veure Jesús. Però ja no tenim el Jesús de carn i ossos com el tenia Herodes, tanmateix, tenim altres presències de Jesús. Vull remarcar per a tu dues d'elles.

En primer lloc, la tradició de l'Església ha fet dels dijous un dia per excel·lència per veure Jesús en l'Eucaristia. Són molts els llocs on avui està exposat Jesús-Eucaristia. «L'adoració eucarística és una forma essencial de ser amb el Senyor. En la sagrada custòdia està present el veritable tresor, sempre esperant per nosaltres: no hi és allí per Ell, sinó per nosaltres» (Benet XVI). —Atansa't-hi perquè t'enlluerni amb la seva presència.

Per al segon cas podríem fer referència a una cançó popular, que diu: «És amb nosaltres i no el coneixem». Jesús és present en tants i tants germans nostres que han estat marginats, que pateixen i no tenen ningú que “els vulgui veure”. En la seva encíclica Déu és Amor, diu el Papa Benet XVI: «L'amor al proïsme arrelat en l'amor a Déu és sobretot una tasca per a cada fidel, però ho és també per a tota la comunitat eclesial». Així, doncs, Jesús t'està esperant, amb els braços oberts et rep en totes dues situacions. ¡Apropa't!

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «El Déu que busquem no és un Déu que estigui lluny de nosaltres. El tenim entre nosaltres. Habita en nosaltres com l’ànima en el cos si som per a Ell, si més no, membres sans als que el pecat no ha matat» (Sant Columbà, abat)

  • «Herodes no va ser capaç de superar les capes que bloquejaven el seu cor. L’ambició de poder, l’egoisme i les conviccions febles ofegaren aquesta possibilitat de descobrir un Jesús que patia per salvar-lo» (Francesc)

  • «Tota societat refereix els seus judicis i la seva conducta a una visió de l’home i del seu destí. Fora de la llum de l’Evangeli sobre Déu i sobre l’home, les societats es tornen fàcilment totalitàries» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 2.257)