Avui, vista la injusta actuació del "príncep", ens preguntem: fins on hem d'obeir el poder polític? El cristià està vinculat a l'ordre jurídic estatal com a un ordenament moral. Però si l'Estat castiga el "ser cristià" com a tal, aleshores no exerceix el poder com a garant, sinó com a destructor del Dret. En aquest cas no és una vergonya, sinó un honor, ser castigats. Qui pateix per aquest motiu es col•loca rere les petjades del Crist.

Jesucrist crucificat indica els límits del poder estatal i mostra on acaben els seus drets fent-se necessari resistir enmig del sofriment. La fe del Nou Testament no coneix revolucionaris, sinó màrtirs: ells reconeixen l'autoritat de l'Estat, però coneixen també els seus límits. La resistència consisteix a què fan tot allò que està al servei del Dret i de la comunitat (malgrat que provingui d'autoritats estranyes o hostils a la fe), però no obeeixen quan se'ls mana fer el mal.

—Senyor-Rei nostre, us preguem per les autoritats i a Vós us adorem.