La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dilluns XXVI de durant l'any

1ª Lectura (Za 8,1-8): El Senyor de l'univers va fer sentir la seva paraula i digué: «Això diu el Senyor de l'univers: Sento un gran zel per Sió, tinc per ella un zel ardent. Això diu el Senyor: He tornat a Sió, resideixo novament a Jerusalem. Jerusalem es dirà La-Ciutat-Fidel, i la muntanya del Senyor de l'univers es dirà La-Muntanya-Sagrada. Això diu el Senyor de l'univers: Encara es veuran vells i velles asseguts als carrers de Jerusalem, gent carregada d'anys, cadascun amb el seu bastó. Els carrers de la ciutat seran plens de nens i nenes que hi jugaran. Això diu el Senyor de l'univers: Si en aquests moments la resta d'aquest poble troba impossible això que dic, no ho és pas per a mi, diu l'oracle del Senyor de l'univers. Això diu el Senyor de l'univers: En els països d'orient i d'occident jo salvaré el meu poble, el faré venir i viurà a Jerusalem. Ells seran el meu poble i jo seré el seu Déu, fidel i bondadós».
Salm responsorial: 101
R/. Quan el Senyor restaurarà Sió, hi apareixerà la seva glòria.
Els estrangers donaran culte al nom del Senyor, els reis de tot el món veneraran la seva glòria. Quan el Senyor restaurarà Sió, hi apareixerà la seva glòria, escoltarà l'oració dels desvalguts, farà cas de les seves pregàries.

Que quedi escrit per a les generacions que vindran, i el poble creat de nou lloarà el Senyor. El Senyor mira des de les altures del cel, des del seu lloc sagrat, guaita la terra, per escoltar el plany dels captius, per alliberar els condemnats a mort.

Els fills dels vostres servidors viuran segurs, els seus descendents es mantindran a la vostra presència. Anunciaran a Sió el nom del Senyor, anunciaran la seva lloança a Jerusalem, quan s'hi apleguin pobles i reialmes per donar culte al Senyor.
Versicle abans de l'Evangeli (Mc 10,45): Al·leluia. El Fill de l'home ha vingut a servir, i a donar la seva vida en rescat per tots els homes. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Lc 9,46-50): En aquell temps, els deixebles començaren a rumiar quin d'ells era el més important. Jesús, que sabia què pensaven dintre seu, va agafar un infant, el posà al seu costat i els digué: «Qui acull aquest infant en nom meu, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat, perquè el més petit de tots vosaltres, és el més gran».

Aleshores Joan li digué: «Mestre, n'hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d'impedir-ho, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres». Jesús els respongué: «No ho impediu. Qui no està contra vosaltres, està amb vosaltres».

«El més petit de tots vosaltres, és el més gran»

Prof. Dr. Mons. Lluís CLAVELL
(Roma, Itàlia)

Avui, camí de Jerusalem cap a la passió, «els deixebles començaren a rumiar quin d'ells era el més important» (Lc 9,46). Cada dia els mitjans de comunicació i també les nostres converses estan plenes de comentaris sobre la importància de les persones: dels altres i de nosaltres mateixos. Aquesta lògica només humana produeix sovint desig de triomf, d'ésser reconegut, apreciat, agraït, i manca de pau, quan aquests reconeixements no arriben.

La resposta de Jesús a aquests pensaments —i potser també comentaris— dels deixebles recorda l'estil dels antics profetes. Abans de les paraules hi ha els gestos. Jesús «va agafar un infant, el posà al seu costat» (Lc 9,47). Després ve l'ensenyament: «El més petit de vosaltres, és el més gran» (Lc 9,48). —Jesús, ¿per què ens costa tant d'acceptar que això no és una utopia per a gent que no està ficada en el tràfec d'una feina intensa, en la qual no manquen els cops d'uns contra d'altres, i que, amb la gràcia teva, ho podem viure tots? Si ho féssim tindríem més pau interior i treballaríem amb més serenitat i alegria.

Aquesta actitud és també la font d'on brolla l'alegria, en veure que altres treballen bé per Déu, amb un estil diferent del nostre, però sempre valent-se del nom de Jesús. Els deixebles volien impedir-ho. En canvi, el Mestre defensa aquelles altres persones. Novament, el fet de sentir-nos fills menuts de Déu ens facilita tenir el cor obert vers tothom i créixer en la pau, la joia i l'agraïment. Aquests ensenyaments han valgut a santa Tereseta de Lisieux el títol de “Doctora de l'Església”: en el seu llibre Història d'una ànima, ella admira el bell jardí de flors, que és l'Església i està contenta en saber-se una petita flor. Al costat dels grans sants —roses i assutzenes— hi ha les petites flors —com les margarites o les violetes— destinades a donar plaer als ulls de Déu, quan Ell fixa el seu esguard en la terra.