La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Diumenge XXVII (A) de durant l'any

Text de l'Evangeli (Mt 21,33-43): En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble: «Escolteu una altra paràbola: Hi havia un propietari que va plantar una vinya, la va envoltar d'una tanca, hi va excavar un cup i va construir-hi una torre de guàrdia. Després la va arrendar a uns vinyaters i se'n va anar lluny. Quan s'acostava el temps de la verema, envià els seus servents als vinyaters per rebre'n els fruits que li corresponien; però els vinyaters van agafar els servents, i a l'un el van apallissar, a l'altre el van matar, i a l'altre van apedregar-lo. Novament els envià altres servents, més nombrosos que els primers, però els van tractar igual. Finalment els envià el seu fill, tot dient-se: ‘Al meu fill, el respectaran’.

»Però els vinyaters, en veure el fill, es digueren entre ells: ‘Aquest és l'hereu: vinga, matem-lo i quedem-nos la seva heretat!’. L'agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar. Quan vingui l'amo de la vinya, què farà amb aquells vinyaters?». Li responen: «Farà morir de mala manera aquells mals homes i arrendarà la vinya a uns altres vinyaters que li donin els fruits al seu temps». Jesús els diu: «¿No heu llegit mai allò que diu l'Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal. És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se'n meravellen? Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el faci fructificar.

«Finalment els envià el seu fill, tot dient-se: ‘Al meu fill, el respectaran’»

+ P. Jorge LORING SJ
(Cádiz, Espanya)

Avui contemplem el misteri del rebuig de Déu en general, i del Crist en particular. Sorprèn la reiterada resistència dels homes davant l'amor de Déu.

Però la paràbola d'avui es refereix més específicament al rebuig que els jueus feren amb el Crist: «Finalment els envià el seu fill, tot dient-se: ‘Al meu fill, el respectaran’. Però els vinyaters, en veure el fill, es digueren entre ells: ‘Aquest és l'hereu: vinga, matem-lo i quedem-nos la seva heretat!’. L'agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar» (Mt 21,37-39). No és fàcil entendre això: és perquè Crist vingué a redimir el món sencer, i els jueus esperen el seu “messies” particular que els doni el domini de tot el món...

Quan vaig estar a Terra Santa em varen donar un fulletó turístic d'Israel on consten els jueus més famosos de la història: des de Moisès, Gedeó i Josué fins a Ben Gurion, que fou el creador de l'Estat d'Israel. Nogensmenys, en aquest fulletó no hi era Jesucrist. I Jesús ha estat el jueu més conegut de la història: avui se'l coneix a tot el món, i ja fa dos mil anys que morí...

Als grans personatges, passat el temps, se'ls admira, però no se'ls estima. Avui ningú no estima Cervantes o Miquel Àngel. En canvi, Jesús és el més estimat de la història. Homes i dones donen la vida per amor a Ell. Uns de cop en el martiri, i d'altres “gota a gota”, tot vivint solament per a Ell. Són milers i milers en tot el món.

I Jesús és el que més ha influït en la història. Valors avui acceptats a tot arreu, són d'origen cristià. No solament això, sinó que a més hom constata que avui hi ha un apropament a Jesucrist, també entre jueus (“el nostres germans grans en la fe”, tal com digué Joan Pau II). Demanem a Déu particularment per la conversió dels jueus, ja que aquest poble, de grans valors, convertit al catolicisme, pot ser un gran benefici per a tota la humanitat.