Avui Jesucrist es dirigeix directament als qui millor deurien haver-lo conegut: els grans sacerdots i els ancians d'Israel. El Mestre —amb la seva habitual pedagogia— se serveix d'una comparança, en la que anuncia ja més clarament el seu destí: la Creu. Jesús, el Fill de Déu, serà foragitat fora dels límits de Jerusalem —la seva estimada "vinya"— i allí serà matat pels "vinyaters", que no han volgut reconèixer-lo.

Les paràboles, bo i deixant traslluir el misteri diví de Jesucrist, susciten contradicció. Quan assoleixen la màxima claredat —com en aquest cas— quasi es transformen en estacions del "Camí de la Creu". Més encara, formen part del misteri de la Creu. Finalment, allí, des de la Creu, les paràboles es desxifren definitivament. A la Creu Jesús ja no ens parla amb comparacions: és Ell mateix.

—Senyor, us prego pel món, per tal que us conegui i no us temi, Vós que sou la llavor que ha caigut per a morir i ser fruit bo per a nosaltres.