La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Accepto
Més informació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dimarts 27 de durant l'any
Veure 1ª Lectura i Salm
1ª Lectura (Ga 1,13-24): Germans, ja heu sentit parlar del meu comportament en el judaisme: amb quina fúria jo perseguia l'Església de Déu i l'atropellava; sobrepassava dins el judaisme molts compatricis de la meva edat, ja que era molt més zelós de les tradicions dels meus pares. Però Déu m'havia escollit des de les entranyes de la mare i m'havia cridat per la seva gràcia. Quan a ell, doncs, li semblà bé, em revelà el seu Fill, perquè jo l'anunciés als qui no són jueus. Tot seguit, sense haver consultat cap home de carn i sang, sense haver pujat a Jerusalem, a trobar els qui ja eren apòstols abans que jo, me'n vaig anar a l'Aràbia, i d'allà vaig anar a Damasc.

Només tres anys més tard vaig pujar a Jerusalem per conèixer Quefes, i vaig passar quinze dies amb ell. Dels altres apòstols no en vaig veure cap, fora de Jaume, el germà del Senyor. Tot això que us escric és veritat. Us asseguro davant Déu que no menteixo. Després me'n vaig anar a Síria i a Cilícia. Les comunitats cristianes de Judea no em coneixien personalment. Només sentien dir que l'antic perseguidor ara anunciava la fe que havia intentat de fer desaparèixer. I en donaven glòria a Déu.
Salm responsorial: 138
R/. Guieu-me, Senyor, per camins eterns.
Heu penetrat els meus secrets, Senyor, i em coneixeu, vós veieu quan m'assec o quan m'aixeco, descobriu de lluny estant els meus propòsits, sabeu bé si camino o si reposo, us són coneguts tots les meus passos.

Vós heu creat el meu interior, m'heu teixit en les entranyes de la mare. Us dono gràcies per haver-me fet tan admirable, és meravellosa la vostra obra.

Us era tot jo ben conegut, res de meu no us passava per alt quan jo m'anava fent secretament, com un brodat, aquí baix a la terra.
Versicle abans de l'Evangeli (Lc 11,28): Al·leluia. Sortosos els qui escolten la paraula de Déu i la guarden. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Lc 10,38-42): En aquell temps, Jesús va entrar en un cert poblet, i una dona, de nom Marta, l’hostatjà a casa seva. Aquesta tenia una germana anomenada Maria. La qual, amb tot, asseguda als peus del Senyor, escoltava la seva paraula, però Marta anava atrafegada en les moltes feines del servei. I plantant-se al davant, digué: «Senyor, ¿no et fa res que la meva germana m’hagi deixat treballar sola? Digues-li que m’ajudi». Però el Senyor li respongué: «Marta, Marta, t’angunieges i t’atabales per moltes coses, però una de sola és necessària; Maria ha escollit la part millor, la qual no li serà presa».

© Albada Editorial / evangeli.net

«Marta, Marta, t’angunieges i t’atabales per moltes coses, però una de sola és necessària»

Mn. Josep RIBOT i Margarit (Tarragona, Espanya)

Avui, com cada dia, pots aprendre de l'Evangeli. Jesús, convidat a la llar de Betània, ens dóna una lliçó d'humanitat: Ell, que estimava la gent, es deixa estimar, perquè totes dues coses són importants. Seria un greu error amb conseqüències nefastes per a la santedat refusar les mostres d'afecte de Déu i dels altres.

¿Marta o Maria? Ara bé…, ¿per què oposar a aquelles que tant s'estimaven i estimaven tant Déu? Jesús estimava Marta i Maria, i el seu germà Llàtzer, i ens estima a cadascú de nosaltres.

En el camí de la santedat no hi ha dues ànimes que siguin iguals. Tots procurem estimar Déu, però amb estil i personalitat propis, sense imitar ningú. El nostres models són el Crist i la Mare de Déu. ¿Et molesta la manera com altres tracten Déu? Mira d'aprendre de la seva pietat personal.

«Senyor, ¿no et fa res que la meva germana m’hagi deixat treballar sola? Digues-li que m’ajudi» (Lc 10,40). Servir els altres, per amor a Déu, és un honor, no una càrrega. ¿Servim amb alegria, com la Mare de Déu a la seva cosina santa Elisabet o en les noces de Canà, o com Jesús, en el lavatori dels peus en la Santa Cena?

«Marta, Marta, t’angunieges i t’atabales per moltes coses, però una de sola és necessària» (Lc 10,41-42). Mirem de no perdre la pau, ni el bon humor. I perquè així sigui, tinguem cura de la presència de Déu. «Sapigueu-ho bé: hi ha quelcom de sant, de diví, d'amagat en les situacions més comunes, que cal que cadascú de vosaltres descobreixi (…); o sabem trobar el Senyor a la nostra vida ordinària, o no el trobarem mai» (Sant Josepmaria).

«Maria ha escollit la part millor, la qual no li serà presa» (Lc 10,42). Déu ens vol feliços. Que la nostra Mare del Cel ens ajudi a experimentar la joia de la donació.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «L’ànima, caldejada gràcies a la contemplació, viurà amb major perfecció la vida activa» (Sant Gregori el Gran)

  • «L’esperit de l’oració restitueix el temps a Déu, surt de l’obsessió d’una vida a la qual li falta sempre el temps, retroba la pau de les coses necessàries i descobreix l’alegria dels dons inesperats. Bones guies per això són les dues germanes Marta i Maria, elles van aprendre de Déu l’harmonia dels ritmes familiars» (Francesc)

  • «(…) La llar és així la primera escola de vida cristiana i una “escola d’enriquiment humà”. Aquí és on s’aprèn la constància i l’alegria del treball, l’amor fratern, el perdó generós, fins i tot reiterat, i sobretot el culte diví per mitjà de la pregària i l’ofrena de la vida» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 1.657)

22 de desembre
Diumenge 4 (C) d'Advent

Video de l’Evangeli i comentari

_______

Aquests dies demanem la teva ajuda per acabar de cobrir el pressupost de 2024

Pots fer el teu donatiu ara aquí

_______

Informe anual evangeli.net 2024:
projectes y gestió de donatius