La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dimecres XXVII de durant l'any

1ª Lectura (Ga 2,1-2.7-14): Germans, una altra vegada, catorze anys més tard, advertit per una revelació, vaig pujar a Jerusalem amb Bernabé. M'hi vaig emportar també Titus. En una entrevista amb les persones reconegudes com a dirigents, vaig exposar la manera com predico als pagans la Bona Nova, per tenir la seguretat que tot el que havia fet, i encara faig, no va desencaminat. Ells van veure clarament que Déu m'ha confiat l'evangelització dels pagans incircumcisos, igual com ha confiat a Pere la dels jueus, que són circumcidats. Déu mateix, que va fer de Pere l'apòstol dels circumcisos, ha fet també de mi l'apòstol dels qui no ho són. Per això Jaume, Quefes i Joan, considerats com a columnes de l'Església, reconegueren la gràcia que Déu m'ha concedit, i, en senyal de comunió, ens donaren la mà, a Bernabé i a mi, perquè evangelitzéssim els qui no són jueus, com ells evangelitzen els jueus.

Només van demanar-nos que ens recordéssim dels seus pobres, i això és el que he mirat de fer amb tot l'interès. Però quan Quefes vingué a Antioquia, el vaig contradir obertament, perquè el que feia no estava bé. Primer menjava amb els incircumcisos, però quan van venir alguns de part de Jaume, ja no hi va menjar més, i se'n separà, per por dels jueus. Aleshores, els altres jueus cristians van imitar la seva insinceritat: fins i tot Bernabé acabà fent com ells. Jo, quan vaig veure que allò no s'avenia amb la veritat de l'evangeli, vaig dir públicament a Quefes: «Si tu, que ets jueu, has deixat de viure com els jueus i t'havies acomodat als qui no ho són, com és que, a ells, els obligues ara a fer com els jueus?».
Salm responsorial: 116
R/. Aneu, anuncieu l'Evangeli per tot el món.
Lloeu el Senyor, tots els pobles, glorifiqueu-lo, totes les nacions.

El seu amor per nosaltres és immens, la fidelitat del Senyor durarà sempre.
Versicle abans de l'Evangeli (Rm 8,15): Al·leluia. Heu rebut un esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: Abbà, Pare! Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Lc 11,1-4): Un dia Jesús pregava en un indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li demanà: «Senyor, ensenya'ns a pregar, tal com Joan en va ensenyar als seus deixebles». Ell els digué: «Quan pregueu, digueu: Pare, santifica el teu nom, vingui el teu Regne. Dóna'ns cada dia el pa que necessitem; perdona els nostres pecats, que nosaltres també perdonem tots els qui ens han ofès, i no permetis que caiguem en la temptació».

«Senyor, ensenya'ns a pregar, tal com Joan en va ensenyar als seus deixebles»

Fr. Austin Chukwuemeka IHEKWEME
(Ikenanzizi, Nigèria)

Avui veiem com un dels deixebles li diu a Jesús: «Senyor, ensenya'ns a pregar, tal com Joan en va ensenyar als seus deixebles» (Lc 11,1). La resposta de Jesús: «Quan pregueu, digueu: Pare, santifica el teu nom, vingui el teu Regne. Dóna'ns cada dia el pa que necessitem; perdona els nostres pecats, que nosaltres també perdonem tots els qui ens han ofès, i no permetis que caiguem en la temptació» (Lc 11,2-4), pot ser resumida amb una frase: la correcta disposició per a l'oració cristiana és la disposició d'un nen davant del seu pare.

Veiem tot seguit que l'oració, segons Jesús, és un tracte del tipus “pare-fill”. És a dir, és un assumpte familiar basat en una relació de familiaritat i amor. La imatge de Déu com a pare ens parla d'una relació basada en l'afecte i la intimitat, i no de poder i autoritat.

Pregar com a cristians suposa posar-nos en una situació on veiem Déu com pare i li parlem com els seus fills: «M'has escrit: ‘Fer oració és parlar amb Déu. Però, de què?’. —D'Ell, de tu: alegries, tristeses, èxits i fracassos, ambicions nobles, preocupacions diàries..., febleses!: i accions de gràcies i peticions: i Amor i desgreuge. En dues paraules: conèixer-lo i conèixer-te: “tractar-se!”» (Sant Josepmaria).

Quan els fills parlen amb els seus pares es fixen en una cosa: transmetre en paraules i llenguatge corporal el que senten en el cor. Esdevenim millors dones i homes d'oració quan el nostre tracte amb Déu es fa més íntim, com el d'un pare amb el seu fill. D'això ens en deixà exemple Jesús mateix. Ell és el camí.

I, si recorres a la Mare de Déu, mestra d'oració, què fàcil serà! De fet, «la contemplació del Crist té en Maria el seu model insuperable. El rostre de Fill li pertany d'un mode especial (...). Ningú no s'ha dedicat amb l'assiduïtat de Maria a la contemplació del rostre del Crist» (Joan Pau II).