Avui l'Església ens convida a convertir-nos i, amb Jesús, ens diu: «Convertiu-vos i creieu en l’evangeli» (Mc 1,15). Per tant, caldrà fer cas de Jesucrist, tot corregint i millorant el que calgui.

Tota acció humana connecta amb el designi etern de Déu sobre nosaltres i amb la vocació a escoltar Jesús, seguir-lo en tot i per tot, i proclamar-lo tal com ho feren els primers deixebles, tal com ho han fet i procurem fer-ho milions de persones.

Ara és l'oportunitat de trobar Déu en Jesucrist; ara és el moment de la nostra vida que empalma amb l'eternitat feliç o desgraciada; ara és el temps que ens proporciona Déu per a trobar-nos amb Ell, viure com a fills seus i fer que els esdeveniments quotidians tinguin la càrrega divina que Jesucrist —amb la seva vida en el temps— els ha donat.

No podem deixar perdre l'oportunitat present!: aquesta vida pot ser més o menys llarga en el temps, però sempre és curta, ja que «aquest món que veiem amb els ulls passa molt aviat» (1Co 7,31). Després ens espera una eternitat amb Déu i els seus fidels, en plena vida i felicitat, o lluny de Déu —amb els infidels— en vida i infelicitat totals.

Així, doncs, les hores, els dies, els mesos i els anys, no són per a malgastar-los, ni per a aposentar-se i passar-los sense pena ni glòria amb un estèril “anar fent”. Són per a viure —ara i aquí— el que Jesús ha proclamat en l'Evangeli salvador: viure en Déu, estimant-ho tot i a tothom. I, així, els qui han estimat —Maria, Mare de Déu i Mare nostra; els sants; els qui han estat fidels fins a la fi de la vida terrenal— han pogut escoltar: «Bé, servidor bo i fidel!: entra al goig del teu senyor» (Mt 25,23).

Convertim-nos! Paga la pena!: estimarem, i serem feliços des d'ara.