La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Última newsletter: Inaugurem l'edició en xinès
Veure altres dies:

Dia litúrgic: Diumenge XXIX (C) de durant l'any

1ª Lectura (Ex 17,8-13): En aquells dies, els amalequites anaren a Rafidim per atacar el poble d'Israel. Moisès digué a Josuè: «Recluta homes de guerra i demà al matí surt a combatre contra els amalequites. Jo m'estaré dret dalt el turó amb la vara de Déu a la mà». Josuè complí les ordres de Moisès i començà la batalla contra els amalequites. Moisès, Aharon i Hur pujaren dalt el turó. Mentre Moisès mantenia les mans alçades, guanyava Israel, però quan abaixava les mans per reposar, guanyaven els amalequites. A la fi les mans ja li pesaven massa per poder mantenir-les alçades. Llavors li acostaren una pedra, s'hi assegué, i Aharon i Hur, un a cada banda, li aguantaven les mans. Així pogué mantenir les mans immòbils fins a la posta del sol, i Josuè derrotà els amalequites i abaté els seus homes amb l'espasa.
Salm responsorial: 120
R/. L'ajuda em vindrà del Senyor, que ha fet el cel i la terra.
Alço els ulls a les muntanyes: d'on em vindrà l'ajuda? L'ajuda em vindrà del Senyor, del Senyor que ha fet cel i terra.

Que no deixi relliscar el teu peu, ni s'adormi el qui et guarda. El guardià d'Israel mai no s'adorm, sempre vigila.

És el Senyor qui et guarda, el Senyor t'empara al teu costat mateix. De dia el sol no et farà mal, ni la lluna de nit.

El Senyor et guarda en tota desgràcia, et guarda la vida. El Senyor guarda tots els teus passos ara i per tots els segles.
2ª Lectura (2Tm 3,14—4,2): Estimat, persevera en la doctrina que has après i has acceptat amb tota confiança, recordant qui són els qui te l'han ensenyada; des de menut coneixes les Sagrades Escriptures que tenen el poder de donar-te la saviesa que duu a la salvació a través de la fe en Jesucrist. Tota l'Escriptura és inspirada per Déu i és útil per a ensenyar, convèncer, corregir i educar en el bé, perquè l'home de Déu sigui madur, sempre a punt per a tota obra bona. Davant de Déu i de Jesucrist, que ha de judicar els vius i els morts, i pensant en la seva manifestació i en el seu Regne, t'adverteixo formalment que proclamis la paraula de l'evangeli: insisteix en tot moment, tant si és oportú com si no ho és, mira de convèncer la gent, reprèn, anima'ls, esperant amb tota paciència, com un mestre que sap ensenyar.
Versicle abans de l'Evangeli (He 4,12): Al·leluia. La paraula de Déu és viva i actua, i esclareix les intencions i els pensaments del cor. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Lc 18,1-8): En aquell temps, Jesús els va proposar una paràbola per fer-los veure que cal pregar sempre sense defallir: «En una ciutat hi havia un jutge que no tenia temor de Déu ni consideració pels homes. A la mateixa ciutat hi havia una viuda que l'anava a trobar sovint i li deia: ‘Fes-me justícia contra l'home amb qui tinc un plet’. Durant molts dies el jutge no en feia cas, però finalment va pensar: ‘Jo no tinc temor de Déu ni consideració pels homes, però aquesta viuda m'amoïna tant que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint aquí fins que no podré aguantar més’».

I el Senyor va afegir: «Fixeu-vos què diu aquest jutge, que és injust. ¿I Déu no farà justícia als seus elegits que clamen a Ell de nit i de dia? ¿Creieu que els tindrà esperant? Us asseguro que els farà justícia molt aviat. Però el Fill de l'home, quan vingui, ¿trobarà fe a la terra?».

«Cal pregar sempre sense defallir»

Mn. Pere CALMELL i Turet
(Barcelona, Espanya)

Avui, Jesús ens recorda que «cal pregar sempre sense defallir» (Lc 18,1). Ensenya amb les seves obres i amb les paraules. Sant Lluc se'ns presenta com l'evangelista de la pregària de Jesús. Efectivament, en algunes de les escenes de la vida del Senyor, que els autors inspirats de l'Escriptura Santa ens transmeten, és únicament Lluc qui ens el mostra pregant.

En el Baptisme al Jordà, a l'elecció dels Dotze i a la Transfiguració. Quan un deixeble li demanà «Senyor, ensenya'ns a pregar» (Lc 11,1), dels seus llavis va sortir el Parenostre. Quan anuncia les negacions a Pere: «Jo he pregat per tu perquè no defalleixi la teva fe» (Lc 22,32). A la crucifixió: «Pare, perdona'ls, que no saben el que fan» (Lc 23,34). Quan mor a la Creu: «Pare, confio el meu alè a les teves mans», del Salm 31. El Senyor mateix és model de l'oració de petició, especialment a Getsemaní, segons la descripció de tots els evangelistes.

—Puc anar concretant com aixecaré el cor a Déu en les diferents activitats, perquè no és el mateix fer un treball intel·lectual que manual; estar a l'església que en el camp d'esport o a la llar; conduir per la ciutat que per l'autopista; no és el mateix l'oració de petició que l'agraïment; o l'adoració que demanar perdó; de bon matí que quan portem ja tot el cansament del dia. Sant Josepmaria Escrivà ens dóna una recepta per a l'oració de petició: «Més aconsegueix aquell que importuna més de prop... Per tant, acosta't a Déu: esforça't a ser sant».

Santa Maria és model de pregària, també de petició. A Canà de Galilea és capaç d'avançar l'hora de Jesús, l'hora dels miracles, amb la seva petició, plena d'amor per aquells esposos i plena de confiança en el seu Fill.