evangeli.net

Un equip de 213 mossens comenta l'Evangeli del dia

213 mossens comenten l'Evangeli del dia

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Diumenge 29 (C) de durant l'any

escoltar

Descarregar

1ª Lectura (Ex 17,8-13): En aquells dies, els amalequites anaren a Rafidim per atacar el poble d'Israel. Moisès digué a Josuè: «Recluta homes de guerra i demà al matí surt a combatre contra els amalequites. Jo m'estaré dret dalt el turó amb la vara de Déu a la mà». Josuè complí les ordres de Moisès i començà la batalla contra els amalequites. Moisès, Aharon i Hur pujaren dalt el turó. Mentre Moisès mantenia les mans alçades, guanyava Israel, però quan abaixava les mans per reposar, guanyaven els amalequites. A la fi les mans ja li pesaven massa per poder mantenir-les alçades. Llavors li acostaren una pedra, s'hi assegué, i Aharon i Hur, un a cada banda, li aguantaven les mans. Així pogué mantenir les mans immòbils fins a la posta del sol, i Josuè derrotà els amalequites i abaté els seus homes amb l'espasa.

Salm responsorial: 120

R/. L'ajuda em vindrà del Senyor, que ha fet el cel i la terra.

Alço els ulls a les muntanyes: d'on em vindrà l'ajuda? L'ajuda em vindrà del Senyor, del Senyor que ha fet cel i terra.

Que no deixi relliscar el teu peu, ni s'adormi el qui et guarda. El guardià d'Israel mai no s'adorm, sempre vigila.

És el Senyor qui et guarda, el Senyor t'empara al teu costat mateix. De dia el sol no et farà mal, ni la lluna de nit.

El Senyor et guarda en tota desgràcia, et guarda la vida. El Senyor guarda tots els teus passos ara i per tots els segles.

2ª Lectura (2Tm 3,14—4,2): Estimat, persevera en la doctrina que has après i has acceptat amb tota confiança, recordant qui són els qui te l'han ensenyada; des de menut coneixes les Sagrades Escriptures que tenen el poder de donar-te la saviesa que duu a la salvació a través de la fe en Jesucrist. Tota l'Escriptura és inspirada per Déu i és útil per a ensenyar, convèncer, corregir i educar en el bé, perquè l'home de Déu sigui madur, sempre a punt per a tota obra bona. Davant de Déu i de Jesucrist, que ha de judicar els vius i els morts, i pensant en la seva manifestació i en el seu Regne, t'adverteixo formalment que proclamis la paraula de l'evangeli: insisteix en tot moment, tant si és oportú com si no ho és, mira de convèncer la gent, reprèn, anima'ls, esperant amb tota paciència, com un mestre que sap ensenyar.

Versicle abans de l'Evangeli (He 4,12): Al·leluia. La paraula de Déu és viva i actua, i esclareix les intencions i els pensaments del cor. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Lc 18,1-8): En aquell temps, Jesús els ensenyava una paràbola sobre la necessitat de pregar sempre i no defallir, dient: «Hi havia un jutge en una ciutat que ni tenia temor de Déu ni respecte als homes. Hi havia també una vídua en aquella ciutat, i anava a ell, dient: “Fes-me justícia del meu adversari”. I per molt de temps no volia, però després d’això es digué interiorment: “Encara que no temo Déu ni respecto els homes, amb tot, ja que aquesta vídua em dona molèsties, li faré justícia, no sigui que a la fi vingui i em bufetegi”». I digué el Senyor: «Escolteu què diu el jutge injust. ¿Déu no farà justícia als seus elegits, que clamen a ell nit i dia?, i ¿es mostrarà remís amb ells? Us dic: ben aviat els farà justícia. Però el Fill de l’home, quan vingui, ¿penses que trobarà fe sobre la terra?».

© Albada Editorial / evangeli.net

«Necessitat de pregar sempre i no defallir»

Mn. Pere CALMELL i Turet (Barcelona, Espanya)

Avui, Jesús ens recorda «la necessitat de pregar sempre i no defallir» (Lc 18,1). Ensenya amb les seves obres i amb les paraules. Sant Lluc se'ns presenta com l'evangelista de la pregària de Jesús. Efectivament, en algunes de les escenes de la vida del Senyor, que els autors inspirats de l'Escriptura Santa ens transmeten, és únicament Lluc qui ens el mostra pregant.

En el Baptisme al Jordà, a l'elecció dels Dotze i a la Transfiguració. Quan un deixeble li demanà «Senyor, ensenya'ns a pregar» (Lc 11,1), dels seus llavis va sortir el Parenostre. Quan anuncia les negacions a Pere: «Jo he pregat per tu a fi que no defalleixi la teva fe» (Lc 22,32). A la crucifixió: «Pare, perdona'ls, que no saben el que fan» (Lc 23,34). Quan mor a la Creu: «Pare, confio el meu alè a les teves mans», del Salm 31. El Senyor mateix és model de l'oració de petició, especialment a Getsemaní, segons la descripció de tots els evangelistes.

—Puc anar concretant com aixecaré el cor a Déu en les diferents activitats, perquè no és el mateix fer un treball intel·lectual que manual; estar a l'església que en el camp d'esport o a la llar; conduir per la ciutat que per l'autopista; no és el mateix l'oració de petició que l'agraïment; o l'adoració que demanar perdó; de bon matí que quan portem ja tot el cansament del dia. Sant Josepmaria Escrivà ens dóna una recepta per a l'oració de petició: «Més aconsegueix aquell que importuna més de prop... Per tant, acosta't a Déu: esforça't a ser sant».

Santa Maria és model de pregària, també de petició. A Canà de Galilea és capaç d'avançar l'hora de Jesús, l'hora dels miracles, amb la seva petició, plena d'amor per aquells esposos i plena de confiança en el seu Fill.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

«Fes el que puguis, i el que no puguis, demana-ho a Déu!» (Sant Agustí)
«L’oració ens canvia el cor. Ens fa comprendre millor com és el nostre Déu. Però per això és important parlar amb el Senyor, no amb paraules buides» (Francesc)
«(...) Jacob (...) lluita tota una nit amb ‘algú’ misteriós que es nega a revelar el seu nom, però que el beneeix abans d’anar-se’n, a l’alba (cf. Gn 32,25-31). La tradició espiritual de l’Església ha conservat d’aquest relat el símbol de la pregària com a combat de la fe i victòria de la perseverança» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 2.573)