La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Última newsletter: Inaugurem l'edició en xinès
Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dilluns XXXI durant l'any

1ª Lectura (Rm 11,29-36): Germans, quan Déu ha concedit a algú els seus favors i l'ha cridat, no es fa mai enrere. Vosaltres, en altre temps, no éreu obedients a Déu, però ara que ells l'han desobeït, Déu s'ha compadit de vosaltres; igualment Déu es vol compadir d'ells, que ara, mentre es compadia de vosaltres, no li han estat obedients. Déu ha deixat els uns i els altres captius de la desobediència, per compadir-se finalment de tots.

Quina profunditat i riquesa en la saviesa i en el coneixement de Déu! Que en són, d'incomprensibles, els seus judicis i, d'impenetrables, els seus camins! Qui pot conèixer el pensament del Senyor? Qui l'ha assessorat com a conseller? Qui s'ha avançat mai a donar-li res perquè li ho pugui recompensar? Tot ve d'ell, passa per ell i s'encamina cap a ell. Glòria a ell per sempre, amén.
Salm responsorial: 68
R/. Escolteu-me, Déu meu, vós que estimeu tant.
Jo, Déu meu, sóc un pobre sofrent. Que el vostre ajut em defensi. Els meus càntics lloaran el nom de Déu, reconeixeran la grandesa del Senyor.

Se n'alegraran els humils quan ho vegin, els qui busquen Déu sincerament diran: «Tingueu llarga vida». El Senyor escolta sempre els desvalguts, no té abandonats els seus captius. R.

Déu salvarà Sió, reconstruirà les viles de Judà; hi habitaran els servents del Senyor, ells i els seus fills les posseiran, hi viuran els qui estimen el nom de Déu.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 8,31b-32): Al·leluia. Si us manteniu ferms en el que jo us dic, sereu de debò deixebles meus, i coneixereu la veritat, diu el Senyor. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Lc 14,12-14): En aquell temps, Jesús digué a aquell home principal dels fariseus que l'havia convidat: «Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni veïns rics. Et podrien tornar la invitació i ja tindries la teva recompensa. Més aviat, quan facis un banquet, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu, llavors, ja que ells no tenen res per a recompensar-te, i Déu t'ho recompensarà quan ressuscitin els justos».

«Quan facis un banquet, convida-hi pobres. Feliç de tu, llavors, ja que ells no tenen res per a recompensar-te, i Déu t'ho recompensarà quan ressuscitin els justos»

Fr. Austin Chukwuemeka IHEKWEME
(Ikenanzizi, Nigèria)

Avui, el Senyor ens ensenya el sentit veritable de la generositat cristiana: saber-nos donar als altres. «Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni veïns rics. Et podrien tornar la invitació i ja tindries la teva recompensa» (Lc 14,12).

El cristià es mou en el món com una persona corrent; però el fonament del tracte amb el proïsme no pot pas ser ni la recompensa humana ni la vanaglòria; ha de buscar per sobre de tot la glòria de Déu, sense pretendre cap altra recompensa que la del Cel. «Més aviat, quan facis un banquet, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu, llavors, ja que ells no tenen res per a recompensar-te, i Déu t'ho recompensarà quan ressuscitin els justos» (Lc 42,13-14).

El Senyor ens convida a donar-nos incondicionalment a tots els homes, moguts únicament per l'amor a Déu i al proïsme pel Senyor. «I si feu préstecs als qui espereu que us donaran alguna cosa, qui us ho ha d'agrair? També els pecadors fan préstecs als pecadors, si saben que en trauran un guany» (Lc 6,34).

Les coses són així perquè el Senyor ens ajuda a entendre que si ens donem generosament, sense esperar res a canvi, Déu ens pagarà amb una gran recompensa i ens farà els seus fills predilectes. Per això, Jesús ens diu: «Vosaltres, estimeu els vostres enemics, feu bé i presteu sense esperar res a canvi: llavors serà gran la vostra recompensa, i sereu fills de l'Altíssim» (Lc 6,35).

Demanem a la Mare de Déu prou generositat com per a saber fugir de qualsevol temptació d'egoisme, com el seu Fill. «Egoista. —Tu, sempre a “la teva”. —Sempre incapaç de sentir la fraternitat de Crist: en els altres, no hi veus germans; hi veus graons (...)» (Sant Josepmaria).