La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Última newsletter: Inaugurem l'edició en xinès
Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dimarts XXXI durant l'any

1ª Lectura (Rm 12,5-16a): Germans, nosaltres que som tants, units en Crist formem un sol cos i som membres els uns dels altres. Tenim dons diferents, segons la gràcia que hem rebut de Déu. El qui té un do profètic, que vagi d'acord amb la fe. El qui té el do de servir, d'ensenyar o d'exhortar, que realment serveixi, ensenyi o exhorti. El qui comparteix amb un altre allò que té, que doni sense reserva. Que els qui ocupen un càrrec de dirigents s'hi dediquin amb tota sol·licitud. Que els qui ajuden les persones necessitades ho facin amb alegria.

Que el vostre amor no tingui res de fingit. Detesteu el mal. Enamoreu-vos del bé. Estimeu-vos amb afecte de germans, avanceu-vos els uns als altres a honorar-vos. Sigueu diligents i no peresosos, inflamats per l'Esperit. Serviu el Senyor. Que l'esperança us ompli d'alegria. Sigueu soferts en les penes, assistiu sempre a la pregària, ajudeu els cristians necessitats, acolliu els forasters. Beneïu els qui us persegueixen. Beneïu, no maleïu. Estigueu contents amb els qui ho estan, ploreu amb els qui ploren. Viviu d'acord els uns amb els altres. No sigueu orgullosos, sinó poseu-vos al nivell dels humils.
Salm responsorial: 130
R/. Guardeu-me en pau als vostres braços, Senyor.
El meu cor no és ambiciós, Senyor, no són altius els meus ulls; visc sense pretensions de grandeses, o de coses massa altes per a mi.

Em mantinc en una pau tranquil·la, com un nen a la falda de la mare, tot esperant els vostres dons.

Israel espera en el Senyor ara i per tots els segles.
Versicle abans de l'Evangeli (Mt 11,28): Al·leluia. Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar, diu el Senyor. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Lc 14,15-24): En aquell temps, un dels qui menjaven amb Jesús li digué: «Feliç el qui s'asseurà a taula en el Regne de Déu!». Jesús li respongué: «Un home feia un gran banquet i va convidar-hi molta gent. A l'hora de l'àpat va enviar el seu servent a dir als convidats: ‘Veniu, que ja tot és a punt’. Però tots, sense excepció, començaren d'excusar-se. El primer li digué: ‘He comprat un camp i l'haig d'anar a veure. Et demano que m'excusis’. Un altre digué: ‘He comprat cinc parelles de bous i ara me'n vaig a provar-los. Et demano que m'excusis’. Un altre digué: ‘M'acabo de casar, i per això no puc venir’.

»El servent se'n tornà i ho va explicar tot al seu amo. Llavors l'amo, indignat, li va dir: ‘Surt de pressa per les places i els carrers de la ciutat i fes venir pobres, invàlids, cecs i coixos’. Després el criat digué: ‘Senyor, s'ha fet el que has manat i encara hi ha lloc’. L'amo va dir al servent: ‘Surt pels camins i pels horts i insisteix que vingui gent fins que s'ompli la casa’. Us asseguro que cap dels qui estaven convidats no tastarà el meu banquet».

«Surt pels camins i pels horts i insisteix que vingui gent fins que s'ompli la casa»

Mn. Joan COSTA i Bou
(Barcelona, Espanya)

Avui, el Senyor ens ofereix una imatge de l'eternitat representada per un banquet. El banquet significa el lloc on la família i els amics es troben plegats, gaudint de la companyia, de la conversa i de l'amistat entorn de la mateixa taula. Aquesta imatge ens parla de la intimitat amb Déu trinitat i de la joia que trobarem en l'estança del cel. Tot ho ha fet per nosaltres i ens crida perquè «ja tot és a punt» (Lc 14,17). Ens vol amb Ell; vol a tots els homes i les dones del món al seu costat, a cada un de nosaltres.

Cal, però, que vulguem anar-hi. I malgrat saber que és on millor s'està, perquè el cel és el nostre estatge etern, que excedeix totes les més nobles aspiracions humanes —«cap ull no ha vist mai, ni cap orella ha sentit, ni el cor de l'home somia allò que Déu té preparat per als qui l'estimen» (1Co 2,9) i, per tant, res no li és comparable—, tanmateix som capaços de rebutjar la invitació divina i perdre'ns eternament el millor oferiment que Déu podia fer-nos: participar de casa seva, de la seva taula, de la seva intimitat per sempre. Quina responsabilitat!

Som, dissortadament, capaços de canviar Déu per qualsevol cosa. Uns, com llegim en l'Evangeli d'avui, per un camp; uns altres, per uns bous. I tu i jo, per quina cosa som capaços de canviar aquell qui és el nostre Déu i la seva invitació? Hi ha qui per mandra, per deixadesa, per comoditat deixa de complir els seus deures d'amor vers Déu: ¿Tan poc val Déu, que el substituïm per qualsevol altra cosa? Que la nostra resposta a l'oferiment diví sigui sempre un sí, ple d'agraïment i d'admiració.