Avui, la paràbola ens presenta un panorama d'inhibició i excuses davant la invitació al "banquet". Això ens dóna ocasió per a tractar del "principi de participació" que defensa la Doctrina Social de l'Església. Déu ha deixat l'home en mans del propi home, la qual cosa implica —socialment— que la persona té el dret-deure d'assumir responsabilitats en la seva comunitat i prendre part activa en les decisions de la vida social.

Aquesta exigència moral es fonamenta en la llibertat i dignitat de l'ésser humà. La participació lliure i responsable en la vida social és una necessitat per al desenvolupament humà. D'aquí sorgeix l'exigència que ningú —sia una persona, sia una família, sia un poble-nació— resulti foragitat del seu protagonisme actiu en la convivència i configuració de l'entorn socio-polític.

—L'Església no concreta el mode i la mesura de dita participació, però afirma que cadascú ha de prendre part en la promoció del bé comú com un subjecte responsable i no solament en forma de col•laboració passiva.