La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Última newsletter: El cicle SANTORAL a evangeli.net
Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dimarts III de durant l'any

1ª Lectura (2S 6,12b-15.17-19): En aquells dies, David va fer traslladar l'arca de Déu de la casa d'Obed-Edom a la ciutat de David. El trasllat fou una gran festa. Quan els portants de l'arca del Senyor havien fet sis passos, David sacrificà un vedell i un moltó. David, vestit només amb un faldar de lli, saltava amb totes les forces davant el Senyor. Ell i tot el poble d'Israel acompanyaren l'arca del Senyor enmig d'aclamacions i al so dels corns, i la col·locaren al seu lloc dintre el tabernacle que David li havia preparat. David oferí a l'altar víctimes d'holocaust i de comunió i, acabat d'oferir-les, beneí el poble en nom del Senyor de l'univers i manà que distribuïssin a cadascú, a tota la multitud del poble d'Israel, homes i dones, un panet amb carn rostida i un pastís de panses. Després tothom se'n tornà a casa seva.
Salm responsorial: 23
R/. El Senyor és el rei de la glòria.
Portals, alceu les llindes; engrandiu-vos, portalades eternes, que ha d'entrar el rei de la glòria.

Qui és aquest rei de la glòria? És el Senyor, valent i poderós, és el Senyor, victoriós en el combat.

Portals, alceu les llindes; engrandiu-vos, portalades eternes, que ha d'entrar el rei de la glòria.

Qui és aquest rei de la glòria? És el Senyor, Déu de l'univers, és aquest el rei de la glòria.
Versicle abans de l'Evangeli (Cf. Mt 11,25): Al·leluia. Us enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mc 3,31-35): En aquell temps, arriben la mare i els germans de Jesús i, de fora estant, envien a buscar-lo. Hi havia molta gent asseguda al voltant d'Ell. Li diuen: «La teva mare i els teus germans són aquí fora, que et busquen». Ell els respon: «¿Qui són la meva mare i els meus germans?». Llavors, mirant els qui seien al seu voltant, diu: «Aquests són la meva mare i els meus germans. El qui fa la voluntat de Déu, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare».

«Aquests són la meva mare i els meus germans. El qui fa la voluntat de Déu, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare»

Mn. Josep GASSÓ i Lécera
(Ripollet, Barcelona, Espanya)

Avui contemplem Jesús —en una escena molt concreta i, alhora, comprometedora— envoltat per una multitud de gent del poble. Els familiars més propers de Jesús han arribat de Natzareth a Cafarnaüm. A la vista, però, de la munió de gent, romanen fora i el fan cridar. Li diuen: «La teva mare i els teus germans són aquí fora, que et busquen» (Mc 3,31).

En la resposta de Jesús, com veurem, no hi ha cap motiu de rebuig envers els seus familiars. Jesús s'havia allunyat d'ells per a seguir la crida divina i mostra ara que també internament ha renunciat a ells: no per fredor de sentiments o per menyspreança dels vincles familiars, sinó perquè pertany completament a Déu Pare. Jesucrist ha realitzat personalment en Ell mateix allò que justament demana als seus deixebles.

En lloc de la seva família de la terra, Jesús ha escollit una família espiritual. Fa una mirada per damunt dels homes que seien al seu voltant i els diu: «Aquests són la meva mare i els meus germans. El qui fa la voluntat de Déu, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare» (Mc 3,34-35). Sant Marc, en altres llocs del seu Evangeli, fa esment d'altres mirades de Jesús al seu voltant.

¿És que Jesús ens vol dir que només són els seus parents els qui escolten amb atenció la seva paraula? No! No són els seus parents els qui escolten la seva paraula, sinó aquells que escolten i compleixen la voluntat de Déu: aquests són el seu germà, la seva germana, la seva mare.

El que fa Jesús és una exhortació a aquells que es troben allí asseguts —i a tothom— a entrar en comunió espiritual amb Ell mitjançant l'acompliment de la voluntat divina. Alhora, però, hi veiem també una lloança a la seva mare, Maria, la sempre benaurada per haver cregut.