La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dimecres XXXII durant l'any

1ª Lectura (Sa 6,1-11): Escolteu, reis, i mediteu-ho, apreneu el que us dic, governants d'arreu de la terra. Estigueu atents, vosaltres que teniu grans imperis i esteu orgullosos de manar diverses nacions. El Senyor és qui us ha donat el poder, tota sobirania ve de l'Altíssim, que inspeccionarà tot el que feu i examinarà les vostres intencions. Vosaltres, que sou delegats del seu regne, no heu governat com cal, no heu guardat les lleis, no us heu emmotllat al seu voler. Es llançarà ràpidament damunt vostre i us farà tremolar, perquè el seu judici és inflexible per als qui ocupen els primers llocs. Els més petits, per pietat, obtenen fàcilment el perdó, però examinarà amb rigor els poderosos.

No us penseu que el Senyor de tots els homes reculi davant de ningú: la grandesa no l'impressiona ni poc ni molt, perquè, tant els petits com els grans, ell els ha fets, i de tothom té la mateixa providència, però examinarà els poderosos amb més rigor. Us parlo, doncs, a vosaltres, sobirans, perquè aprengueu la saviesa i no us desencamineu. Déu tindrà per sants els qui guarden santament una conducta santa, i els qui l'han apresa tindran qui els defensi davant d'ell. Anheleu, doncs, escoltar les meves paraules, deliu-vos per sentir-les, i aprendreu a comportar-vos com cal.
Salm responsorial: 81
R/. Déu meu, alceu-vos a judicar la terra.
«Són els febles i els orfes que heu d'afavorir: feu justícia als pobres desvalguts, allibereu els indigents i els febles, arrenqueu-los de les mans dels injustos».

Quan jo declaro: «Ni que sigueu déus, ni que sigueu tots fills de l'Altíssim», com qualsevol home, morireu, com han caigut tants governants.
Versicle abans de l'Evangeli (1Te 5,18): Al·leluia. Doneu gràcies en tota ocasió. Això és el que Déu vol de vosaltres en Jesucrist. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Lc 17,11-19): Un dia, tot fent camí cap a Jerusalem, Jesús passava entre Samaria i Galilea. A l'entrada d'un poble van anar a trobar-lo deu leprosos, que s'aturaren un tros lluny i es posaren a cridar: «Jesús, mestre, tingues pietat de nosaltres!». En veure'ls, Jesús els digué: «Aneu a presentar-vos als sacerdots». Mentre hi anaven, van quedar purs de la lepra.

Un d'ells, quan s'adonà que havia estat guarit, va tornar enrere glorificant Déu amb grans crits, es prosternà als peus de Jesús amb el front fins a terra i li donava gràcies. Aquell home era un samarità. Jesús digué: «¿No eren deu, els qui han quedat purs? ¿On són els altres nou? ¿No n'hi ha hagut cap que tornés per donar glòria a Déu fora d'aquest estranger?». I li digué: «Aixeca't i vés-te'n: la teva fe t'ha salvat».

«Es prosternà als peus de Jesús amb el front fins a terra i li donava gràcies»

P. Conrad J. MARTÍ i Martí OFM
(Valldoreix, Barcelona, Espanya)

Avui, Jesús passa vora nostre per a fer-nos viure l'escena esmentada més amunt, amb un caire real, en la persona de tants marginats com hi ha a la nostra societat, els quals esguarden els cristians per trobar-hi la bondat i l'amor de Jesús. En temps del Senyor, els leprosos formaven part de l'estament dels marginats. De fet, aquells deu leprosos anaren a trobar Jesús «a l'entrada d'un poble» (Lc 17,12), car ells no podien entrar a les poblacions, ni els era permès apropar-se a la gent («s'aturaren un tros lluny i es posaren a cridar»).

Amb una mica d'imaginació, cadascú de nosaltres pot reproduir la imatge de marginats de la societat, que tenen nom com nosaltres: immigrants, drogoaddictes, delinqüents, malalts de sida, gent en atur, pobres... Jesús vol guarir-los, remeiar llurs sofrences, resoldre els seus problemes; i ens demana col·laboració de forma desinteressada, gratuïta, eficaç... per amor.

A més, apropem a cadascú de nosaltres la lliçó que dóna Jesús. Som pecadors i necessitats de perdó, som pobres que tot ho esperem d'Ell. Seríem capaços de dir com el leprós «Jesús, mestre, tingues pietat de mi» (cf. Lc 17,13)? Sabem recórrer a Jesús amb pregària profunda i confiada?

Imitem el leprós guarit, que torna a Jesús a donar-li gràcies? De fet, només «un d'ells, quan s'adonà que havia estat guarit, va tornar enrere glorificant Déu» (Lc 17,15). Jesús troba a faltar els altres nou: «No eren deu, els qui han quedat purs? On són els altres nou?» (Lc 17,17). Sant Agustí donà la següent sentència: «‘Gràcies a Déu!’: no hi ha res que hom pugui dir amb major brevetat (...) ni fer amb major utilitat que aquestes paraules». Per tant, nosaltres, com agraïm a Jesús el gran do de la vida, pròpia i de la família; la gràcia de la fe, la santa Eucaristia, el perdó dels pecats...? No ens passa que alguna vegada no li donem gràcies per l'Eucaristia, tot i participar-hi amb freqüència? L'Eucaristia és —no en dubtem— la nostra millor vivència de cada dia.