La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Divendres XXXII durant l'any

1ª Lectura (Sa 13,1-9): Que en són, de frívols, els homes! Tots desconeixien Déu: no saberen descobrir en els béns visibles aquell qui és, no reconegueren la mà de l'artista en contemplar-ne les obres, i cregueren que eren déus, Senyors del món, el foc, l'aire, el vent lleuger, el cercle de les estrelles, la força de l'aigua, el sol, la lluna i els altres llumeners del cel. Si els prenien per déus perquè els encisava la seva bellesa, havien de saber que el seu Sobirà és incomparablement millor, perquè l'autor de tota bellesa és qui els va crear. I si no se sabien avenir del seu poder i de la seva força, havien de comprendre que el seu creador és molt més poderós. En la grandesa i en la bellesa de les coses creades contemplem proporcionalment la del seu autor.

És cert que no els podem reprendre massa; potser s'han esgarriat per les mateixes ganes de buscar Déu i de trobar-lo: vivint enmig de les obres de Déu s'esforcen per conèixer-les, i una sola mirada ja els convenç que tot el que veuen és molt bo. Però no són del tot excusables; si han arribat a saber tant que són capaços de conjecturar com és l'univers, per què no han descobert més aviat el seu Sobirà?
Salm responsorial: 18
R/. El cel parla de la glòria de Déu.
El cel parla de la glòria de Déu, l'estelada anuncia el que han fet les seves mans. Els dies, l'un a l'altre, es transmeten el missatge, l'una a l'altra se'l revelen les nits.

Silenciosament, sense paraules, sense que ningú els senti la veu, la seva crida s'escampa a tota la terra, escolten el seu llenguatge fins als límits del món.
Versicle abans de l'Evangeli (Lc 21,28): Al·leluia. Alceu el cap ben alt perquè molt aviat sereu alliberats. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Lc 17,26-37): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Tal com va passar en els dies de Noè, passarà en els dies del Fill de l'home: menjaven i bevien, i prenien muller i marit, fins al dia mateix que Noè va entrar a l'arca. Vingué el diluvi i tots van morir. Igualment va passar en els dies de Lot: menjaven i bevien, compraven i venien, plantaven i construïen, però el dia que Lot sortí de Sodoma va ploure foc i sofre del cel i tots van morir. Així passarà també el dia que el Fill de l'home es manifesti.

»Aquell dia, el qui sigui al terrat, que no baixi dintre casa a endur-se allò que té, i el qui sigui al camp, que no torni enrere. Recordeu-vos de la dona de Lot. Qui busqui de conservar la vida, la perdrà, però el qui la perdi, la conservarà. Jo us dic que aquella nit n'hi haurà dos en un mateix llit: l'un serà pres i l'altre deixat; n'hi haurà dues molent juntes: l'una serà presa i l'altra deixada». Ells li preguntaren: «On serà això, Senyor?». Jesús els respongué: «On hi ha el cadàver, s'hi apleguen els voltors».

«Menjaven i bevien, compraven i venien, plantaven i construïen»

Fr. Austin NORRIS
(Mumbai, Índia)

Avui, en el text de l’Evangeli són remarcats el final dels temps i la incertesa de la vida, no per atemorir-nos, sinó per a tenir-nos ben previnguts i amatents, preparats per a l’encontre amb el nostre Creador. La dimensió sacrificial present a l’Evangeli es manifesta en el seu Senyor i Salvador Jesucrist liderant-nos amb el seu exemple, amb la intenció d’estar sempre preparats per a cercar i complir la voluntat de Déu. La vigilància constant i la preparació són el segell del deixeble vibrant. No podem assemblar-nos a la gent que «menjaven i bevien, compraven i venien, plantaven i construïen» (Lc 17,28). Nosaltres, deixebles, hem de romandre preparats i en estat d’alerta, no fos que acabéssim arrossegats envers una letargia espiritual esclava de l’obsessió —transmesa de generació en generació— pel progrés en la vida present, tot pensant que finalment Jesús no retornarà.

El secularisme ha arrelat profundament en la nostra societat. L’envestida de la innovació i de la ràpida disponibilitat de coses i serveis personals ens fa sentir autosuficients i ens despulla de la presència de Déu en les nostres vides. Només quan una tragèdia ens colpeix despertem del nostre son per a veure-hi Déu en mig de la nostra “vall de llàgrimes”... Fins i tot, hauríem d’estar agraïts per aquests moments de tragèdia perquè segurament serveixen per a enfortir la nostra fe.

En els recents temps, els atacs als cristians en les diverses parts del món, encloent-hi el meu propi país —l’Índia— han sacsejat la nostra fe. El Papa Francesc, però, ha dit: «Malgrat tot, els cristians estan esperançats perquè, en darrera instància, Jesús fa una promesa que és garantia de victòria: ‘Qui perdi la seva vida la conservarà’ (Lc 17,33)». Aquesta és una veritat en la que podem confiar... El poderós testimoni dels nostres germans i germanes que donen la seva vida per la fe i pel Crist no serà en debades.

Així, nosaltres lluitem per avançar en el viatge de les nostres vides en la sincera esperança de trobar el nostre Déu «el dia en què el Fill de l’home es manifesti» (Lc 17,30).

«Qui busqui de conservar la vida, la perdrà, però el qui la perdi, la conservarà»

Mn. Enric PRAT i Jordana
(Sort, Lleida, Espanya)

Avui, en el context d'una cultura materialista predominant, molta gent actua tal com ho feien en temps de Noè: «Menjaven i bevien, i prenien muller i marit» (Lc 17,27); o com els coetanis de Lot, que «(...) compraven i venien, plantaven i construïen» (Lc 17,28). Amb aquesta visió miop, l'aspiració suprema de molts se centra en la pròpia vida física temporal i, conseqüentment, tot llur esforç es redueix a conservar aquella vida, a protegir-la i enriquir-la.

En el fragment de l'Evangeli que comentem, Jesús vol sortir al pas d'aquesta concepció fragmentària de la vida que mutila l'ésser humà i el condueix a la frustració. I ho fa amb una sentència contundent i forta, capaç de moure les consciències i d'obligar a fer-se preguntes fonamentals: «Qui busqui de conservar la vida, la perdrà, però el qui la perdi, la conservarà» (Lc 17,33). Meditant sobre aquest ensenyament de Jesucrist, diu sant Agustí: «Què direm, doncs? Moriran tots els qui fan aquestes coses, és a dir, els qui es casen, planten vinyes i edifiquen? No ells, sinó els qui presumeixen de tot això, els qui posen aquestes coses davant de Déu, els qui estan disposats a ofendre Déu a l'instant per totes aquestes coses».

De fet, qui és el qui perd la vida per haver-la volgut conservar, sinó aquell que ha viscut exclusivament en la carn, sense deixar surar l'esperit, o encara, aquell que s'ha tancat en si mateix, ignorant totalment l'altre? Perquè és evident que la vida en la carn s'ha de perdre necessàriament, i que la vida en l'esperit, si no es comparteix, es neula.

Tota vida, de si mateixa, tendeix naturalment al creixement, l'exuberància, la fructificació i la reproducció. Per contra, si és segrestada i reclosa amb l'intent de posseir-la amb cobejança i exclusió, es marceix, es torna estèril i mor. És per això que tots els sants, prenent per model Jesús, que va viure intensament per a Déu i per als homes, han donat generosament la seva vida de multiformes maneres al servei de Déu i dels seus semblants.