Avui dia, la idea del Judici Final s'ha esvaït: la fe cristiana s'orienta sobretot vers la salvació personal de l'ànima; la reflexió sobre la història universal, en canvi, és dominada en gran part per la idea del "progrés".

L'ateisme dels segles XIX i XX, per les seves arrels i finalitat, és un moralisme, una protesta contra les injustícies de la història: tant de patiment dels innocents i tant de cinisme del poder, no poden ser obra d'un Déu bo. Però, malgrat que sigui comprensible la protesta contra Déu, la pretensió que la humanitat pugui fer justícia sens Déu és presumptuosa i intrínsecament falsa. Si d'aquesta premissa s'han derivat les més grans crueltats, no és casualitat.

—Un món que ha de crear la seva justícia per si mateix és un món sense esperança. La fe en el Judici Final i en el retorn del Crist és, abans de res, una esperança, la necessitat de la qual esdevé més evident després de les convulsions dels darrers segles.