La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dimarts XXXIII durant l'any

1ª Lectura (2M 6,18-31): En aquells dies, a un tal Eleazar, un dels principals mestres de la Llei, home d'edat avançada i de presència agradable, li obriren la boca i el forçaven a menjar carn de porc, que la Llei prohibia. Ell, que preferia una mort gloriosa a una vida deshonrada, la escopia, i avançava espontàniament a l'instrument de suplici, tal com escau a un home que està resolt a no tastar, ni per amor a la vida, res que no sigui permès. Els oficials que presidien aquell sacrifici contrari a la Llei el coneixien feia molt de temps. Per això el prengueren a part i li proposaren que es fes portar carn que ell pogués menjar, que ell mateix se la preparés i que fingís menjar la carn dels sacrificis, tal com el rei ho havia manat. Fent això es podia salvar de la mort i beneficiar-se d'aquest favor que li feien per l'antiga amistat que els unia.

Però Eleazar prengué una noble resolució, digna de la seva edat i de la seva vellesa, dels seus respectables cabells blancs i de l'excel·lent comportament que havia mantingut des de noi, però digna, encara més, de la Llei santa, donada per Déu. Respongué, doncs, immediatament com pertocava i els digué: «Prefereixo morir tot seguit. Fingir d'aquesta manera no seria propi de la meva edat: a canvi del poc temps de vida que guanyaria, molts dels joves, pensant-se que Eleazar, als seus noranta anys, s'ha passat a la religió dels estrangers, s'apartarien del bon camí per culpa meva, i la meva vellesa quedaria deshonrada. Per un moment jo m'escaparia del suplici dels homes, però ni viu ni mort no podria pas escapar-me de les mans del Totpoderós. Si ara dono coratjosament la vida, em mostraré digne de la vellesa i deixaré als joves un exemple perquè estiguin disposats a morir noblement per les lleis venerables i santes».

Després de dir aquestes paraules, se n'anà tot seguit al lloc del suplici. Els qui l'hi conduïen, tenint per una estupidesa el que acabava de dir, canviaren d'actitud, i tota la simpatia que abans sentien per ell es convertí en malícia. A punt ja de morir sota els cops dels assots, digué gemegant: «El Senyor, en el seu suprem coneixement, sap prou bé que, podent salvar-me de la mort, ara sofreixo en el cos els dolors terribles dels assots, però en el fons de l'ànima els sofreixo de gust per fidelitat a ell». Així donà la seva vida. La seva mort deixà el record d'un home virtuós i l'exemple d'una noble generositat, no sols per als joves, sinó per a tot el poble.
Salm responsorial: 3
R/. El Senyor em sosté.
Quants n'hi ha, Senyor, que em persegueixen! Són molts els qui s'aixequen contra meu. Són molts els qui diuen de mi: «No espereu pas que Déu el salvi».

Senyor, vós sou l'escut que em protegeix, als ulls de tots, vós sou la meva glòria. Quan crido invocant el Senyor, ell em respon des de la santa muntanya.

Me'n vaig al llit, i dormo en pau fins que em desperto. El Senyor em sosté. No em fa por la multitud que acampa al meu voltant. Alceu-vos, Senyor, salveu-me, Déu meu.
Versicle abans de l'Evangeli (1Jn 4,10): Al·leluia. Déu ha estat el primer d'estimar-nos, tant, que ha enviat el seu Fill com a víctima propiciatòria pels nostres pecats. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Lc 19,1-10): En aquell temps, Jesús va entrar a Jericó i travessava la ciutat. Hi havia un home que es deia Zaqueu, cap de publicans. Era un home ric. Zaqueu buscava de veure qui era Jesús, però la gentada li ho impedia, perquè era petit d'estatura. Llavors s'avançà corrent i es va enfilar dalt d'un sicòmor per poder veure Jesús, que havia de passar per allí. Quan Jesús va arribar en aquell indret, alçà els ulls i li digué: «Zaqueu, baixa de pressa, que avui m'haig d'hostatjar a casa teva». Ell baixà de pressa i el va acollir amb alegria.

Tots els qui ho van veure murmuraven contra Jesús i deien: «Ha anat a allotjar-se a casa d'un pecador!». Però Zaqueu, dret davant el Senyor, li digué: «Senyor, dono als pobres la meitat dels meus béns, i als qui he exigit més diners del compte, els en restitueixo quatre vegades més». Jesús li digué: «Avui ha entrat la salvació en aquesta casa; perquè també aquest home és fill d'Abraham. El Fill de l'home ha vingut a buscar i salvar allò que s'havia perdut».

«El Fill de l’home ha vingut a buscar i salvar allò que s’havia perdut»

Mn. Enric RIBAS i Baciana
(Barcelona, Espanya)

Avui, Zaqueu sóc jo. Aquest personatge era ric i cap de publicans; jo tinc més del necessari i, potser, moltes vegades faig de publicà oblidant-me de Crist. Jesús, enmig de la multitud, cerca Zaqueu; avui, enmig d'aquest món, em cerca precisament a mi: «Baixa de pressa, que avui m'haig d'hostatjar a casa teva» (Lc 19,5).

Zaqueu vol veure Jesús; si no s'hi esforça i puja a l'arbre no el podrà veure. Tantes vegades voldria jo veure l'acció de Déu!, però no sé si de debò estic disposat al ridícul fent com Zaqueu. La disposició del cap de publicans de Jericó és necessària perquè Jesús pugui actuar; i, si no s'afanya, potser perdrà l'única possibilitat de ser tocat per Déu i ser així salvat. Potser jo he tingut massa ocasions de trobar-me amb Jesús i potser ja és hora de ser valent, de sortir de casa, de trobar-me amb Ell i convidar-lo a entrar dins meu, per tal que Ell pugui dir també de mi: «Avui ha entrat la salvació en aquesta casa; perquè també aquest home és fill d'Abraham. El Fill de l'home ha vingut a buscar i salvar allò que s'havia perdut» (Lc 19,9-10).

Zaqueu deixa entrar Jesús a casa seva i en el seu cor, encara que no es deu sentir digne d'una visita com aquella. En ell, la conversió és total: comença amb la renúncia a l'ambició de riqueses, segueix amb el propòsit de compartir els seus béns i acaba amb la resolució de fer justícia, tot corregint els pecats comesos. Potser Jesús m'està demanant alguna cosa semblant des de fa temps, però jo no el vull sentir i faig les oïdes sordes; em cal la conversió.

Deia sant Màxim: «No hi ha res de més estimat i agradable a Déu com que els homes es converteixin a Ell amb sincer penediment». Que Ell m'ajudi a fer-ho avui realitat.