evangeli.net

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

200 mossens comenten l'Evangeli del dia

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dimarts 33 durant l'any

escoltar

Descarregar

1ª Lectura (Ap 3,1-6.14-22): Jo, Joan, vaig sentir que el Senyor em deia: A l'àngel de la comunitat cristiana de Sardis, escriu-li: Això diu el qui té els Set Esperits de Déu i les set estrelles: Conec les teves obres. Sé que el teu nom significa que vius, però de fet ets mort. Desvetlla't i, abans no es morin, retorna els qui encara viuen, perquè veig que les teves obres són insuficients als ulls del meu Déu. Recorda l'ensenyament que vas rebre, penedeix-te i compleix-lo d'ara endavant. Si no et desvetlles, vindré com un lladre: no sabràs pas l'hora que vindré. Però a Sardis tens unes poques persones que no s'han tacat els vestits. Aquests aniran amb mi vestits de blanc, perquè ho han merescut. Els qui aconseguiran la victòria aniran així vestits de blanc. No esborraré els seus noms del llibre de la vida, sinó que els reconeixeré davant el meu Pare i els seus àngels. Qui tingui orelles, que escolti què diu l'Esperit a les comunitats cristianes.

I a l'àngel de la comunitat de Laodicea, escriu-li: Això diu l'Amén, el testimoni que diu fidelment la veritat, l'origen de tot el que Déu ha creat: Conec les teves obres i sé que no ets ni fred ni calent. Tant de bo que fossis, o fred, o calent! Però, ja que no ets ni una cosa ni l'altra, sinó tebi, estic a punt de vomitar-te. Tu et penses que ets ric, molt ric, i que no et manca res, però no t'adones que ets el més miserable i digne de compassió, pobre, cec i nu. Si vols ser ric, si vols cobrir la teva nuesa vergonyosa, si hi vols veure, et recomano que em compris a mi or pur, refinat al foc, i vestits blancs, i pomada per a posar-te-la als ulls. Jo renyo tots els meus amics i els dic la veritat. Sigues zelós i penedeix-te. Mira, sóc a la porta i truco. Si algú m'escolta i obre la porta, entraré a casa seva i menjaré amb ell, i ell amb mi. Als qui aconseguiran la victòria, els concediré la gràcia d'asseure's amb mi en el meu tron, tal com jo, que he aconseguit la victòria, m'he assegut amb el meu Pare en el seu tron. Qui tingui orelles, que escolti què diu l'Esperit a les comunitats.

Salm responsorial: 14

R/. Als qui aconseguiran la victòria, els concediré d'asseure's amb mi al meu tron.

Senyor, qui podrà viure a la muntanya sagrada? El qui obra honradament i practica la justícia, diu la veritat tal com la pensa; quan parla no escampa calúmnies.

Mai no fa mal al proïsme, ni carrega a ningú res infamant, compten poc als seus ulls els descreguts, honora i aprecia els fidels del Senyor.

No fia els seus diners a interès, ni es ven per condemnar cap innocent. El qui obra així mai no caurà.

Versicle abans de l'Evangeli (1Jn 4,10): Al·leluia. Déu ha estat el primer d'estimar-nos, tant, que ha enviat el seu Fill com a víctima propiciatòria pels nostres pecats. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Lc 19,1-10): En aquell temps, Jesús entrant-hi, travessava Jericó. I heus aquí un home, de nom Zaqueu, que era cap de publicans i ric. I cercava de veure qui era Jesús, i no podia a causa de la multitud, perquè era petit d’estatura. I corrent endavant, s’enfilà en un sicòmor a fi de veure’l, perquè havia de passar per allí. I havent arribat al lloc, mirant cap amunt, Jesús digué: «Zaqueu, baixa de pressa, que avui convé que em quedi a casa teva». I baixà de pressa, i l’acollí amb goig. I quan el veieren, tots murmuraven, dient: «S’hostatja en casa d’un home pecador!». Zaqueu, dret, digué al Senyor: «Mira que la meitat dels meus béns, Senyor, la dono als pobres, i si he defraudat res a algú, ho restituiré quatre vegades més». I li digué Jesús: «Avui la salvació ha vingut en aquesta casa, en tant que també ell és fill d’Abraham, perquè ha vingut el Fill de l’home a cercar i salvar allò que s’havia perdut».

© Albada Editorial / evangeli.net

«El Fill de l’home a cercar i salvar allò que s’havia perdut»

Mn. Enric RIBAS i Baciana (Barcelona, Espanya)

Avui, Zaqueu sóc jo. Aquest personatge era ric i cap de publicans; jo tinc més del necessari i, potser, moltes vegades faig de publicà oblidant-me de Crist. Jesús, enmig de la multitud, cerca Zaqueu; avui, enmig d'aquest món, em cerca precisament a mi: «Baixa de pressa, que avui convé que em quedi a casa teva» (Lc 19,5).

Zaqueu vol veure Jesús; si no s'hi esforça i puja a l'arbre no el podrà veure. Tantes vegades voldria jo veure l'acció de Déu!, però no sé si de debò estic disposat al ridícul fent com Zaqueu. La disposició del cap de publicans de Jericó és necessària perquè Jesús pugui actuar; i, si no s'afanya, potser perdrà l'única possibilitat de ser tocat per Déu i ser així salvat. Potser jo he tingut massa ocasions de trobar-me amb Jesús i potser ja és hora de ser valent, de sortir de casa, de trobar-me amb Ell i convidar-lo a entrar dins meu, per tal que Ell pugui dir també de mi: «Avui la salvació ha vingut en aquesta casa, en tant que també ell és fill d’Abraham, perquè ha vingut el Fill de l’home a cercar i salvar allò que s’havia perdut» (Lc 19,9-10).

Zaqueu deixa entrar Jesús a casa seva i en el seu cor, encara que no es deu sentir digne d'una visita com aquella. En ell, la conversió és total: comença amb la renúncia a l'ambició de riqueses, segueix amb el propòsit de compartir els seus béns i acaba amb la resolució de fer justícia, tot corregint els pecats comesos. Potser Jesús m'està demanant alguna cosa semblant des de fa temps, però jo no el vull sentir i faig les oïdes sordes; em cal la conversió.

Deia sant Màxim: «No hi ha res de més estimat i agradable a Déu com que els homes es converteixin a Ell amb sincer penediment». Que Ell m'ajudi a fer-ho avui realitat.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

«Allò que es duu a terme amb una disposició d’ànim trist i forçat no mereix gratitud ni té noblesa. De manera que, quan fem el bé, hem de fer-lo, no tristos, sinó amb alegria» (Sant Gregori Nazianzè)
«“Vida eterna” tracta de donar un nom a aquesta “desconeguda realitat coneguda”. Seria el moment del submergir-se en l’oceà de l’Amor infinit. Podem únicament tractar de pensar que aquest moment és la vida en sentit ple. Hem de pensar en aquesta línia si volem entendre l’objectiu de l’esperança cristiana» (Benet XVI)
«La Comunió ens separa del pecat. El Cos del Crist que rebem en la Comunió és ‘entregat per nosaltres’, i la Sang que bevem és ‘vessada per nosaltres i per tots els homes en remissió dels pecats’. Per això l’Eucaristia no pot unir-nos amb el Crist sense purificar-nos al mateix temps dels pecats comesos i preservar-nos dels pecats futurs» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 1.393)