La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Última newsletter: Inaugurem l'edició en xinès
Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dimecres XXXIV durant l'any

1ª Lectura (Dn 5,1-6.13-14.16-17.23-28): En aquells dies, el rei Baltasar oferí un gran convit als seus mil magnats, i davant d'ells begué molt de vi. Enterbolit pel vi, ordenà que portessin els vasos d'or i de plata que el seu pare Nabucodonosor s'havia endut del temple de Jerusalem, per beure-hi ell, els seus magnats, les seves esposes i les seves concubines. Els portaren, doncs, hi begueren vi, i lloaven els seus déus de plata, d'or, de ferro, de bronze, de fusta i de pedra. En aquell moment, aparegué una mà humana que amb els dits escrivia davant el lampadari, sobre l'enguixat de la paret del palau reial. El rei veia perfectament la mà que escrivia. Blanc com la cera, es torbà profundament i els genolls li tremolaven.

Tot seguit introduïren Daniel davant el rei, i el rei li digué: «Tu ets Daniel, un dels deportats que el meu pare va fer venir de Judà? He sentit dir que tu tens l'esperit dels déus i una intel·ligència plena de llum i d'una gran saviesa. He sentit dir també que coneixes la significació amagada de les coses i saps desfer els enigmes. Si ets capaç de llegir aquest escrit i d'explicar-me'n la significació, et faré posar un vestit de porpra i una cadena d'or al coll, i seràs el tercer del meu regne».

Daniel li respongué: «Quedeu-vos amb els vostres presents, doneu a d'altres les vostres recompenses. De totes maneres, jo llegiré al rei aquest escrit i li explicaré la seva significació. Vós, oh rei, us heu atrevit a posar-vos per damunt el Senyor del cel fent-vos portar els vasos del seu temple. Vós, els vostres magnats, les vostres esposes i les vostres concubines hi heu begut vi, i després, en lloc de glorificar el Déu veritable, que té a les seves mans el vostre alè de vida i tot el que feu, heu lloat déus de plata i or, de bronze, de ferro, de fusta i de pedra, que no són capaços de veure-hi, ni de sentir-hi, ni de saber res. Per aquest motiu ell ha enviat la mà que ha escrit això. Els noms de la inscripció són noms de diner: ‘mina, sicle i mitja part de mina’. La significació de cada nom és aquesta: “Mina” vol dir “comptar”: és que Déu ha comptat la durada del vostre regne i li ha posat fi; “sicle” vol dir “pesar”: és que us han pesat a les balances i us han trobat mancat de pes; “mitja part de mina” és que el vostre regne ha estat repartit entre els medes i els perses».
Salm responsorial: Dn 3
R/. Canteu-li lloances per sempre.
Beneïu el Senyor, sol i lluna.

Beneïu-lo, estrelles del cel.

Beneïu el Senyor, pluges i rosades.

Beneïu-lo, tots els vents.

Beneïu el Senyor, foc i calor.

Beneïu-lo, freds i gelades.
Versicle abans de l'Evangeli (Ap 2,10): Al·leluia. Sigues fidel fins a la mort, diu el Senyor, i et donaré la corona de la vida. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Lc 21,12-19): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Us agafaran, us perseguiran, us portaran a les sinagogues i a les presons i us faran comparèixer davant els reis i els governadors per causa del meu nom. Serà una ocasió de donar testimoni. Estigueu decidits a no preparar-vos la defensa: jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa que cap dels vostres adversaris no serà capaç de resistir o de contradir. Sereu traïts fins i tot pels vostres pares, germans, parents i amics, i en mataran alguns de vosaltres. Tothom us odiarà per causa del meu nom. Però no es perdrà ni un de sol dels vostres cabells. Amb la vostra perseverança salvareu la vida!».

«Amb la vostra perseverança salvareu la vida!»

Rev. D. Manuel COCIÑA Abella
(Madrid, Espanya)

Avui parem esment en aquesta breu i incisiva sentència de nostre Senyor, la qual se'ns clava a l'ànima, i en ferir-la ens fa pensar: ¿per què és tan important la perseverança?; ¿per què Jesús fa dependre la salvació de l'exercici d'aquesta virtut?

Perquè el deixeble no és més que el Mestre —«Tothom us odiarà per causa del meu nom» (Lc 21,17)—, i si el Senyor va ser signe de contradicció, els seus deixebles també ho serem necessàriament. Se n'apoderaran del Regne de Déu els qui fan violència, els qui lluiten contra els enemics de l'ànima, els qui lluiten amb energia aquesta “bellíssima guerra de pau i d'amor”, com li agradava dir a sant Josepmaria Escrivà, en la qual consisteix la vida cristiana. No hi ha roses sense espines, i no és el camí cap al cel un viarany sense dificultats. Per això, sense la virtut cardinal de la fortalesa, les nostres bones intencions acabarien essent estèrils. I la perseverança forma part de la fortalesa. Concretament, ens empeny a tenir la força que cal per portar amb joia les contradiccions.

La perseverança en grau màxim es verifica a la creu. Per això, la perseverança confereix llibertat en atorgar la possessió d'un mateix mitjançant l'amor. La promesa del Crist és indefectible: «Amb la vostra perseverança salvareu la vida!» (Lc 21,19), i és així perquè el que ens salva és la Creu. És la força de l'amor el que ens dóna a cadascú l'acceptació pacient i joiosa de la voluntat de Déu, quan aquesta —com succeeix a la Creu— contraria en un primer moment la nostra pobra voluntat humana.

Tan sols en un primer moment, perquè després s'allibera l'energia desbordant de la perseverança que ens mena a comprendre la difícil ciència de la creu. Per això, la perseverança engendra paciència, la qual va més enllà de la simple resignació. Més encara, no té res a veure amb actituds estoiques. La paciència contribueix decisivament a entendre que la Creu, molt abans que dolor, és essencialment amor.

Qui va entendre millor que ningú aquesta veritat salvadora, la nostra Mare del Cel, ens ajudarà a nosaltres a comprendre-la.