La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dimecres IV de durant l'any

1ª Lectura (2S 24,2.9-17): En aquells dies, el rei digué a Joab i als oficials del seu exèrcit: «Recorreu totes les tribus d'Israel, de Dan a Beer-Sabé i feu el cens dels homes de guerra, que vull saber quants són». Joab donà al rei el resultat del cens: a Israel hi havia vuit-cents mil homes de guerra, i a Judà, cinc-cents mil. Acabat el cens, David sentí remordiments i digué al Senyor: «He comès un gran pecat ordenant aquest cens. He estat un insensat. Senyor, perdoneu la culpa del vostre servent».

L'endemà al matí, quan David es llevà, el Senyor va fer sentir la seva paraula al profeta Gad, vident de David, i li digué: «Ves a dir a David: Això diu el Senyor: Et proposo tres coses: tria la que vulguis i jo l'executaré». Gad anà a dur aquesta notícia a David i li preguntà: «Què t'estimes més: que hi hagi en el país tres anys de fam, que durant tres mesos no puguis resistir els atacs dels enemics, o que durant tres dies hi hagi pesta en el país? Pensa-t'ho i digue'm què haig de respondre al qui m'ha enviat». David li respongué: «No tinc pas escapatòria, però no vull caure en mans dels homes; m'estimo més caure en mans del Senyor, que és molt misericordiós».

En conseqüència, David escollí la pesta. Era el temps de la sega del blat. El Senyor envià la pesta a Israel; des de l'endemà al matí fins al temps convingut moriren, de Dan fins a Beer-Sabé, setanta mil homes. Quan l'àngel anava a deixar caure la mà sobre Jerusalem per devastar-la, el Senyor es penedí d'aquell desastre i digué a l'àngel que devastava el poble: «Prou, retira la mà». L'àngel del Senyor es trobava en aquell moment a l'era d'Areunà, el jebuseu. David en veure l'àngel que castigava el poble digué al Senyor: «Soc jo que he pecat, jo soc el culpable, però aquests, que són el ramat, quin mal han fet? Castigueu-me a mi i a la meva família».
Salm responsorial: 31
R/. Perdoneu-me, Senyor, la culpa comesa.
Feliç el qui ha estat absolt de la falta i ha vist sepultat el seu pecat. Feliç l'home a qui el Senyor no té en compte la culpa i dintre seu ja no manté l'engany.

M'he decidit a reconèixer la falta, no us he amagat més el meu pecat. Tan bon punt m'ho he proposat, Senyor, m'heu perdonat la culpa comesa.

Que us supliquin els fidels als moments de desgràcia; per més que els rius es desbordin, a ells ni els tocaran.

En vós he trobat el meu recer, vós em guardeu del perill. Tothom celebra al voltant meu el goig de veure'm lliure.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 10,27): Al·leluia. Les meves ovelles reconeixen la meva veu, diu el Senyor; també jo les reconec i elles em segueixen. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mc 6,1-6): En aquell temps, Jesús se'n va anar al seu poble, i els seus deixebles el seguiren. El dissabte es posà a ensenyar a la sinagoga. Molts, en sentir-lo, se n'estranyaven i deien: «D'on li ve, tot això? Què és aquesta saviesa que ha rebut? I aquests miracles obrats per les seves mans? ¿No és el fuster, el fill de Maria, el germà de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seves germanes, ¿no viuen aquí entre nosaltres?». I no eren capaços d'acceptar-lo. Jesús els digué: «Un profeta només és menyspreat al seu poble, entre els seus parents i a casa seva». I no pogué fer allí cap miracle; tan sols va curar uns quants malalts, imposant-los les mans. I el sorprenia que no tinguessin fe. Jesús recorria els pobles del voltant i hi ensenyava.

«D'on li ve, tot això? Què és aquesta saviesa que ha rebut? I aquests miracles obrats per les seves mans?»

Mn. Miquel MASATS i Roca
(Girona, Espanya)

Avui l'Evangeli ens mostra com Jesús va a la sinagoga de Natzaret, poble on s'havia criat. El dissabte és el dia dedicat al Senyor i els jueus es reuneixen per escoltar la Paraula de Déu. Jesús va cada dissabte a la sinagoga i allí ensenya, no com els escribes i fariseus, sinó com qui té autoritat (cf. Mc 1,22).

Déu ens parla també avui mitjançant l'Escriptura. A la sinagoga es llegien les Escriptures i, després, un dels entesos s'ocupava de comentar-les, tot mostrant-ne el sentit i el missatge que Déu vol transmetre a través d'elles. S'atribueix a sant Agustí aquesta reflexió: «Així com en l'oració nosaltres parlem amb Déu, en la lectura és Déu qui ens parla».

El fet que Jesús, Fill de Déu, sigui conegut entre els seus conciutadans pel seu treball, ens ofereix una perspectiva insospitada per a la nostra vida ordinària. El treball professional de cadascun de nosaltres és mitjà d'encontre amb Déu i, per tant, realitat santificable i santificadora. En paraules de sant Josepmaria Escrivá: «La vostra vocació humana és part, i una part important, de la vostra vocació divina. Aquesta és la raó per la qual us heu de santificar, tot contribuint a la santificació dels altres, els vostres iguals, justament santificant el vostre treball i el vostre ambient: aquesta professió o ofici que omple els vostres dies, que dóna una fesomia peculiar a la vostra personalitat humana, que és la vostra manera d'estar en el món; aquesta llar, aquesta família vostra; i aquesta nació, on heu nascut i que estimeu».

Acaba el text de l'Evangeli tot dient que Jesús «no pogué fer allí cap miracle (...). I el sorprenia que no tinguessin fe» (Mc 6,5-6). També avui el Senyor ens demana més fe en Ell per a realitzar coses que superen les nostres possibilitats humanes. Els miracles manifesten el poder de Déu i la necessitat que tenim d'Ell en la nostra vida de cada dia.