La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dimecres V de durant l'any

1ª Lectura (1R 10,1-10): En aquells dies, la fama de Salomó arribà a la reina de Sabà, i anà a veure'l per comprovar-ho proposant-li enigmes. Entrà a Jerusalem amb un seguici molt considerable, i amb camells carregats d'aromes, d'or en gran quantitat i de pedres precioses. Es presentà a Salomó i li va fer totes les preguntes que desitjava. Salomó li anava responent a totes; no n'hi hagué cap que no li pogués resoldre.

La reina de Sabà no se sabia avenir de tanta saviesa, i després de veure el palau que havia construït, la seva taula exquisida, les residències dels dignataris, el cos de guàrdia, el servei i els copers amb el seu vestuari, i els holocaustos que oferia en el temple del Senyor, digué al rei: «Era ben veritat el que havia sentit de tu i de la teva saviesa. No m'ho creia fins que no he vingut i no ho he vist amb els meus propis ulls; però ara m'adono que no me n'havien dit ni la meitat. Tot aquest tresor de saviesa i de magnificència sobrepassa la fama que m'havia arribat. Feliços els teus súbdits, feliços els dignataris que estan sempre al teu davant i escolten la teva saviesa. Beneït sigui el Senyor, el teu Déu, que t'ha escollit per donar-te el tron d'lsrael. El Senyor, que estima Israel per sempre, t'ha fet rei a tu perquè governis amb justícia i bondat».

Després obsequià el rei amb cent vint talents d'or, espècies aromàtiques en gran quantitat, i pedres precioses. Ningú no portà mai més tanta quantitat d'espècies aromàtiques com la que regalà a Salomó la reina de Sabà.
Salm responsorial: 36
R/. El just té sempre als llavis la saviesa.
Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa'l fer: farà que brilli com la llum el teu dret, la teva raó, com el sol de migdia.

El just té sempre als llavis la saviesa i diu la veritat; té gravada al cor la llei del seu Déu, i camina amb pas segur.

És el Senyor qui salva els justos, els protegeix en dies de perill. El Senyor els ajuda i els deslliura dels malvats, i els salva, perquè en ell es refugien.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 17,17ba): Al·leluia. La vostra paraula és veritat, Senyor: consagreu-nos en la veritat. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mc 7,14-23): En aquell temps, Jesús cridà la gent i els deia: «Escolteu-me tots i enteneu-ho bé: No hi ha res del que entra a l'home des de fora que el pugui fer impur; només allò que surt de l'home el fa impur».

Quan deixà la gent i entrà a casa, els seus deixebles li van preguntar què volia dir aquell proverbi. Jesús els respongué: «¿També vosaltres sou incapaços d'entendre-ho? ¿No compreneu que tot allò que entra a l'home des de fora no el pot fer impur, perquè no li va al cor, sinó al ventre, i acaba fora del cos?». D'aquesta manera declarava purs tots els aliments. I va afegir: «Només allò que surt de l'home el fa impur. Perquè de dintre el cor de l'home surten les intencions dolentes que el porten a relacions il·legítimes, robatoris, assassinats, adulteris, avarícies, maldats, trampes, llibertinatge, enveges, injúries, arrogància, insensatesa. Tot això dolent surt de dintre i fa impur l'home».

«No hi ha res del que entra a l'home des de fora que el pugui fer impur»

Mn. Norbert ESTARRIOL i Seseras
(Lleida, Espanya)

Avui Jesús ens ensenya que tot el que Déu ha fet és bo. És, més aviat, la nostra intenció no recta la que pot contaminar el que fem. Per això, Jesucrist diu: «No hi ha res del que entra a l'home des de fora que el pugui fer impur; només allò que surt de l'home el fa impur» (Mc 7,15). L'experiència de l'ofensa a Déu és una realitat. I amb facilitat el cristià descobreix aquesta petjada profunda del mal i veu un món esclavitzat pel pecat. La missió que Jesús ens encarrega és la de netejar —amb l'ajut de la seva gràcia— totes les contaminacions que les males intencions dels homes han introduït en aquest món.

El Senyor ens demana que tota la nostra activitat humana sigui ben realitzada: espera que en ella hi posem intensitat, ordre, ciència, competència, afany de perfecció, no cercant altra cosa sinó restablir el pla creador de Déu, que tot ho va fer bo amb vista al profit de l'home: «Puresa d'intenció. —La tindràs sempre, si, sempre i en tot, només busques agradar a Déu» (Sant Josepmaria).

Solament la nostra voluntat pot malmetre el pla diví, i cal vigilar per tal que no sigui així. Moltes vegades s'introdueixen la vanitat, l'amor propi, els desànims per la manca de fe, la impaciència per no assolir els resultats esperats, etc. Per això, ens advertia sant Gregori el Gran: «Que no ens sedueixi cap prosperitat falaguera, perquè és un viatger neci el que s'atura en el camí per a contemplar els paisatges amens i s'oblida del punt al que es dirigeix».

Convindrà, per tant, parar atenció en l'oferiment d'obres, mantenir la presència de Déu i considerar freqüentment la filiació divina, de manera que tot el nostre dia —amb oració i treball— prengui força i comenci en el Senyor, i que tot allò que hem començat per Ell arribi al seu terme.

Podem fer grans coses si ens adonem que cadascun dels nostres actes humans és corredemptor quan està unit als actes de Crist.