Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
La reina de Sabà no se sabia avenir de tanta saviesa, i després de veure el palau que havia construït, la seva taula exquisida, les residències dels dignataris, el cos de guàrdia, el servei i els copers amb el seu vestuari, i els holocaustos que oferia en el temple del Senyor, digué al rei: «Era ben veritat el que havia sentit de tu i de la teva saviesa. No m'ho creia fins que no he vingut i no ho he vist amb els meus propis ulls; però ara m'adono que no me n'havien dit ni la meitat. Tot aquest tresor de saviesa i de magnificència sobrepassa la fama que m'havia arribat. Feliços els teus súbdits, feliços els dignataris que estan sempre al teu davant i escolten la teva saviesa. Beneït sigui el Senyor, el teu Déu, que t'ha escollit per donar-te el tron d'lsrael. El Senyor, que estima Israel per sempre, t'ha fet rei a tu perquè governis amb justícia i bondat».
Després obsequià el rei amb cent vint talents d'or, espècies aromàtiques en gran quantitat, i pedres precioses. Ningú no portà mai més tanta quantitat d'espècies aromàtiques com la que regalà a Salomó la reina de Sabà.
El just té sempre als llavis la saviesa i diu la veritat; té gravada al cor la llei del seu Déu, i camina amb pas segur.
És el Senyor qui salva els justos, els protegeix en dies de perill. El Senyor els ajuda i els deslliura dels malvats, i els salva, perquè en ell es refugien.
I quan entrà en la casa, deixant la multitud, els seus deixebles li preguntaren sobre la paràbola. I els diu: «¿També vosaltres esteu sense enteniment? ¿No enteneu que tot el que de fora entra en l’home no el pot contaminar, perquè no entra en el seu cor, sinó en el ventre, i surt cap a la latrina?». I així declarava purs tots els aliments. I deia: «És allò que surt de l’home que contamina l’home, perquè des de dins, del cor dels homes, en surten pensaments dolents, fornicacions, furts, homicidis, adulteris, avarícies, malignitats, frau, llibertinatge, enveja, blasfèmia, supèrbia, estultícia: totes aquestes coses dolentes procedeixen de dintre i contaminen l’home».
© Albada Editorial / evangeli.net
«No hi ha res fora de l’home que entri en ell, que pugui contaminar-lo»
Mn. Norbert ESTARRIOL i Seseras (Lleida, Espanya)Avui Jesús ens ensenya que tot el que Déu ha fet és bo. És, més aviat, la nostra intenció no recta la que pot contaminar el que fem. Per això, Jesucrist diu: «No hi ha res fora de l’home que entri en ell, que pugui contaminar-lo; sinó que les coses que surten de l’home, aquestes són les que contaminen l’home!» (Mc 7,15). L'experiència de l'ofensa a Déu és una realitat. I amb facilitat el cristià descobreix aquesta petjada profunda del mal i veu un món esclavitzat pel pecat. La missió que Jesús ens encarrega és la de netejar —amb l'ajut de la seva gràcia— totes les contaminacions que les males intencions dels homes han introduït en aquest món.
El Senyor ens demana que tota la nostra activitat humana sigui ben realitzada: espera que en ella hi posem intensitat, ordre, ciència, competència, afany de perfecció, no cercant altra cosa sinó restablir el pla creador de Déu, que tot ho va fer bo amb vista al profit de l'home: «Puresa d'intenció. —La tindràs sempre, si, sempre i en tot, només busques agradar a Déu» (Sant Josepmaria).
Solament la nostra voluntat pot malmetre el pla diví, i cal vigilar per tal que no sigui així. Moltes vegades s'introdueixen la vanitat, l'amor propi, els desànims per la manca de fe, la impaciència per no assolir els resultats esperats, etc. Per això, ens advertia sant Gregori el Gran: «Que no ens sedueixi cap prosperitat falaguera, perquè és un viatger neci el que s'atura en el camí per a contemplar els paisatges amens i s'oblida del punt al que es dirigeix».
Convindrà, per tant, parar atenció en l'oferiment d'obres, mantenir la presència de Déu i considerar freqüentment la filiació divina, de manera que tot el nostre dia —amb oració i treball— prengui força i comenci en el Senyor, i que tot allò que hem començat per Ell arribi al seu terme.
Podem fer grans coses si ens adonem que cadascun dels nostres actes humans és corredemptor quan està unit als actes de Crist.
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«Que no ens sedueixi cap prosperitat falaguera, perquè és un viatger neci el qui s’atura en el camí per a contemplar els paisatges amens i s’oblida del punt al que es dirigeix» (Sant Gregori el Gran)
«En el cor humà és el lloc on es desenvolupa la més íntima i, en certa manera, la més essencial trama de la història» (Sant Joan Pau II)
«El cor és l’estança on sóc, on habito (...). És el lloc de la veritat, on escollim la vida o la mort. És el lloc de la trobada, ja que, nosaltres, a imatge de Déu, vivim en relació [amb Ell]: és el lloc de l’aliança» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 2.563)
