La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dijous V de durant l'any

1ª Lectura (1R 11,4-13): A les seves velleses, les dones seduïren el cor de Salomó i venerava d'altres déus. No donà enterament el seu cor al Senyor, el seu Déu, com el seu pare David; venerava Astarté, deessa dels sidonis, i Melcom, ídol dels ammonites. Amb aquestes pràctiques ofenia el Senyor; no li era del tot fidel, com el seu pare David. Dedicà un lloc sagrat a Camós, ídol de Moab, i un altre a Melcom, ídol dels ammonites, dalt la muntanya que hi ha enfront de Jerusalem. Va fer el mateix per a cadascuna de les seves dones estrangeres, que cremaven perfums i oferien víctimes als seus déus.

El Senyor es disgustà en veure que el cor de Salomó s'allunyava d'ell, el Déu d'Israel, que se li havia aparegut dues vegades i li havia prohibit de venerar d'altres déus. Salomó no n'hi havia fet cas. Per això el Senyor li digué: «Ja que et portes així, que no ets fidel a la meva aliança ni compleixes les meves ordres, esquinçaré una part del teu reialme per donar-la a un dels teus subordinats. Però, per consideració al teu pare David, no serà en vida teva, sinó en la del teu fill. Ni li prenc tot el reialme: li deixo una tribu, per consideració al meu servent David i a Jerusalem, la ciutat que jo vaig escollir».
Salm responsorial: 105
R/. Per l'amor que teniu al vostre poble, recordeu-vos de nosaltres, Senyor.
Feliços els qui observen la llei i practiquen sempre la justícia. Per l'amor que teniu al vostre poble, recordeu-vos de nosaltres, Senyor, visiteu-nos, veniu a salvar-nos.

Es van emparentar amb els idòlatres i es contagiaren dels seus costums. Donaren culte als ídols, caigueren als seus paranys.

Immolaren als dimonis els fills i les filles; i el Senyor es disgustà amb el seu poble, avorrí la seva heretat.
Versicle abans de l'Evangeli (Jm 1,21bc): Al·leluia. Acolliu serenament la paraula plantada en vosaltres: aquesta paraula té el poder de salvar-vos. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mc 7,24-30): En aquell temps, Jesús se'n va anar d'allí i arribà al territori de Tir. Va entrar en una casa i no volia que ningú ho sabés, però no pogué passar desapercebut. De seguida va sentir parlar d'Ell una dona que tenia una filla posseïda d'un esperit maligne, i vingué a prosternar-se als seus peus. La dona, que era pagana, sirofenícia d'origen, pregava a Jesús que tragués de la seva filla el dimoni. Ell li va dir: «Deixa que primer s'alimentin els fills. No està bé de prendre el pa dels fills i tirar-lo als gossets». Ella li respon: «Senyor, també els gossets, sota la taula, mengen les engrunes que els fills deixen caure». Llavors Jesús li digué: «Ja que has respost així, vés, que el dimoni ja ha sortit de la teva filla». Ella se'n va anar a casa seva i trobà la nena estirada al llit. El dimoni l'havia deixada.

«Vingué a prosternar-se als seus peus. Pregava a Jesús que tragués de la seva filla el dimoni»

Mn. Enric CASES i Martín (Barcelona, Espanya)

Avui se'ns mostra la fe d'una dona que no pertanyia al poble elegit, però que tenia la confiança en què Jesús podia guarir la seva filla. En efecte, aquella mare «era pagana, sirofenícia d'origen, pregava a Jesús que tragués de la seva filla el dimoni» (Mc 7,26). El dolor i l'amor la porten a demanar amb insistència, sense tenir en compte menyspreances, ni retards, ni indignitat. I aconsegueix el que demana, ja que «se'n va anar a casa seva i trobà la nena estirada al llit. El dimoni l'havia deixada» (Mc 7,30).

Sant Agustí deia que molts no aconsegueixen allò que demanen perquè «aut mali, aut male, aut mala». O són dolents i el primer que haurien de demanar és que esdevinguessin bons; o demanen amb dolenteria, sense insistència, en lloc de fer-ho amb paciència, amb humilitat, amb fe i per amor; o demanen dolenteries que si es rebessin farien mal a l'ànima o al cos o als altres. Cal maldar, doncs, per a demanar bé. La dona sirofenícia és una bona mare; demana una cosa bona («pregava a Jesús que tragués de la seva filla el dimoni») i demana bé («vingué a prosternar-se als seus peus»).

El Senyor ens mou a usar perseverantment l'oració de petició. Certament, existeixen altres tipus de pregària —l'adoració, l'expiació, l'oració d'agraïment—, però Jesús insisteix en què nosaltres freqüentem molt l'oració de petició.

¿Per què? Molts podrien ser els motius: perquè necessitem l'ajut de Déu per assolir el nostre fi; perquè expressa esperança i amor; perquè és un clamor de fe. Però existeix un motiu que potser sigui poc tingut en compte: Déu vol que les coses siguin una mica com nosaltres volem. D'aquesta manera, la nostra petició —que és un acte lliure— unida a la llibertat omnipotent de Déu, fa el món com Déu vol i una mica com nosaltres volem. És meravellós el poder de l'oració!

La nova web d'evangeli.net ja està disponible. Esperem que la distribució dels continguts i les noves funcionalitats facilitin la lectura i meditació de l'Evangeli i el seu comentari.