Avui tornem a viure les benaurances i les “malaurances”: «Feliços vosaltres...», si ara patiu en el meu nom; «Ai de vosaltres...», si ara rieu. La fidelitat a Crist i al seu Evangeli fa que siguem rebutjats, escarnits en els mitjans de comunicació, odiats, com Crist va ser odiat i penjat a la creu. Hi ha qui pensa que és degut a manca de fe, però potser ben mirat és degut a manca de raó. El món no vol pensar ni ser lliure; viu immers en l'anhel de la riquesa, del consum, de l'adoctrinament llibertari que s'omple de paraules vanes, buides on s'enfosqueix el valor de la persona i es befa l'ensenyament de Crist i de l'Església, perquè ara com ara és l'únic pensament que va de debò contra corrent. Amb tot, el Senyor Jesús ens encoratja: «Benaurats sereu quan us avorriran els homes, i us bandejaran, i us ultratjaran, i rebutjaran el vostre nom com a dolent a causa del Fill de l’home (...). La vostra recompensa és gran en el cel» (Lc 6,22.23).

Joan Pau II, a l'encíclica Fides et Ratio, digué: «La fe mou la raó a sortir del seu aïllament i a apostar, de bon grat, per allò que és bell, bo i veritable». L'experiència cristiana en els seus sants ens mostra la veritat de l'Evangeli i d'aquestes paraules del Sant Pare. Davant un món que es complau en el vici i l'egoisme com a font de felicitat, Jesús mostra un altre camí: la felicitat del Regne de Déu, que el món no pot entendre i que l'odia i la rebutja. El cristià, enmig de les temptacions que li ofereix la “vida fàcil”, sap que el camí és el de l'amor que Crist ens ha mostrat a la creu, el camí de la fidelitat al Pare. Sabem que enmig de les dificultats no podem desanimar-nos. Si cerquem de debò el Senyor, alegrem-nos i fem festa (cf. Lc 6,23).