La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dissabte 6 de durant l'any

1ª Lectura (Jm 3,1-10): Germans meus, no us poseu tots a fer de mestres. Tingueu per cert que amb nosaltres, els mestres, el judici de Déu serà més exigent. Tots ensopeguem sovint, i si algú enraonant no ensopega mai, és un home perfecte, i capaç d'embridar tot el cos. Els cavalls, quan tenen la brida a la boca, ens obeeixen i governem tot l'animal. Mireu les naus: tan grans com són i empeses per vents forts, un timó de no res les guia allà on vol un cop de mà del timoner. Igualment la llengua, que és una part tan petita del cos, s'atreveix a tot.

Quin bosc més gran no arriba a encendre una espurna de no res! I la llengua és un foc, tot un món de malícia: aquest membre del nostre cos els embruta tots, i quan les flames de l'infern la fan posar roent, es posa roent tot l'engranatge de la nostra vida. Els homes amanseixen tota mena de bèsties feréstegues i d'ocells, de rèptils i d'animals marins, però no hi ha cap home capaç d'amansir la llengua: és dolenta i rebel, carregada de verí mortal. Amb la llengua beneïm el Senyor, el nostre Pare, i amb la llengua maleïm aquesta imatge de Déu, que són els homes. Benedicció i maledicció surten d'una mateixa boca. Germans meus, això no pot ser.
Salm responsorial: 11
R/. Senyor, vós ens protegiu.
Salveu-nos, Senyor, que no queda gent bona, entre els homes ja no hi ha fidelitat. Tot el que es diuen els uns als altres és mentida, fruit d'uns llavis aduladors i d'un cor fals.

Que el Senyor acabi amb el llavi adulador i la llengua que parla amb altivesa. Són els qui diuen: «Tenim llengua, en tenim i ens en valem, qui ens pot manar?».

L'oracle del Senyor és de bona llei; és plata sense escòries, refinada set vegades. Vós, Senyor, ens protegiu, ens guardeu de tots aquests per sempre.
Versicle abans de l'Evangeli (Cf. Mc 9,6): Al·leluia. El cel s'esquinçà, i es va sentir la veu del Pare: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, escolteu-lo. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mc 9,2-13): En aquell temps, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, se'ls endugué a part tots sols dalt d'una muntanya alta i es transfigurà davant d'ells; els seus vestits es tornaren resplendents i tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. Llavors se'ls va aparèixer Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús.

Pere digué a Jesús: «Rabí, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies». No sabia pas què deia, d'esglaiats que estaven. Llavors es formà un núvol que els anà cobrint, i del núvol va sortir una veu: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo». Però de sobte, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells.

Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va manar que no expliquessin a ningú allò que havien vist, fins que el Fill de l'home hagués ressuscitat d'entre els morts. Ells retingueren aquestes paraules, però discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d'entre els morts».

Després preguntaven a Jesús: «Com és que els mestres de la Llei diuen que primer ha de venir Elies?». Jesús els respongué: «És cert que Elies havia de venir primer a renovar-ho tot. Però llavors, per què l'Escriptura diu del Fill de l'home que ha de patir molt i ha de ser tingut per no res? Doncs bé, jo us asseguro que Elies ja va venir, i que el van tractar com van voler, tal com d'ell diu l'Escriptura».

«Els va manar que no expliquessin a ningú allò que havien vist»

Mn. Xavier ROMERO i Galdeano (Cervera, Lleida, Espanya)

Avui, l'Evangeli de la transfiguració ens presenta un enigma desxifrat. El text evangèlic de sant Marc és farcit de secrets messiànics, de moments puntuals en els quals Jesús prohibeix que es faci conèixer el que ha fet. Avui ens trobem davant d'un “botó de mostra”. Així, Jesús «els va manar [als deixebles] que no expliquessin a ningú allò que havien vist, fins que el Fill de l'home hagués ressuscitat d'entre els morts» (Mc 9,9).

En què consisteix aquest secret messiànic? El secret messiànic és un aixecar una mica el vel d'allò que s'amaga a sota, però que sols serà desvelat del tot a la fi dels dies de Jesús, a la llum del seu Misteri Pasqual. Avui ho veiem clar en aquest Evangeli: la transfiguració és un moment, un tast de glòria per a desxifrar als deixebles el sentit d'aquell moment íntim.

Jesús havia anunciat als seus deixebles la imminència de la seva passió, però en veure'ls tan torbats per aquesta fi tan tràgica, els explica amb fets i paraules com serà el final dels seus dies: unes jornades de passió, de mort, però que clouran amb la resurrecció. Vet aquí l'enigma desxifrat. Sant Tomàs d'Aquino diu: «Per tal que una persona camini rectament per un camí és precís que conegui abans, d'alguna manera, el final al qual es dirigeix».

També la nostra vida de cristians té una fi desvelada per Nostre Senyor Jesucrist: gaudir de Déu eternament. Però aquesta meta no estarà exempta de moments de sacrifici i de creu. Amb tot, hem de recordar el missatge viu de l'Evangeli d'avui: en aquest aparent carreró sense sortida, que és sovint la vida, per la nostra fidelitat a Déu, bo i vivint immersos en l'esperit de les Benaurances, s'esquerdarà el final tràgic, gaudint de Déu eternament.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «Tu resa abans de res perquè se t’obrin les portes de la llum, ningú pot veure ni comprendre, si Déu i el seu Crist no li concedeixen comprendre» (Sant Justi màrtir)

  • «La creu és l’exaltació de Jesús i la seva exaltació no té lloc més que en la creu» (Benet XVI)

  • «(...) La Transfiguració ens dóna un tast de la vinguda gloriosa del Crist ‘que transformarà el nostre pobre cos per fer-lo semblant al seu cos gloriós’ (Fl 3,21). Però també ens recorda que ens cal passar ‘per moltes tribulacions per entrar al Regne de Déu’ (Ac 14,22)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 556)