Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
Ell et perdona les culpes i et guareix de tota malaltia; rescata de la mort la teva vida i et sacia d'amor entranyable.
El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, ric en l'amor. No ens castiga els pecats com mereixíem, no ens paga com deuria les nostres culpes.
Llença les nostres culpes lluny de nosaltres com l'Orient és lluny de l'Occident. Com un pare s'apiada dels fills, el Senyor s'apiada dels fidels.
Que ningú no s'enganyi ell mateix. Si entre vosaltres algú es té per savi segons la saviesa del món present, que es faci ignorant, per poder arribar a ser savi de veritat. Perquè, davant de Déu, la saviesa d'aquest món és ignorància. L'Escriptura diu: «Fa caure els savis en els seus propis paranys». I també: «El Senyor sap què valen els pensaments dels savis: no s'aguanten més que el fum». Per tant, que ningú no es gloriï de ser seguidor de cap home. Tot és vostre: Pau, Apol·ló, Quefes, el món, la vida, la mort, el present, el futur. Tot és vostre, però vosaltres sou de Crist, i Crist és de Déu.
»Ja sabeu que es va dir: Estima els altres, però no estimis els enemics. Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos. Perquè, si estimeu els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? No fan el mateix els publicans? I, si només saludeu els vostres germans, què feu d'extraordinari? No fan el mateix els pagans? Sigueu perfectes com ho és el vostre Pare celestial».
«Sigueu perfectes com ho és el vostre Pare celestial»
Rev. P. José PLAZA Monárdez (Calama, Xile)Avui, la Paraula de Déu, ens ensenya que la font original i la mesura de la santedat són en Déu: «Sigueu perfectes com és perfecte el vostre Pare celestial» (Mt 5,48). Ell ens inspira, i cap a Ell caminem. El camí es recorre sota la nova llei, la de l'Amor. L'amor és el conductor segur dels nostres ideals, expressats tan precisament en aquest cinquè capítol de l'Evangeli de sant Mateu.
L'antiga llei del Talió del llibre de l'Èxode (cf. Ex21,23-35) —que va voler ser una llei que evités les revenges despietades i restringir a “l’ull per ull”, el desgreuge bèl·lic— és definitivament superada per la Llei de l'amor. En aquests versicles se’ns lliura tota una Carta Magna de la moral creient: l'amor a Déu i al proïsme.
El Papa Benet XVI ens diu: «Solament el servei al proïsme obre els meus ulls al que Déu fa per mi i al molt que m'estima». Jesús ens presenta la llei d'una justícia sobreabundant, ja que el mal no es venç fent més dany, sinó expulsant-lo de la vida, tallant així la seva eficàcia contra nosaltres.
Per vèncer —ens diu Jesús— s'ha de tenir un gran domini interior i la suficient claredat de saber per quina llei ens regim: la de l'amor incondicional, gratuït i magnànim. L'amor el dugué a la Creu, perquè l'odi es venç amb amor. Aquest és el camí de la victòria, sense violència, amb humilitat i amor joiós, ja que Déu és l'Amor fet acció. I si els nostres actes procedeixen d'aquest mateix amor que no defrauda, el Pare ens reconeixerà com els seus fills. Aquest és el camí perfecte, el de l'amor sobreabundant que ens posa en el corrent del Regne, la més fidel expressió del qual és la sublim manifestació del desbordant amor que Déu ha vessat en els nostres cors pel do de l'Esperit Sant (cf. Rom 5,5).
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«La santedat no és un luxe per a uns pocs, ni està restringida només a algunes persones. Està feta per a tu, per a mi i per a tots» (Santa Teresa de Calcuta)
«L’amor als enemics constitueix el nucli de la “revolució cristiana”, que no es recolza en els recursos humans, sinó que és do de Déu. Aquesta és la novetat de l’Evangeli, que canvia el món sense fer soroll» (Benet XVI)
«(...) L’ensenyament del Crist arriba fins a manar el perdó de les ofenses. Estén el manament de l’amor, que és el de la nova Llei, a tots els enemics (cf. Mt 5,43-44). En l’esperit de l’Evangeli, l’alliberament és incompatible amb l’odi a la persona de l’enemic (...)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 1.933)
