Avui, la Paraula de Déu, ens ensenya que la font original i la mesura de la santedat són en Déu: «Sigueu perfectes com és perfecte el vostre Pare celestial» (Mt 5,48). Ell ens inspira, i cap a Ell caminem. El camí es recorre sota la nova llei, la de l'Amor. L'amor és el conductor segur dels nostres ideals, expressats tan precisament en aquest cinquè capítol de l'Evangeli de sant Mateu.

L'antiga llei del Talió del llibre de l'Èxode (cf. Ex21,23-35) —que va voler ser una llei que evités les revenges despietades i restringir a “l’ull per ull”, el desgreuge bèl·lic— és definitivament superada per la Llei de l'amor. En aquests versicles se’ns lliura tota una Carta Magna de la moral creient: l'amor a Déu i al proïsme.

El Papa Benet XVI ens diu: «Solament el servei al proïsme obre els meus ulls al que Déu fa per mi i al molt que m'estima». Jesús ens presenta la llei d'una justícia sobreabundant, ja que el mal no es venç fent més dany, sinó expulsant-lo de la vida, tallant així la seva eficàcia contra nosaltres.

Per vèncer —ens diu Jesús— s'ha de tenir un gran domini interior i la suficient claredat de saber per quina llei ens regim: la de l'amor incondicional, gratuït i magnànim. L'amor el dugué a la Creu, perquè l'odi es venç amb amor. Aquest és el camí de la victòria, sense violència, amb humilitat i amor joiós, ja que Déu és l'Amor fet acció. I si els nostres actes procedeixen d'aquest mateix amor que no defrauda, el Pare ens reconeixerà com els seus fills. Aquest és el camí perfecte, el de l'amor sobreabundant que ens posa en el corrent del Regne, la més fidel expressió del qual és la sublim manifestació del desbordant amor que Déu ha vessat en els nostres cors pel do de l'Esperit Sant (cf. Rom 5,5).