evangeli.net

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

200 mossens comenten l'Evangeli del dia

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Diumenge 8 (C) de durant l'any

escoltar

Descarregar

1ª Lectura (Ecli 27,4-7): Sacsegeu el garbell, i quedarà el rebuig: així serà l'escòria de l'home quan serà examinat. L'obra del terrisser ha de superar la prova del forn: així serà provat l'home al moment de donar comptes. El fruit de l'arbre demostra el bon conreu: així, quan l'home doni comptes, es veurà què tenia al cor. No facis l'elogi de ningú abans no hagi estat examinat: és llavors que l'home serà posat a prova.

Salm responsorial: 91

R/. És bo de lloar-vos, Senyor.

És bo de lloar l'Altíssim, de cantar al vostre nom, Senyor, de proclamar al matí el vostre amor i de nit, la vostra fidelitat.

Els justos creixeran com les palmeres, es faran grans com els cedres del Líban; plantats a la casa del Senyor, creixeran als atris del nostre Déu.

Encara donaran fruit a la vellesa, continuaran plens d'ufana i de vigor, per proclamar que el Senyor és recte, que la meva Roca no coneix la injustícia.

2ª Lectura (1C 15,54-58): Germans, quan això que es consumeix es revestirà d'allò que ja no es consumeix, quan aquesta existència mortal es revestirà d'aquella que és immortal, es complirà allò que diu l'Escriptura: «La victòria ha engolit la mort. Oh mort, on és la teva victòria? On és l'agulló que t'incitava?». L'agulló que incitava la mort és el pecat, i el vigor del pecat ve de la Llei. Però, donem gràcies a Déu: ell ens dóna la victòria per Jesucrist, el nostre Senyor. Per tant, germans meus estimats, manteniu-vos ferms, incommovibles, sobre aquest fonament; prodigueu-vos cada dia en l'obra del Senyor, segurs que, en el Senyor, el vostre treball no serà en va.

Versicle abans de l'Evangeli (Fl 2,15-16): Al·leluia. Vosaltres que porteu la paraula de vida resplendiu com estrelles en un cel de nit. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Lc 6,39-45): En aquell temps, Jesús els digué encara una paràbola: «¿És que un cec pot guiar un altre cec? ¿No cauran tots dos al clot? El deixeble no és més que el mestre; però tot deixeble, un cop instruït, serà com el seu mestre. Com és que veus la brossa a l'ull del teu germà i no t'adones de la biga que hi ha en el teu? Com li pots dir: 'Germà, deixa'm que et tregui la brossa de l'ull', si tu no veus la biga del teu? Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per a treure la brossa de l'ull del teu germà.

»No hi ha cap arbre bo que doni fruits dolents ni cap arbre dolent que doni fruits bons. Cada arbre es coneix pel seu fruit: no es cullen figues dels cards ni es veremen raïms de les bardisses. L'home bo, del bon tresor del seu cor, en treu la bondat, i l'home dolent, del seu tresor dolent, en treu el mal. Perquè del que sobreïx del cor, en parla la boca».

«L'home bo, del bon tresor del seu cor, en treu la bondat»

Dr. Johannes VILAR (Köln, Alemanya)

Avui hi ha set de Déu, hi ha frenesí per a trobar un sentit a l'existència i l'actuació pròpies. El boom de l'interès esotèric ho demostra, però les teories auto-redemptores no serveixen. A través del profeta Jeremies, Déu lamenta que el seu poble hagi comés dos mals: l'abandonaren a Ell, font d'aigües vives, i s'han excavat cisternes, cisternes esquerdades que no retenen l'aigua (cf. Jr 2,13).

Els n'hi ha que vagaregen pel mig de pseudo-filosofies i pseudo-religions —cecs que guien uns altres cecs (cf. Lc 6,39)— fins que descoratjats, com sant Agustí, amb l'esforç propi i la gràcia de Déu, es converteixen, perquè descobreixen la coherència i transcendència de la fe revelada. En paraules de sant Josepmaria Escrivà, «La gent té una visió plana, arran de terra, de dues dimensions. —Quan visquis vida sobrenatural, obtindràs de Déu la tercera dimensió: l'alçada, i amb ella, el relleu, el pes i el volum».

Benet XVI il•luminà molts aspectes de la fe amb textos científics i textos pastorals plens de suggeriments, com la seva trilogia "Jesús de Natzaret". He observat com molts no-catòlics s'orienten amb els seus ensenyaments (i amb els de Joan Pau II). Això no és casual, ja que no hi ha arbre bo que doni fruit dolent, ni hi ha arbre dolent que doni fruit bo (cf. Lc 6,43).

Es podrien donar grans passes en l'ecumenisme, si hi hagués més bona voluntat i més amor a la Veritat (molts no es converteixen per prejudicis i lligams socials, que no haurien de ser cap fre, però que ho són). En qualsevol cas, donem gràcies a Déu per aquests regals (Joan Pau II no dubtava en afirmar que el Concili Vaticà II és el gran do de Déu a l'Església en el segle XX); i demanem per la Unitat, la gran intenció de Jesucrist, per la qual Ell mateix pregà en l'Última Cena.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

«Sembla, en veritat, que el coneixement d’un mateix és el més difícil de tots. Ni l’ull que veu les coses exteriors es veu a si mateix, i fins al nostre propi enteniment, prompte per a jutjar el pecat d’un altre, és lent per a percebre els seus propis defectes» (Sant Basili el Gran)
«La vida de Crist es converteix en la nostra; vam rebre una manera nova de ser: podem pensar com Ell, actuar com Ell, veure el món i les coses amb els ulls de Jesús» (Francesc)
«L’exercici de totes les virtuts és animat i inspirat per la caritat. Aquesta és el ‘vincle de la perfecció’ (Col 3,14). És la forma de les virtuts; les articula i les ordena entre elles; és la font i el terme de la manera cristiana de practicar-les. La caritat assegura i purifica la nostra potència humana d’estimar. L’eleva a la perfecció sobrenatural de l’amor diví» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 1.827)