evangeli.net

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

200 mossens comenten l'Evangeli del dia

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dijous 9 de durant l'any

escoltar

Descarregar

1ª Lectura (2Tm 2,8-15): Estimat, pensa que Jesucrist, del llinatge de David, ha ressuscitat d'entre els morts. Aquesta és la Bona Nova que jo predico, i per això he de sofrir fins a trobar-me empresonat com si fos un malfactor. Però les presons no poden encadenar la Paraula de Déu. Jo ho suporto tot per amor dels elegits, perquè ells també aconsegueixin la salvació i la glòria eterna que Déu ens dóna en Jesucrist. Això que diem és ben cert: Si morim amb ell, també viurem amb ell; si som constants en les proves, també regnarem amb ell; si el neguem, ell també ens negarà; però, com que no pot negar-se ell mateix, ell continua fidel si nosaltres no li som fidels. Recorda'ls tot això, i adverteix-los formalment davant Déu que no s'embranquin en discussions de paraules, que no fan més que fer mal als qui les escolten. Mira de presentar-te davant Déu com un home que mereix la seva aprovació, com un obrer que no té de què avergonyir-se, perquè exposa correctament la doctrina de la veritat.

Salm responsorial: 24

R/. Feu que aprengui, Senyor, els vostres camins.

Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes, que aprengui els vostres camins. Encamineu-me en la vostra veritat, instruïu-me, perquè vós sou el Déu que em salveu.

El Senyor, bondadós i recte, ensenya el bon camí als pecadors. Encamina els humils per sendes de justícia, els ensenya el seu camí.

Tot l'obrar del Senyor es fruit d'amor fidel per als qui guarden la seva aliança. El Senyor es fa conèixer íntimament als seus fidels, els revela la seva aliança.

Versicle abans de l'Evangeli (2Tm 1,10): Al·leluia. Jesucrist, el nostre Salvador, ha desposseït la mort del poder que tenia i, amb la Bona Nova de l'evangeli, ha fet resplendir la llum de la vida. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mc 12,28-34): En aquell temps, s’acostà un dels escribes que els havia sentit discutir, i, sabent que els havia contestat bé, li preguntà: «Quin és el primer de tots els manaments?». Jesús respongué: «El primer és: Escolta, Israel: el Senyor, el nostre Déu, el Senyor és un; i estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor i amb tota la teva ànima i amb tota la teva ment i amb totes les teves forces. El segon és aquest: Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix. Un altre manament més gran que aquests dos, no hi és». I li diu l’escriba: «Bé, Mestre, has dit en veritat: és un i no n’hi ha d’altre fora d’ell; i estimar-lo amb tot el cor i amb tota la intel·ligència i amb totes les forces, i: estimar el proïsme com a un mateix, és més gran que tots els holocausts i sacrificis». I Jesús veient que havia respost amb saviesa, li digué: «No ets pas lluny del regne de Déu». I ja ningú no gosava interrogar-lo.

© Albada Editorial / evangeli.net

«Un altre manament més gran que aquests dos, no hi és»

P. Rodolf PUIGDOLLERS i Noblom SchP (La Roca del Vallès, Barcelona, Espanya)

Avui, un mestre de la Llei li pregunta a Jesús: «Quin és el primer de tots els manaments?» (Mc 12,28). La pregunta és capciosa. En primer lloc, perquè intenta establir un rànquing entre els diversos manaments; i, en segon lloc, perquè la seva pregunta se centra en la Llei. És clar, es tracta de la pregunta d'un mestre de la Llei.

La resposta del Senyor desmunta l'espiritualitat d'aquell «mestre de la Llei». Tota l'actitud del deixeble de Jesús respecte a Déu queda resumida en un punt doble: «Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor» (Mc 12,30) i «Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix» (Mc 12,31). El comportament religiós queda definit en la seva relació amb Déu i amb el proïsme; i el comportament humà, en la seva relació amb els altres i amb Déu. Ho diu amb altres paraules sant Agustí: «Estima i fes el que vulguis». Estima Déu i estima els altres, i tota la resta serà conseqüència d'aquest amor en plenitud.

El mestre de la Llei ho entén perfectament. I indica que estimar Déu amb tot el cor i els altres com a un mateix «és més gran que tots els holocausts i sacrificis» (Mc 12,33). Déu està esperant la resposta de cada persona, l'entrega plena «amb tot el teu cor i amb tota la teva ànima i amb tota la teva ment i amb totes les teves forces» (Mc 12,30) a Ell, que és la Veritat i la Bondat, i l'entrega generosa als altres. Els «sacrificis i les ofrenes» tan sols tenen sentit en la mesura que siguin expressió veritable d'aquest doble amor. I pensar que de vegades utilitzem els “petits manaments” i «els sacrificis i les ofrenes» com a pedra per a criticar o ferir l'altre!

Jesús comenta la resposta del mestre de la Llei amb un «no ets pas lluny del regne de Déu» (Mc 12,34). Per a Jesús ningú que estimi l'altre per damunt de tot és lluny del regnat de Déu.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

«Us estimo, Déu meu, i l’única gràcia que us demano és estimar-vos eternament. (...) Déu meu, si la meva llengua no pot dir a cada moment que us estimo, vull que el meu cor us ho repeteixi tantes vegades com respiro» (Sant Joan Maria Vianney)
«Si l’amor de Déu ha arrelat profundament en una persona, aquesta és capaç d’estimar a qui no ho mereix, com precisament fa Déu respecte de nosaltres» (Benet XVI)
«Hem d’acceptar necessàriament les seves paraules i tenir-li una fe i una esperança totals. És totpoderós, clement, infinitament donat a fer el bé. Qui podria deixar de posar en Déu tota la seva esperança? I qui podria deixar d’estimar-lo, quan contempla els tresors de bondat i de tendresa que ha prodigat amb tothom?» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 2.086)