Avui, mentre que un escriba pregunta pel "primer" manament, Jesús parla de dos manaments, que en realitat formen un sol precepte. Apareix, així, la imprescindible interacció entre amor a Déu i amor al proïsme. En tot cas, ambdós viuen de l'amor que ve de Déu, que s'ha avançat en estimar-nos.

Sens el contacte amb Déu, veurem en el proïsme solament un "altre", sense reeixir a reconèixer en ell la imatge divina. Pel contrari, si hom omet del tot l'atenció a l'altre, volent ser només "piadós", es panseix també la relació amb Déu: serà únicament una relació "correcta", però sense amor. Solament la meva disponibilitat per ajudar al proïsme, per a manifestar-li amor, em fa sensible també davant Déu. Només el servei al proïsme obre els meus ulla al que Déu fa per mi i a la grandesa del seu amor envers a mi.

—Els sants han adquirit la seva capacitat d'estimar el proïsme de manera sempre renovada gràcies al seu encontre amb el Senyor i, a l'inrevés: l'amor creix a través de l'Amor!