Avui, el judaisme encara sap que el Messies ha de ser “fill de David” i que ha d'inaugurar una nova era del regnat de Déu. Els cristians “sabem” que el Messies Fill de David és Jesucrist i que aquest regnat ja ha començat incoativament —com una llavor que neix i creix— i que es farà realitat visible i esclatant quan Jesús torni al final dels temps. Però ja ara Jesús és el Fill de David i ens permet de viure “en esperança” els béns del regne messiànic.

El títol de “Fill de David” aplicat a Jesucrist forma part de la medul·la de l'Evangeli. En l'Anunciació, la Verge rebé aquest missatge: «El Senyor Déu li donarà el tron de David el seu pare, i regnarà per sempre» (Lc 1,32-33). Els pobres que demanaven a Jesús de ser guarits, li cridaven: «Jesús, Fill de David, tingues compassió de mi» (Mc 10,48). Quan Jesús entrà solemnement a Jerusalem va ser aclamat: «Beneït el Regne que ve del nostre Pare David» (Mc 11,10). L'antiquíssim llibre de la Didachè dóna gràcies a Déu «per la santa vinya de David, el teu servent, que ens has donat a conèixer per mitjà de Jesús, el teu servent».

Però Jesús no solament és fill de David, sinó també Senyor. Jesús ho afirma solemnement tot citant el Salm davídic 110. Els jueus això no ho poden entendre: És impossible que el fill de David pugui ser “Senyor” del seu pare. Sant Pere, testimoni de la resurrecció de Jesús, va veure clar que Jesús havia estat constituït “Senyor de David”, perquè «David va morir i fou enterrat i el seu sepulcre és encara avui entre nosaltres (...), però Jesús de Natzaret, Déu l'ha ressuscitat i tots nosaltres en som testimonis» (Ac 2,29.32).

«Jesucrist, nascut del llinatge de David segons la carn, constituït Fill de Déu en poder», com l'anomena sant Pau (Rm 1,3-4), ha esdevingut el focus d'atracció del cor de tots els homes, i d'aquesta manera, atraient envers Ell suaument, exerceix ja ara la seva senyoria sobre tots els homes que se li adrecen amb amor i amb confiança.