La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Última newsletter: Inaugurem l'edició en xinès
Veure altres dies:

Dia litúrgic: Diumenge I (A) d'Advent

1ª Lectura (Is 2,1-5): Paraules revelades a Isaïes, fill d'Amós, sobre Judà i Jerusalem. Als darrers temps s'alçarà ferma la muntanya del temple del Senyor al cim de les muntanyes i per damunt dels turons. Totes les nacions hi afluiran, hi aniran tots els pobles dient: «Veniu, pugem a la muntanya del Senyor, al temple del Déu de Jacob, que ens ensenyi els seus camins i seguim les seves rutes; perquè de Sió en surt l'ensenyament, de Jerusalem, l'oracle del Senyor».

Ell posarà pau entre les nacions i apaivagarà tots els pobles, forjaran relles de les seves espases i falçs de les seves llances. Cap nació no empunyarà l'espasa contra una altra, ni s'entrenaran mai més a fer la guerra.
Casa de Jacob, veniu, caminem a la llum del Senyor.
Salm responsorial: 121
R/. Quina alegria quan em van dir: «Anem a la casa del Senyor».
Quina alegria quan em van dir: «Anem a la casa del Senyor». Ja han arribat els nostres peus al teu llindar, Jerusalem.

És allà que pugen les tribus, les tribus del Senyor. A complir l'aliança d'Israel, a lloar el nom del Senyor. Allí hi ha els tribunals de justícia, els tribunals del palau de David.

Augureu la pau a Jerusalem: Que visquin segurs els qui t'estimen, que sigui inviolable la pau dels teus murs, la quietud dels teus merlets.

Per amor dels meus germans i amics, deixeu-me dir: «Que hi hagi pau dintre teu». Per la casa del Senyor, el nostre Déu, et desitjo la felicitat.
2ª Lectura (Rm 13,11-14a): Germans, siguem conscients dels moments que vivim. Prou de dormir; ja és hora d'aixecar-nos. Avui tenim la salvació més a prop nostre que quan vam abraçar la fe. S'acaba la nit i el dia s'acosta. Despullem-nos de les obres pròpies de la fosca, revestim-nos l'armadura del combat a plena llum. Comportem-nos dignament com a ple dia. Fora l'abús de menjar i beure, fora els plaers i les impureses, fora les renyines i les enveges. Que el vostre vestit sigui Jesucrist, el Senyor.
Versicle abans de l'Evangeli (Ps 84): Al·leluia. Senyor, feu-nos veure el vostre amor i doneu-nos la vostra salvació. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mt 24, 37-44): En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles: «Tal com van ser els dies de Noè, així serà la vinguda del Fill de l'home. Els dies abans del diluvi anaven menjant i bevent, i prenent muller i marit, fins al dia mateix que Noè va entrar a l'arca; no es van adonar de res fins que va venir el diluvi i se'ls endugué tots. Així serà igualment la vinguda del Fill de l'home. Llavors hi haurà dos homes al camp: l'un serà pres i l'altre deixat; i dues dones que moldran a la mola: l'una serà presa i l'altra deixada.

»Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. Prou que ho compreneu: si l'amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit havia de venir el lladre, hauria vetllat i no hauria permès que li entressin a casa. Per això, estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada».

«Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor»

Mons. José Ignacio ALEMANY Grau, Bisbe Emèrit de Chachapoyas
(Chachapoyas, Perú)

Avui, «tal com van ser els dies de Noè», la gent menja, beu, pren marit o muller amb l'agreujament que l'home pren home, i la dona, dona (cf. Mt 24,37-38). Però hi ha també, com aleshores, el patriarca Noè, sants en la mateixa oficina i en el mateix escriptori que els altres. Un d'ells serà pres i l'altre serà deixat, perquè vindrà el Jutge Just.

S'imposa vigilar perquè «solament qui està despert no serà pres per sorpresa» (Benet XVI). Hem de romandre preparats amb l'amor encès en el cor, com la torxa de les verges prudents. Es tracta precisament d'això: arribarà el moment en el que escoltem «Ja és aquí l'espòs!» (Mt 25,6), Jesucrist!

La seva arribada és sempre motiu de goig per a qui porta la torxa ben encesa al cor. La seva vinguda és quelcom així com la del pare de família que viu a un país llunyà i escriu als seus: —Quan menys ho espereu, us arribo. Des d'aquell dia tot és alegria en aquella llar: el pare ve!. El nostre model, els sants, visqueren així, "en l'espera del Senyor".

L'Advent és per a aprendre a esperar, amb pau i amor, el Senyor que ve. Res de desesperació o impaciència, que caracteritzen l'home d'aquest temps. Sant Agustí dóna una bona recepta per a esperar: «Tal como sigui la teva vida, així serà la teva mort». Si esperem amb amor, Déu emplenarà el nostre cor i la nostra esperança.

Vigileu perquè no sabeu quin dia vindrà el Senyor (cf. Mt 24,42). La casa neta, el cor pur, pensaments i afectes a l'estil de Jesús! Benet XVI explica: «Vigilar significa seguir el Senyor, elegir allò que el Crist elegí, estimar allò que Ell va estimar, conformar la pròpia vida a la seva». Aleshores, vindrà el Fill de l'home... i el Pare ens acollirà entre els seus braços per tal que ens assemblem al seu Fill.

«Els dies abans del diluvi anaven menjant i bevent (...). Vetlleu, doncs, (...) estigueu a punt»

Mn. Antoni CAROL i Hostench
(Sant Cugat del Vallès, Barcelona, Espanya)

Avui, en aquest diumenge, tot començant el temps d'Advent, encetem alhora un nou any litúrgic. Aquesta circumstància la podem prendre com una invitació a renovar-nos en algun aspecte de la nostra vida (espiritual, familiar, etc.).

De fet, necessitem viure la vida, dia a dia, mes a mes, amb un ritme i una il·lusió renovats. Així allunyem el perill de la rutina i del tedi. Aquest sentit de renovació permanent, és la millor manera d'estar a punt. Sí, cal estar alerta!: és un dels missatges que el Senyor ens transmet a través de les paraules de l'Evangeli d'avui.

Cal estar a punt, en primer lloc, perquè el sentit de la vida terrenal és el d'una preparació per a la vida eterna. Aquest temps de preparació és un do i una gràcia de Déu: Ell no vol imposar-nos el seu amor ni el cel; ens vol lliures (que és l'única manera d'estimar). Preparació que no sabem quan acabarà: «Anunciem l'adveniment de Crist, i no solament un, sinó també un altre, el segon (...), perquè aquest món d'ara finirà» (Sant Ciril de Jerusalem). Cal maldar per a mantenir-nos en l'actitud de renovació i d'il·lusió.

En segon lloc, cal estar alerta perquè la rutina i l'acomodament són incompatibles amb l'estimació. En l'Evangeli d'avui el Senyor recorda com en temps de Noè «tothom continuava menjant i bevent» i «no s'havien adonat de res quan els sorprengué el diluvi i se'ls endugué a tots» (Mt 24,38-39). Estaven “entretinguts” i —ja ho hem dit— el nostre pas per la terra ha de ser un temps de “nuviatge” per a la maduració de la nostra llibertat: el do que ens ha estat atorgat no per a deslliurar-nos dels altres, sinó per a lliurar-nos als altres.

«Tal com van ser els dies de Noè, així serà la vinguda del Fill de l'home» (Mt 24,37). La vinguda de Déu és el gran esdeveniment. Disposem-nos a acollir-lo amb devoció: «Veniu Senyor Jesús!».