La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Diumenge 2 (B) d'Advent
1ª Lectura (Is 40,1-5.9-11): «Consoleu, consoleu el meu poble», diu el vostre Déu. «Parleu amorosament a Jerusalem, crideu i digueu-li que s'ha acabat la seva servitud, que ha estat perdonada la seva culpa: ha rebut de mans del Senyor doble pena per tots els seus pecats».

Escolteu una veu que crida: «Obriu en el desert una ruta al Senyor, aplaneu en l'estepa un camí per al nostre Déu. S'alçaran les fondalades i s'abaixaran les muntanyes i els turons, la serralada es tornarà una plana, el terreny escabrós serà una vall. Llavors apareixerà la glòria del Senyor i la veurà tothom alhora. La boca del Senyor ho ha dit».

Puja en una muntanya ben alta, missatger que anuncies a Sió la bona nova! Tu que portes bones noves a Jerusalem, alça ben fort el teu crit, alça'l ben fort, no tinguis por! Digues a les viles de Judà: «Aquí teniu el vostre Déu! El Senyor Déu arriba amb poder, el seu braç domina tota cosa, l'acompanya el fruit de la seva victòria, el precedeixen els seus trofeus; vetlla com un pastor pel ramat, l'aplega amb el seu braç, porta al pit els anyells, acompanya les ovelles que crien».
Salm responsorial: 84
R/. Senyor, feu-nos veure el vostre amor i doneu-nos la vostra salvació.
Jo escolto què diu el Senyor: Déu anuncia la pau al seu poble. El Senyor és a prop per salvar els seus fidels, i la seva glòria habitarà al nostre país.

La fidelitat i l'amor es trobaran, s'abraçaran la bondat i la pau; la fidelitat germinarà de la terra, i la bondat mirarà des del cel.

El Senyor donarà la pluja, i la nostra terra donarà el seu fruit. La bondat anirà al seu davant, i la pau li seguirà les petjades.
2ª Lectura (2Pe 3,8-14): Estimats, una cosa hi ha que no heu de perdre mai de vista: Per al Senyor tant és un dia com mil anys i mil anys com un dia. No és que el Senyor difereixi el compliment de les promeses, com ho suposen alguns; és que el Senyor és pacient amb vosaltres, perquè no vol que ningú es perdi, sinó que tothom arribi a convertir-se.

Però el dia del Senyor vindrà; arribarà inesperadament com un lladre. Aquell dia el cel fugirà amb un estrèpit espantós, els elements, abrandats, es desintegraran, i la terra quedarà al descobert amb tot el que hi han fet. Tenint present, doncs, que tot això es desintegrarà, penseu com heu de viure, amb quina santedat i amb quina pietat us heu de comportar. Espereu la vinguda del dia del Senyor, i feu tot el possible perquè arribi aviat. Aquell dia el cel, inflamat, es desfarà, i els elements, abrandats, es fondran.

Però nosaltres, tal com ell ens ho ha promès, esperem un cel i una terra nova, on regnarà la justícia. Per tant, estimats, mentre espereu això, mireu que ell us trobi en pau, immaculats i irreprensibles.
Versicle abans de l'Evangeli (Lc 3,4.6): Al·leluia. Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí; tothom veurà la salvació de Déu. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mc 1,1-8): Principi de l’evangeli de Jesucrist, Fill de Déu. Com està escrit en el profeta Isaïes: Heus aquí que jo envio el meu missatger davant teu, el qual prepararà el teu camí. Veu del qui clama en el desert: «Prepareu el camí del Senyor, feu rectes les seves sendes», Joan Baptista es feu present al desert predicant un baptisme de penitència per a remissió dels pecats. I acudien a ell tota la regió de la Judea i tots els de Jerusalem. I eren batejats per ell en el riu Jordà, tot confessant els seus pecats. I Joan portava un vestit de pèl de camell i un cenyidor de cuir a la cintura, i menjava llagostes i mel silvestre.

I predicava, dient: «Després de mi ve el qui és més fort que jo, i jo no soc digne d’ajupir-me davant d’ell per desfer-li la corretja de les sandàlies. Jo us batejo amb aigua, però ell us batejarà amb l’Esperit Sant».

© Albada Editorial / evangeli.net

«Joan Baptista es feu present al desert predicant un baptisme de penitència»

Fr. Faust BAILO (Toronto, Canadà)

Avui, quan el teló del drama diví s’alça, podem escoltar ja la veu d'algú que crida: «Prepareu el camí del Senyor, feu rectes les seves sendes» (Mc 1,3). Avui, ens trobem en Joan Baptista quan prepara l'escenari per a l'arribada de Jesús.

Alguns creien ben bé que en Joan era el ver Messies. Ja que parlava com els antics profetes, dient que l'home ha de sortir-se'n del pecat per a fugir del càstig i tornar-se cap a Déu per a trobar la seva misericòrdia. Però aquest és un missatge per a tots els temps i tots els llocs, i Joan el deia amb gran urgència. Així, es produí que una riada de gent, de Jerusalem i de tot Judea, inundà el desert de Joan per tal d'escoltar la seva prèdica.

Com és que Joan atreia tants homes i dones? Certament, malparlava d'Herodes i dels caps religiosos, un acte de valor que fascinava la gent del poble. Però no estalviava, alhora, paraules fortes per a tots ells: ja que ells també eren pecadors i havien de penedir-se. I, en confessar llurs pecats, els batejava al riu Jordà. Per això, Joan Baptista els encisava, perquè entenien el missatge de l'autèntic penediment que els tractava de trametre. Un penediment que era quelcom més que una confessió del pecat —en ella mateixa, un gran pas endavant i, de fet, un de molt formós! Però, també, un penediment basat en la creença que només Déu pot, a l'ensems, perdonar i esborrar, cancel·lar el deute i escombrar les deixalles del meu esperit, redreçar les meves rutes morals, tan deshonestes.

«No feu malmeteu aquest temps de misericòrdia ofert per Déu», diu Sant Gregori Magne. —No fem malbé aquest moment per a amarar-nos d'aquest amor purificador que se'ns ofereix, podem dir-nos, ara que el temps de l'Advent comença a obrir-se davant nostre.

Estem preparats, aquest Advent, per a redreçar els camins pel nostre Senyor? Puc fer esdevenir aquest temps, un temps per una confessió més veritable, més penetrant a la meva vida? En Joan demanava sinceritat —sinceritat a un mateix— al temps que l'abandonament a la misericòrdia Divina. En fer-ho, ajudava el poble a viure per a Déu, a entendre que viure és qüestió de lluitar per obrir els camins de la virtut i deixar que la gràcia de Déu vivifiqués llur esperit amb la seva joia.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «Sabem d’una triple vinguda del Senyor. A més de la primera i de l’última, hi ha una vinguda intermèdia. Aquesta vinguda intermèdia és com una sendera per la que es passa de la primera a l’última: a la primera, Crist va ser la nostra redempció; en l’última, apareixerà com la nostra vida; en aquesta, és el nostre descans i el nostre consol» (Sant Bernat)

  • «Un dels trets essencials i característics de Déu es que es el ‘Déu-que-ve’. No és un Déu que és al cel, desinteressant-se de nosaltres i de la nostra història, sinó que és el ‘Déu-que-ve’. És un Pare que mai deixa de pensar en nosaltres» (Benet XVI)

  • «Amb Joan Baptista l’Esperit Sant inaugura, prefigurant-ho allò que realitzarà juntament amb el Crist i per mitjà d’ell: retornar a l’home la ‘semblança’ divina. El baptisme de Joan era de penitència, el de l’aigua i de l’Esperit serà un nou naixement» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 720)