Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
Escolteu una veu que crida: «Obriu en el desert una ruta al Senyor, aplaneu en l'estepa un camí per al nostre Déu. S'alçaran les fondalades i s'abaixaran les muntanyes i els turons, la serralada es tornarà una plana, el terreny escabrós serà una vall. Llavors apareixerà la glòria del Senyor i la veurà tothom alhora. La boca del Senyor ho ha dit».
Puja en una muntanya ben alta, missatger que anuncies a Sió la bona nova! Tu que portes bones noves a Jerusalem, alça ben fort el teu crit, alça'l ben fort, no tinguis por! Digues a les viles de Judà: «Aquí teniu el vostre Déu! El Senyor Déu arriba amb poder, el seu braç domina tota cosa, l'acompanya el fruit de la seva victòria, el precedeixen els seus trofeus; vetlla com un pastor pel ramat, l'aplega amb el seu braç, porta al pit els anyells, acompanya les ovelles que crien».
La fidelitat i l'amor es trobaran, s'abraçaran la bondat i la pau; la fidelitat germinarà de la terra, i la bondat mirarà des del cel.
El Senyor donarà la pluja, i la nostra terra donarà el seu fruit. La bondat anirà al seu davant, i la pau li seguirà les petjades.
Però el dia del Senyor vindrà; arribarà inesperadament com un lladre. Aquell dia el cel fugirà amb un estrèpit espantós, els elements, abrandats, es desintegraran, i la terra quedarà al descobert amb tot el que hi han fet. Tenint present, doncs, que tot això es desintegrarà, penseu com heu de viure, amb quina santedat i amb quina pietat us heu de comportar. Espereu la vinguda del dia del Senyor, i feu tot el possible perquè arribi aviat. Aquell dia el cel, inflamat, es desfarà, i els elements, abrandats, es fondran.
Però nosaltres, tal com ell ens ho ha promès, esperem un cel i una terra nova, on regnarà la justícia. Per tant, estimats, mentre espereu això, mireu que ell us trobi en pau, immaculats i irreprensibles.
I predicava, dient: «Després de mi ve el qui és més fort que jo, i jo no soc digne d’ajupir-me davant d’ell per desfer-li la corretja de les sandàlies. Jo us batejo amb aigua, però ell us batejarà amb l’Esperit Sant».
© Albada Editorial / evangeli.net
«Joan Baptista es feu present al desert predicant un baptisme de penitència»
Fr. Faust BAILO (Toronto, Canadà)Avui, quan el teló del drama diví s’alça, podem escoltar ja la veu d'algú que crida: «Prepareu el camí del Senyor, feu rectes les seves sendes» (Mc 1,3). Avui, ens trobem en Joan Baptista quan prepara l'escenari per a l'arribada de Jesús.
Alguns creien ben bé que en Joan era el ver Messies. Ja que parlava com els antics profetes, dient que l'home ha de sortir-se'n del pecat per a fugir del càstig i tornar-se cap a Déu per a trobar la seva misericòrdia. Però aquest és un missatge per a tots els temps i tots els llocs, i Joan el deia amb gran urgència. Així, es produí que una riada de gent, de Jerusalem i de tot Judea, inundà el desert de Joan per tal d'escoltar la seva prèdica.
Com és que Joan atreia tants homes i dones? Certament, malparlava d'Herodes i dels caps religiosos, un acte de valor que fascinava la gent del poble. Però no estalviava, alhora, paraules fortes per a tots ells: ja que ells també eren pecadors i havien de penedir-se. I, en confessar llurs pecats, els batejava al riu Jordà. Per això, Joan Baptista els encisava, perquè entenien el missatge de l'autèntic penediment que els tractava de trametre. Un penediment que era quelcom més que una confessió del pecat —en ella mateixa, un gran pas endavant i, de fet, un de molt formós! Però, també, un penediment basat en la creença que només Déu pot, a l'ensems, perdonar i esborrar, cancel·lar el deute i escombrar les deixalles del meu esperit, redreçar les meves rutes morals, tan deshonestes.
«No feu malmeteu aquest temps de misericòrdia ofert per Déu», diu Sant Gregori Magne. —No fem malbé aquest moment per a amarar-nos d'aquest amor purificador que se'ns ofereix, podem dir-nos, ara que el temps de l'Advent comença a obrir-se davant nostre.
Estem preparats, aquest Advent, per a redreçar els camins pel nostre Senyor? Puc fer esdevenir aquest temps, un temps per una confessió més veritable, més penetrant a la meva vida? En Joan demanava sinceritat —sinceritat a un mateix— al temps que l'abandonament a la misericòrdia Divina. En fer-ho, ajudava el poble a viure per a Déu, a entendre que viure és qüestió de lluitar per obrir els camins de la virtut i deixar que la gràcia de Déu vivifiqués llur esperit amb la seva joia.
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«Sabem d’una triple vinguda del Senyor. A més de la primera i de l’última, hi ha una vinguda intermèdia. Aquesta vinguda intermèdia és com una sendera per la que es passa de la primera a l’última: a la primera, Crist va ser la nostra redempció; en l’última, apareixerà com la nostra vida; en aquesta, és el nostre descans i el nostre consol» (Sant Bernat)
«Un dels trets essencials i característics de Déu es que es el ‘Déu-que-ve’. No és un Déu que és al cel, desinteressant-se de nosaltres i de la nostra història, sinó que és el ‘Déu-que-ve’. És un Pare que mai deixa de pensar en nosaltres» (Benet XVI)
«Amb Joan Baptista l’Esperit Sant inaugura, prefigurant-ho allò que realitzarà juntament amb el Crist i per mitjà d’ell: retornar a l’home la ‘semblança’ divina. El baptisme de Joan era de penitència, el de l’aigua i de l’Esperit serà un nou naixement» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 720)
