Avui, al bell mig de l'Advent, rebem una invitació a l'alegria i a l'esperança: «Viviu sempre contents, no us canseu mai de pregar, doneu gràcies en tota ocasió» (1Te 5,16-17). El Senyor és a prop: «Filla meva, el teu cor és el cel per a Mi», li diu Jesús a santa Faustina Kowalska (i, certament, el Senyor ho voldria repetir a cadascun dels seus fills). És un bon moment per pensar en tot el que Ell ha fet per nosaltres i donar-li gràcies.

L'alegria és una característica essencial de la fe. Sentir-se estimat i salvat per Déu és un gran goig; saber-nos germans de Jesucrist que ha donat la seva vida per nosaltres és el motiu principal de la joia cristiana. Un cristià abandonat a la tristesa tindrà una vida espiritual raquítica, no arribarà a veure tot el que Déu ha fet per ell i, per tant, serà incapaç de comunicar-ho. L'alegria cristiana brolla de l'acció de gràcies, sobretot per l'amor que el Senyor ens manifesta; cada diumenge ho fem comunitàriament en celebrar l'Eucaristia.

L'Evangeli ens ha presentat la figura de Joan Baptista, el precursor. Joan gaudia de gran popularitat entre el poble senzill; però, quan li pregunten, ell respon amb humilitat: «No soc jo...» (cf. Jn 1,21); «Jo batejo amb aigua; enmig de vosaltres està aquell que vosaltres no coneixeu, el qui ha de venir després de mi» (Jn 1,26-27). Jesucrist és Aquell a qui esperen; Ell és la Llum que il·lumina el món. L'Evangeli no és un missatge estrany, ni una doctrina entre tantes, sinó la Bona Notícia que omple de sentit tota vida humana, perquè ens ha estat comunicada per Déu mateix que s'ha fet home. Tot cristià està cridat a confessar Jesucrist i a ser testimoni de la seva fe. Com a deixebles del Crist, estem cridats a aportar el do de la llum. Més enllà de les paraules, el millor testimoniatge, és i serà l'exemple d'una vida fidel.