Avui el Baptista testimonieja que "Déu-Llum" és enmig de nosaltres. La "vinguda" de Déu —continua i "connatural" amb el seu ésser— es concentra en les dues principals vingudes del Crist: la de la seva Encarnació i la del seu retorn gloriós a la fi de la història. El temps d'Advent es desenvolupa entremig d'aquests dos pols.

Als primers dies s'emfatitza l'espera de la darrera vinguda del Senyor. En canvi, en apropar-se el Nadal, preval la memòria de l'esdeveniment de Betlem, tot reconeixent en ell la "plenitud del temps". Entre aquestes dues vingudes, "paleses", hi ha una tercera, "intermèdia" i "oculta": es realitza a l'ànima dels creients i és una mena "pont" entre la primera i la darrera. En la primera el Crist fou la nostra redempció; en l'última es manifestarà com la nostra vida; en aquesta és el nostre descans i el nostre consol.

—Per a la vinguda de Jesús que podríem anomenar "encarnació espiritual", l'arquetip sempre és Maria: Ella ens ensenya a esperar el Crist que ve.