La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dijous 3 d'Advent
Podcast Descarregar
1ª Lectura (Is 54,1-10): Crida d'alegria, tu que no eres mare, celebra-ho i aclama, tu que eres estèril, perquè la que havia quedat abandonada ara té més fills que la que no va perdre el marit, diu l'oracle del Senyor. Fes més espaiosa la tenda on vius, desplega sense por les veles que la cobreixen, allarga les cordes i reforça els seus pals, perquè t'hauràs d'obrir a dreta i a esquerra; la teva descendència ocuparà els altres territoris i repoblarà les ciutats abandonades.

No tinguis por, no quedaràs avergonyida, ningú no et retraurà el teu passat ignominiós; oblida el menyspreu que has passat de jove, la deshonra de la teva viduïtat. El teu creador s'ha fet el teu marit, el seu nom és El-Senyor-de-l'univers; t'ha rehabilitat el Sant d'Israel, anomenat Déu-de-tota-la-terra. El Senyor t'ha cridat com qui crida l'esposa abandonada que s'enyora. Pot ser repudiada l'esposa de la joventut?, diu el teu Déu. Jo t'havia abandonat per poca estona, però ara et recobro amb un afecte immens. En una flamarada d'indignació t'havia amagat un moment la meva mirada, però ara t'estimo amb un amor etern, diu el Senyor, el qui t'ha reclamat.

Faré com vaig fer en els dies de Noè: llavors vaig jurar que l'aiguat de Noè no inundaria mai més la terra; ara juro que no m'irritaré ni t'amenaçaré mai més: Ni que desapareguin les muntanyes i se somoguin els turons, no desapareixerà l'amor que jo et tinc ni se somourà el meu pacte de pau, diu el Senyor, el qui t'estima.
Salm responsorial: 29
R/. Amb quin goig us exalço, Senyor.
Amb quin goig us exalço, Senyor. M'heu tret a flor d'aigua quan m'ofegava, i no heu permès que se n'alegrin els enemics. Senyor, m'heu arrencat de la terra dels morts, quan ja m'hi enfonsava, m'heu tornat la vida.

Canteu al Senyor, els qui l'estimeu, enaltiu la seva santedat. El seu rigor dura un instant; el seu favor, tota la vida. Cap al tard tot eren plors; l'endemà són crits de joia.

Escolteu, Senyor, compadiu-vos de mi; ajudeu-me, Senyor. Heu mudat en joia les meves penes, Senyor, Déu meu, us lloaré per sempre.
Versicle abans de l'Evangeli (Lc 3,4.6): Al·leluia. Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí; tothom veurà la salvació de Déu. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Lc 7,24-30): Quan els enviats de Joan van ser fora, Jesús es posà a parlar de Joan a les multituds: «Què heu sortit a contemplar al desert? ¿Una canya sacsejada pel vent? Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un home vestit refinadament? Els qui porten vestits sumptuosos i viuen amb luxe s'estan als palaus dels reis! Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un profeta? Sí, us ho asseguro, i més que un profeta. És aquell de qui diu l'Escriptura: ‘Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí’. Us ho asseguro: entre els nascuts de dona no hi ha ningú més gran que Joan; però el més petit en el Regne de Déu és més gran que ell».

Tot el poble, i fins i tot els publicans, van sentir la predicació de Joan i es feren batejar per ell, i reconegueren així que Déu és just, però els fariseus i els mestres de la Llei no es feren batejar i van rebutjar el designi de Déu sobre ells.

«Què heu sortit a contemplar al desert?»

Mn. Carles ELÍAS i Cao (Barcelona, Espanya)

Avui, per tres vegades ens pregunta Jesucrist: «¿Què heu sortit a contemplar al desert?»; «¿Què hi heu sortit a veure?» (Lc 7,24.25; cf. Lc 7,26).

Avui sembla com si Jesús volgués desfer de nosaltres aquell afany per la curiositat estèril, la suficiència dels fariseus i mestres de la Llei que menyspreaven el pla de Déu sobre ells, rebutjant la crida de Joan (cf. Lc 7,30). “Saber de Déu” només, no salva, ho sabem; cal conèixer-lo, estimar-lo i seguir-lo; cal una resposta des de dins, sincera, humil, agraïda.

«Van sentir la predicació de Joan i es feren batejar per ell, i reconegueren així que Déu és just» (Lc 7,29): ve ara la salvació. Com predicava sant Joan Crisòstom, ara ve no el temps de ser examinats, sinó el temps del perdó. Ara i avui és el moment, Déu és a prop, cada cop més a prop nostre, perquè és bo, perquè és just i ens coneix a fons, i per això ple d'amor que perdona; perquè espera cada tarda el nostre retorn de fills cap a casa, per abraçar-nos.

I ens regala aquest seu perdó i aquesta seva presència; trenca tota distància amb nosaltres; truca a la nostra porta. Humil, pacient, ara truca al teu cor: en el teu desert, en la teva soledat, en el teu fracàs, en la teva incapacitat, vol que hi vegis el seu amor.

Hem de sortir de les nostres comoditats i luxes per a enfrontar-nos amb la realitat tal com és: distrets pel consum i l'egoisme, hem oblidat què espera Déu de nosaltres. Desitja el nostre amor, ens vol per a Ell. Ens vol veritablement pobres i senzills, per a poder-nos donar notícia del que, malgrat tot, encara esperem: —Sóc amb tu, no tinguis por, confia en mi.

Entrant dins nostre, diguem ara amb veu quieta: —Senyor, tu que coneixes com sóc i m'acceptes, obre'm el cor a la teva presència; vull acceptar el teu amor, vull acollir-te ara que vens, en el silenci i la pau.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «Em podies parlar d’Elías que va ser arrabassat al cel, però no és més gran que Joan; Enoc va ser traslladat, i tampoc és més gran que Joan» (Sant Ciril de Jerusalem)

  • «L’Evangeli explica que Joan deia a tots que es convertissin. Els fariseus i els doctors veien la seva força: ‘Era un home recte’. Li van preguntar si era ell el Messies. Joan va ser molt clar, no va robar aquest títol. Home de veritat, Joan no va robar la dignitat del Senyor!» (Francesc)

  • «Joan és ‘més que un profeta’ (Lc 7,26) (...). ‘Aquell damunt del qual veuràs davallar i posar-se l’Esperit (...). Jo ho he vist i he testificat que aquest és el Fill de Déu (...). Mireu l’anyell de Déu’ (Jn 1,33-36)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 719)