Avui la litúrgia de la Paraula ens convida a considerar i admirar la figura de sant Josep, un home veritablement bo. De Maria, la Mare de Déu, s'ha dit que era la beneïda entre totes les dones (cf. Lc 1,42). De Josep s'ha escrit que era un home just (cf. Mt 1,19).

Tots devem al Déu Pare Creador la nostra identitat individual com a persones fetes a la seva imatge i semblança, amb llibertat real i radical. I amb la resposta a aquesta llibertat podem donar glòria a Déu, com es mereix o, també, fer de nosaltres quelcom no grat als ulls de Déu.

No dubtem que Josep, amb la seva feina, amb el seu compromís en els seus entorns familiar i social es va guanyar el “Cor” del Creador, tot considerant-lo com a home de confiança en la col·laboració a la Redempció humana per mitjà del seu Fill fet home com nosaltres.

Aprenguem, doncs, de sant Josep la seva fidelitat —provada ja des de l'inici— i el seu bon acompliment en la resta de la seva vida, unida —estretament— a Jesús i a Maria.

El fem patró i intercessor per a tots els pares, biològics o no, que en aquest món han d'ajudar els seus fills a donar una resposta semblant a la d'ell. El fem patró de l'Església, com entitat lligada, estretament, al seu Fill, i continuem sentint les paraules de Maria quan troba el Nen Jesús que s'havia “perdut” al Temple: «El teu pare i jo...» (Lc 2,48).

Amb Maria, per tant, Mare nostra, hi trobem Josep com a pare. Santa Teresa de Jesús deixà escrit: «Vaig prendre per advocat i senyor el gloriós sant Josep, i em vaig encomanar molt a ell (...). No recordo fins ara haver-li suplicat res que ho hagi deixat de fer».

Especialment pare per aquells que hem sentit la crida del Senyor a ocupar, pel ministeri sacerdotal, el lloc que ens cedeix Jesucrist per a tirar endavant la seva Església. —Sant Josep gloriós!: protegiu les nostres famílies, protegiu les nostres comunitats, protegiu tots aquells que senten la crida a la vocació sacerdotal... i que n'hi hagi força.