La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

La Sagrada Família (B)

1ª Lectura (Ecli 3,3-7.14-17a): En els fills, el Senyor fa l'elogi del pare i sentencia a favor de la mare. Qui honora el pare expia els pecats, qui honora la mare es guanya un tresor. Els fills seran la felicitat del qui honora el pare; quan pregui, Déu se l'escoltarà. Qui honora el pare viurà molts anys, qui honora la mare obtindrà del Senyor la recompensa. Fill meu, acull el teu pare en la vellesa, no l'abandonis mentre visqui. Si s'afebleix el seu enteniment, sigues compassiu, no el menyspreïs quan et veus en plena força. Déu no oblidarà la pietat que tens pel pare; te la tindrà en compte per a compensar els teus pecats, en farà un monument per expiar les teves culpes.


O bé: (Gn 15,1-6; 21,1-3): En aquells dies, el Senyor va fer sentir la seva paraula a Abram en una visió i li digué: «No tinguis por, Abram: jo soc el teu protector. La teva recompensa serà molt gran». Abram li respongué: «Senyor, Déu meu, què em donareu? Jo me'n vaig sense fills, i l'hereu de casa haurà de ser Elièzer de Damasc». Abram afegí: «No m'heu donat descendència i el meu hereu haurà de ser un dels meus servidors».

Llavors el Senyor li va fer sentir la seva paraula i li digué: «No serà pas aquest, el teu hereu: serà el fill que naixerà de tu». Després el Senyor el va fer sortir a fora i li va dir: «Mira el cel i posa't a comptar les estrelles, a veure si les pots comptar; doncs, així serà la teva descendència». Abram cregué en el Senyor i el Senyor ho tingué en compte per donar-li una justa recompensa.

El Senyor visità Sara tal com havia dit, i va complir en ella allò que havia promès. Sara va concebre i va donar un fill a Abraham a les seves velleses, just al temps que Déu li havia predit. Abraham va posar el nom d'Isahac al fill que li havia nascut, que Sara li havia infantat.

Salm responsorial: 127
R/. Feliços els fidels del Senyor, que viuen seguint els seus camins.
Feliç tu, fidel del Senyor, que vius seguint els seus camins. Menjaràs del fruit del teu treball, seràs feliç i tindràs sort.

La teva esposa fruitarà com una parra dins la intimitat de casa teva; veuràs els fills com plançons d'olivera al voltant de la taula.

És així com els fidels del Senyor seran beneïts. Que el Senyor et beneeixi des de Sió. Que tota la vida puguis veure prosperar Jerusalem.


O bé: Ps 104
R/ El Senyor, el nostre Déu, recorda sempre l'aliança.

Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom, feu conèixer entre els pobles les seves gestes. Dediqueu-li càntics, acompanyeu-los amb cítares, feu l'elogi de les seves meravelles.

Glorieu-vos del seu nom sagrat, alegreu-vos els qui busqueu el Senyor. Penseu en el Senyor i en el seu poder, busqueu sempre la seva presència.

Recordeu les meravelles que ell obrà, els seus prodigis i les seves decisions. Descendents d'Abraham, el seu servent, fills de Jacob, el seu elegit.

Recorda sempre l'aliança, la promesa feta per milers de generacions, l'aliança pactada amb Abraham, el jurament fet a Isahac.
2ª Lectura (Col 3,12-21): Germans, tingueu els sentiments que escauen a escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió, de bondat, d'humilitat, de serenor, de paciència; suporteu-vos els uns als altres, i si alguns tinguéssiu res a dir contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor us ha perdonat; perdoneu també vosaltres. I com a coronament de tot això estimeu-vos, que l'amor tot ho lliga i perfecciona. Que la pau de Crist coroni en els vostres cors els combats que manteniu; recordeu que en aquesta pau heu estat cridats a formar un sol cos. I sigueu agraïts.

Que la paraula de Crist tingui estada entre vosaltres en tota la seva riquesa; instruïu-vos i amonesteu-vos els uns als altres amb tota mena de doctrina; agraïts a Déu, canteu-li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l'Esperit; tot allò que feu, sigui de paraula, sigui d'obra, feu-ho en nom de Jesús, adreçant per ell a Déu, el Pare, una acció de gràcies.

Dones, cal que sigueu submises al marit en el Senyor. Marits, estimeu l'esposa, no us malhumoreu amb ella. Fills, creieu en tot els pares; això agrada al Senyor. Pares, no importuneu els vostres fills, que no es desanimin.


O bé: (He 11,8.11-12.17-19): Germans, gràcies a la fe, Abraham, quan Déu el cridà, obeí a la invitació d'anar-se'n a la terra que havia de posseir en herència. Sortí del seu país sense saber on aniria. Gràcies a la fe, igual que Sara, que era estèril, Abraham obtingué la capacitat de fundar un llinatge, tot i la seva edat avançada; i és que va creure en la fidelitat de Déu que li ho havia promès. Per això d'un sol home, ja caduc, en nasqué una descendència tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de les platges de la mar.

Gràcies a la fe, Abraham, posat a prova, oferí el seu fill Isahac. I era el seu fill únic que oferia, el que havia rebut les promeses. Déu havia dit d'ell: Per Isahac tindràs la descendència que portarà el teu nom. Però Abraham confiava que Déu seria prou poderós per ressuscitar un mort. Per això recobrà el seu fill, com una prefiguració d'aquesta veritat.
Versicle abans de l'Evangeli (Col 3,15a.16a): Al·leluia. Que la paraula de Crist, en tota la seva riquesa, tingui estada entre vosaltres. Al·leluia.

O bé (He 1,1-2): Al·leluia. Déu antigament havia parlat als pares per boca dels profetes, però ara ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Lc 2,22-40): Quan van complir-se els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, portaren Jesús a Jerusalem per a presentar-lo al Senyor. Així ho prescriu la Llei del Senyor: Tot primogènit mascle serà consagrat al Senyor. Havien d'oferir en sacrifici, tal com diu la Llei del Senyor, un parell de tórtores o dos colomins.

Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era just i pietós, esperava que Israel seria consolat i tenia el do de l'Esperit Sant. En una revelació, l'Esperit Sant li havia fet saber que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. Va anar, doncs, al temple, guiat per l'Esperit, i quan els pares entraven amb l'infant Jesús per complir amb Ell el que era costum segons la Llei, el prengué en braços i beneí Déu dient: «Ara, Senyor, deixa que el teu servent se'n vagi en pau, com li havies promès. Els meus ulls han vist el Salvador, que preparaves per presentar-lo a tots els pobles: llum que es reveli a les nacions, glòria d'Israel, el teu poble». El seu pare i la seva mare estaven meravellats del que es deia d'ell. Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare: «Aquest infant serà motiu que a Israel molts caiguin i molts d'altres s'aixequin; serà una senyera combatuda, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima. Així es revelaran els sentiments amagats al cor de molts.

Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d'Aser. Era d'edat molt avançada: havia viscut set anys amb el seu marit, però havia quedat viuda, i ara ja tenia vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple i donava culte a Déu nit i dia amb dejunis i pregàries. Ella, doncs, es va presentar en aquell mateix moment i donava gràcies a Déu i parlava de l'Infant a tots els qui esperaven que Jerusalem seria alliberada. Quan hagueren complert tot el que manava la Llei del Senyor, se'n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret. L'Infant creixia i s'enfortia, ple d'enteniment; i Déu li havia donat el seu favor.

«Portaren Jesús a Jerusalem per a presentar-lo al Senyor»

+ Mn. Joan Ant. MATEO i García (Tremp, Lleida, Espanya)

Avui, celebrem la festa de la Sagrada Família. La nostra mirada es desplaça del centre del pessebre —Jesús— per a contemplar al seu entorn Maria i Josep. El Fill etern del Pare passa de la família eterna, que és la Santíssima Trinitat, a la família terrenal formada per Maria i Josep. Què important ha de ser la família als ulls de Déu quan el primer que procura per al seu Fill és una família!

Sant Joan Pau II, en la seva Carta apostòlica El Rosari de la Verge Maria, ha tornat a destacar la importància cabdal que té la família com a fonament de l'Església i de la societat humana, i ens ha demanat que preguem per la família i preguem en família amb el Sant Rosari per revifar aquesta institució. Si la família va bé, la societat i l'Església aniran bé.

L'Evangeli ens diu que el noi creixia i es feia fort, era entenimentat. Jesús va trobar el caliu d'una família que s'anava construint en les seves recíproques relacions d'amor. Què bonic i profitós seria que ens esforcéssim més i més en construir la nostra família: amb esperit de servei i de pregària, amb l'estimació mútua, amb una gran capacitat de comprendre i perdonar. Tastaríem —com en la llar de Natzaret— el cel a la terra! Construir la família és avui una tasca de les més urgents. Els pares, com recordava el Concili Vaticà II, hi tenen un paper insubstituïble: «És deure dels pares crear un ambient de família animat per l'amor, per la pietat envers Déu i envers els homes, i que afavoreixi l'educació íntegra personal i social dels fills». En la família s'aprèn allò més important, a ser persones.

Finalment, parlar de família per als cristians és parlar de l'Església. L'evangelista sant Lluc ens diu que els pares de Jesús el portaren a Jerusalem per a presentar-lo al Senyor. Aquella ofrena era figura de l'ofrena sacrificial de Jesús al Pare, fruit de la qual hem nascut els cristians. Considerar aquesta joiosa realitat ens obrirà a una fraternitat més gran i a estimar més l'Església.