Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia
200 mossens comenten l'Evangeli del dia
Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
Estimats, el manament que ara us escric no és pas nou, és el mateix que ja vau rebre al principi, el missatge que vau sentir. Però, d'altra banda, sí que és nou. És nou de veritat, tant en Jesucrist com en vosaltres, perquè la fosca ja es retira i apunta la llum veritable. Els qui afirmen que estan en la llum, però no estimen els seus germans, encara estan en la fosca. Els qui estimen els germans viuen en la llum, i res no els fa ensopegar, però els qui no els estimen estan en la fosca, caminen a les fosques i no saben on van, perquè la foscor els priva de veure-hi.
Anuncieu de dia en dia que ens ha salvat, conteu a les nacions la seva glòria, conteu a tots els pobles els seus prodigis.
El Senyor ha fet el cel. Glòria i majestat fan guàrdia davant d'ell, poder i esplendor l'assisteixen al seu temple.
Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era just i pietós, esperava que Israel seria consolat i tenia el do de l'Esperit Sant. En una revelació, l'Esperit Sant li havia fet saber que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. Va anar, doncs, al temple, guiat per l'Esperit, i quan els pares entraven amb l'infant Jesús per complir amb Ell el que era costum segons la Llei, el prengué en braços i beneí Déu dient: «Ara, Senyor, deixa que el teu servent se'n vagi en pau, com li havies promès. Els meus ulls han vist el Salvador, que preparaves per presentar-lo a tots els pobles: llum que es reveli a les nacions, glòria d'Israel, el teu poble».
El seu pare i la seva mare estaven meravellats del que es deia d'Ell. Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare: «Aquest infant serà motiu que a Israel molts caiguin i molts d'altres s'aixequin; serà una senyera combatuda, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima. Així es revelaran els sentiments amagats al cor de molts».
«Ara, Senyor, deixa que el teu servent se'n vagi en pau, com li havies promès. Els meus ulls han vist el Salvador»
Chanoine Dr. Daniel MEYNEN (Saint Aubain, Namur, Bèlgica)Avui, 29 de desembre, festegem el sant Rei David. Però és tota la família de David que l'Església vol honorar, i sobretot el més il·lustre de tots ells: Jesús, el Fill de Déu, Fill de David! Avui, en aquest etern “avui” del Fill de Déu, l'Antiga Aliança del temps del Rei David es realitza i es compleix en tota la seva plenitud. Ja que, com relata l'Evangeli d'avui, el Nen Jesús és presentat al Temple pels seus pares per tal de complir amb l'antiga Llei: «Portaren Jesús a Jerusalem per presentar-lo al Senyor. Així ho prescriu la Llei del Senyor: ‘Tot primogènit mascle serà consagrat al Senyor’» (Lc 2,22-23).
Avui s'eclipsa l'antiga profecia amb vista a donar pas a la nova: Aquell, que el Rei David havia anunciat entonant els salms messiànics, ha entrat per fi al Temple de Déu! Avui és el gran dia en què aquell a qui sant Lluc anomena Simeó aviat abandonarà aquest món de foscor per tal d'entrar en la visió de la Llum eterna: «Ara, Senyor, deixa que el teu servent se'n vagi en pau, com li havies promès. Els meus ulls han vist el Salvador, que preparaves per presentar-lo a tots els pobles» (Lc 2,29-32).
També nosaltres, que som el Santuari de Déu en el que habita el seu Esperit (cf. 1Co 3,16), hem de romandre atents a rebre Jesús en el nostre interior. Si avui tenim el goig de combregar, demanem a Maria, la Mare de Déu, que intercedeixi per nosaltres davant el seu Fill: que mori l'home vell i que l'home nou (cf. Col 3,10) neixi en tot el nostre ésser, a fi de convertir-nos en els nous profetes, els qui anuncien al món sencer la presència del Déu tres vegades sant, Pare, Fill i Esperit Sant!
Igual que Simeó, siguem profetes per la mort de l'home vell! Tal com digué el Papa sant Joan Pau II, «la plenitud de l'Esperit de Déu ve acompanyada (...), abans de res, per la disponibilitat interior que prové de la fe. De tot això, l'ancià Simeó, home ‘just i pietós’, en tingué la intuïció en el moment de la presentació de Jesús al Temple».
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«Haguessis mort per sempre, si Ell no hagués nascut en el temps. Celebrem amb alegria l’adveniment de la nostra salvació i redempció» (Sant Agustí)
«Simeó reconeix en aquell Nen el Salvador, però intueix —gràcies a l’Esperit— que entorn a Ell girarà el destí de la humanitat... Havent “tocat” la salvació, l’entusiasme és tan gran, que per a Simeó viure i morir són el mateix» (Benet XVI)
«La Presentació de Jesús al temple el mostra com a primogènit que pertany al Senyor. Amb Simeó i Anna (...) Jesús és reconegut com el Messies tan esperat, ‘llum per a les nacions’ i ‘glòria d’Israel’, però també com a ‘signe de contradicció’. L’espasa de dolor predita a Maria anuncia aquella altra oblació, perfecta i única, de la creu que donarà la salvació que Déu ‘ha preparat davant de tots els pobles’» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 529)
Altres comentaris
«Els meus ulls han vist el Salvador»
Mn. Joaquim MONRÓS i Guitart (Tarragona, Espanya)Avui, contemplem la Presentació del Nen Jesús al Temple, bo i complint la prescripció de la Llei de Moisès: purificació de la mare i presentació i rescat del primogènit.
L'escena la descriu sant Josepmaria Escrivá, en el quart misteri de goig del seu llibre Sant Rosari, tot convidant a involucrar-nos en ella: «Aquesta vegada seràs tu, amic meu, qui portarà la gàbia de les tórtores. —Te n'adones? Ella —la Immaculada!— se sotmet a la llei com si estigués immunda. ¿Aprendràs amb aquest exemple, nen babau, de complir, malgrat tots els sacrificis personals, la Santa Llei de Déu?
»Purificar-se! Tu i jo sí que necessitem purificació! Expiar, i, per damunt de l'expiació l'Amor. —Un amor que sigui cauteri que abrasi la ronya de la nostra ànima, i foc, que encengui amb flames divines la misèria del nostre cor».
Val la pena d'aprofitar l'exemple de Maria per a “netejar” la nostra ànima en aquest temps de Nadal, fent una sincera confessió sagramental per tal de poder rebre el Senyor amb les millors disposicions. Així, Josep presenta l'ofrena d'un parell de tórtores, però sobretot ofereix la seva capacitat de portar endavant amb el seu treball i amb el seu amor castíssim el pla de Déu previst per a la Sagrada Família, model de totes les famílies.
Simeó ha rebut de l'Esperit Sant la revelació que no moriria sense haver vist el Crist. Va al Temple i, en rebre en el seus braços ple de joia el Messies, li diu: «Ara, Senyor, deixa que el teu servent se'n vagi en pau, com li havies promès. Els meus ulls han vist el Salvador» (Lc 2,29-30). Amb ulls de fe, en aquest Nadal, contemplem Jesús que ve a salvar-nos amb el seu naixement. Així com Simeó va entonar el cant d'acció de gràcies, alegrem-nos cantant davant el pessebre, en família, i en el nostre cor, pel fet de saber-nos salvats per l'infant Jesús.
Informe sobre la gestió de donatius
setembre 2023
_______
1 d’octubre
Diumenge 26 (A) de durant l'any
Video de l’Evangeli i comentari
_______
29 de setembre
Els sants Arcàngels Miquel, Gabriel i Rafael
Video de l’Evangeli i comentari
_______