La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: 7 de Gener (Fèria del temps de Nadal)

1ª Lectura (1Jn 1Jn 3,22—4,6): Estimats, nosaltres obtindrem el que demanem a Déu, perquè complim el que ens mana i fem allò que és del seu grat. El seu manament és que creguem en el seu Fill Jesucrist i que ens estimem els uns als altres tal com ho té manat. Si complim els seus manaments, ell està en nosaltres i nosaltres en ell. I, per l'Esperit que ens ha donat, coneixem que ell està en nosaltres.

Estimats, no us fieu de qualsevol que sembli inspirat, perquè corren pel món molts falsos profetes; examineu quin esperit els porta, i veureu si són de Déu. Un senyal perquè conegueu l'Esperit de Déu és aquest: Aquells que confessen que Jesucrist és realment home, és Déu qui els inspira, però aquells que no ho coneixen, no els inspira pas Déu, sinó l'Anticrist. Heu sentit que està a punt de venir al món, però, de fet, ja hi és.

Fillets, a vosaltres, que sou de Déu, no us han pogut guanyar, perquè el qui està en vosaltres és més poderós que el qui està en el món. Ells són del món; per això parlen d'acord amb el món, i el món se'ls escolta. Nosaltres som de Déu: els qui coneixen Déu ens escolten; els qui no són de Déu no ens volen escoltar; aquest és el senyal perquè reconeguem si l'esperit que inspira un home és el de la veritat o el de l'error.
Salm responsorial: 2
R/. Et daré els pobles per herència.
Proclamo el decret del Senyor. M'ha dit: «Ets el meu fill; avui t'he engendrat. Demana-m'ho, i et daré els pobles per herència, posseiràs el món d'un cap a l'altre».

I ara, reis, tingueu seny, apreneu, governants de la terra. Respecteu el Senyor, sotmeteu-vos-hi, veniu tremolant a fer-li homenatge.
Versicle abans de l'Evangeli (Mt 4,23): Al·leluia. Jesús predicava la Bona Nova del Regne, i guaria en el poble tota malaltia. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mt 4,12-17.23-25): En aquell temps, quan Jesús va saber que Joan havia estat empresonat, es retirà a Galilea; però va deixar Natzaret i se n'anà a viure a Cafarnaüm, vora el llac, en els territoris de Zabuló i de Neftalí. Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes: «Terra de Zabuló i de Neftalí, camí del mar, l'altra banda del Jordà, Galilea dels pagans: el poble que vivia en la fosca ha vist una gran llum; una llum ha resplendit per als qui vivien al país de mort i de tenebra».

Des d'aleshores Jesús començà a predicar. Deia: «Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop». I recorria tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i guarint entre el poble malalties i xacres de tota mena. La seva anomenada es va escampar per tot Síria. Li portaven tots els qui estaven malalts, els afectats per diverses malalties i sofriments: endimoniats, epilèptics i paralítics; i ell els curava. I el va seguir molta gent de Galilea, de la Decàpolis, de Jerusalem, de Judea i de l'altra banda del Jordà.

«El Regne del cel és a prop»

Mn. Jordi CASTELLET i Sala
(Sant Hipòlit de Voltregà, Barcelona, Espanya)

Avui, per dir-ho així, recomencem. «El poble que vivia a les fosques ha vist una gran llum» (Mt 4,16), ens diu el profeta Isaïes citat en aquest Evangeli d'avui, i que ens remet al que sentíem la nit de Nadal. Tornem a començar, tenim una nova oportunitat. El temps és nou, l'ocasió s'ho val, deixem —humilment— que el Pare actuï en la nostra vida.

Avui comença el temps en què Déu ens dóna una altra vegada el seu temps perquè el santifiquem, perquè ens fem propers a Ell i fem de la nostra vida un servei de cara als altres. El Nadal s'acaba, ho farà el proper diumenge, si a Déu plau, amb la festa del Baptisme del Senyor, i amb ella es dóna el tret de sortida al nou any, al temps de l'ordinari —tal i com diem en la litúrgia cristiana— per a viure in extenso el misteri de Nadal. L'Encarnació del Verb ens ha visitat en aquests dies i ha sembrat en els nostres cors, de manera infal·lible, la seva Gràcia salvadora que ens encamina, novament, cap al Regne del Cel, el Regne de Déu que Crist va venir a inaugurar entre nosaltres gràcies a la seva acció i compromís en el si de la nostra humanitat.

Per això, ens diu sant Lleó el Gran que «la providència i la misericòrdia de Déu, que ja tenia pensat d'ajudar, en els temps recents, el món que s'ensorrava, va determinar la salvació de tots els pobles per mitjà del Crist».

És ara el temps favorable. No pensem que Déu actuava més abans que ara, que era més fàcil creure prop de Jesús —físicament, vull dir— que no pas ara que no el veiem tal com és. Els sagraments de l'Església i la pregària comunitària ens atorguen el perdó i la pau i l'oportunitat de participar, novament, amb l’obra de Déu en el món, a través del nostre treball, estudi, família, amics, diversió o convivència amb els germans. Que el Senyor, font de tot do i de tot bé, ens ho faci possible!