Avui, situats entre l'Epifania (=manifestació) del Senyor y el seu Baptisme (una segona "epifania"), ens centrem en el tema de la "llum", quelcom que amara l'enter cicle nadalenc. Ja a la litúrgia de la Santa Nit ressonava la idea —presa d'Isaïes— que "sobre les qui vivien en terra d'ombres, un llum brillà sobre ells".

La "llum" significa, sobretot, coneixement, veritat, en contrast amb la foscor de la mentida i de la ignorància. Així, la llum ens fa viure, ens indica el camí. Però, a més, en tant que dóna calor, la llum significa també amor. On hi ha amor, sorgeix una llum al món; on hi ha odi, el món resta en la foscor. Certament, a l'establia de Betlem apareix la gran llum que el món espera.

—La llum de Betlem mai s'ha apagat. On ha brollat la fe en aquell Nen, ha florit també la caritat. Des de Betlem una estela de llum, d'amor i de veritat impregna els segles.