Avui, Jesús ens mostra que és sensible als mancaments de les persones que li surten al seu encontre. No pot trobar-se amb persones i passar indiferent de les seves necessitats. El cor de Jesús es compadeix en veure la gran gentada que el seguia «com ovelles sense pastor» (Mc 6,34). El Mestre deixa a part els projectes previs i es posa a ensenyar. Quantes vegades nosaltres hem deixat que la urgència o la impaciència manin la nostra conducta? Quantes vegades no hem volgut canviar de plans per atendre necessitats immediates i imprevistes? Jesús ens dóna exemple de flexibilitat, de modificar la programació prèvia i d'estar disponible per a les persones que el segueixen.

El temps passa de pressa. Quan estimes és fàcil que el temps passi molt de pressa. I Jesús, que estima molt, està explicant la doctrina prolongadament. Es fa tard, els deixebles ho recorden al Mestre i els preocupa que la gentada pugui menjar. Llavors Jesús fa una proposta inversemblant: «Doneu-los-en vosaltres mateixos» (Mc 6,37). No només li preocupa donar aliment espiritual amb els seus ensenyaments, sinó també l'aliment del cos. Els deixebles posen dificultats, que són reals, molt reals!: els pans «costarien un dineral!» (Mc 6,37). Veuen les dificultats materials, però els seus ulls encara no reconeixen que qui els parla ho pot tot; els falta més fe.

Jesús no mana fer una fila dempeus; fa seure la gent en grups. Comunitàriament descansaran i compartiran. Demanà als deixebles el menjar que porten: sols són cinc pans i dos peixos. Jesús els pren, invoca la benedicció de Déu i els reparteix. Un menjar tan minso que servirà per alimentar milers d'homes i encara en sobraran dotze coves. Miracle que prefigura l'aliment espiritual de l'Eucaristia, Pa de vida que s'estén gratuïtament a tots els pobles de la Terra per a donar vida i vida eterna.