Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
Tothom qui creu que Jesús és el Messies ha nascut de Déu, i no hi ha ningú que estimi el pare sense estimar els fills que han nascut d'ell. Si estimem Déu i complim els seus manaments, no hi ha dubte que estimem els fills de Déu, ja que estimar Déu vol dir guardar els seus manaments. I aquests manaments no són feixucs, perquè cada fill de Déu és un vencedor del món. La nostra fe és la victòria que ja ha vençut el món.
Rescatarà els humils del poder dels violents, estimant com un tresor la seva vida. Que preguin per ell tots els dies i no parin mai de beneir-lo.
Que es perpetuï el seu nom, i duri com el sol. Que les famílies del país, per beneir-se, es valguin del seu nom; que se'n valguin tots els pobles de la terra per augurar-se la felicitat.
I se n'anà a Natzaret, on s'havia criat. El dissabte, com tenia per costum, va entrar a la sinagoga i s'aixecà a llegir. Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i va trobar el passatge on hi ha escrit: «L'Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè Ell m'ha ungit. M'ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l'any de gràcia del Senyor».
Després plegà el volum, el retornà a l'ajudant de la sinagoga i es va asseure. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en ell. Aleshores començà dient-los: «Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d'escoltar». Tothom l'aprovava i es meravellava de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca.
«L'Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè Ell m'ha ungit»
Mn. Jordi POU i Sabater (Sant Jordi Desvalls, Girona, Espanya)Avui recordem que «qui estima Déu, també ha d'estimar el seu germà» (1Jn 4,21). Com podríem estimar Déu a qui no veiem, si no estimem a qui veiem, imatge de Déu? Després que sant Pere renegués, Jesús li va preguntar si l'estimava: «Senyor, tu ho saps tot; tu saps que t'estimo» (Jn 21,17), respongué. Com a sant Pere, també a nosaltres ens pregunta Jesús: «M'estimes?»; i volem respondre-li ara mateix: —Tu ho saps tot, Senyor, tu saps que t'estimo malgrat les meves mancances; però ajuda'm a demostrar-t'ho, ajuda'm a descobrir les necessitats dels meus germans, a donar-me de veritat als altres, a acceptar-los tal com són, a valorar-los.
La vocació de l'home és l'amor, és vocació a donar-se, tot buscant la felicitat de l'altre, i trobar així la pròpia felicitat. Com diu sant Joan de la Creu, «al capvespre serem jutjats en l'amor». Val la pena que ens preguntem al final de la jornada, cada dia, en un breu examen de consciència, com ha anat aquest amor, i puntualitzar algun aspecte a millorar l'endemà.
«L'Esperit del Senyor reposa sobre meu» (Lc 4,18), dirà Jesús, fent seu aquest text messiànic. És l'Esperit de l'Amor que així com va fer del Messies l'«ungit per portar la bona nova als pobres» (cf. Lc 4,18), també “reposa” damunt nostre i ens mena envers l'amor perfecte: com diu el Concili Vaticà II, «tots els fidels, de qualsevol estat o condició, són cridats a la plenitud de la vida cristiana i a la perfecció de la caritat». L'Esperit Sant ens transformarà com els Apòstols, per tal d'actuar sota la seva moció, tot atorgant-nos els seus fruits i portant-los a tots els cors: «Els fruits de l'Esperit són: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d'un mateix» (Ga 5,22-23).
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«El nostre Salvador va ser veritablement home, i d’Ell ha aconseguit la salvació l’home sencer. Perquè de cap manera és fictícia la nostra salvació ni afecta només el cos, sinó que la salvació de tot l’home, és a dir, ànima i cos, s’ha realitzat en aquell que és la Paraula» (Sant Atanasi)
«Hi ha molts cristians que tenen una esperança amb massa aigua. Per a ser “cristians vencedors” hem de creure confessant la fe, i també custodiant la fe, i encomanant-nos a Déu, el Senyor. I aquesta és la victòria que ha vençut el món: la nostra fe» (Francesc)
«Creiem i professem que Jesús de Natzaret, nascut jueu d’una filla d’Israel (...), és el Fill etern de Déu fet home. Creiem que ‘ha sortit de Déu’ (Jn 13,3), que ‘ha davallat del cel’ (Jn 3,13; 6,33), que ‘ha vingut en la carn’ (1Jn 4,2) (...). De la seva plenitud, tots nosaltres n’hem rebut, i gràcia per gràcia’ (Jn 1,4.16)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 423)
