Avui, la gent de Natzaret expressa la seva admiració —que decantarà en incredulitat— perquè noten que Jesús no interpreta les paraules de la Sagrada Escriptura com era habitual, sinó que, amb una autoritat inaudita, les referia a si mateix i a la seva missió. Els oients resten esglaiats per aquesta relació amb l'Escriptura... i en la sinagoga la por acaba transformant-se en oposició: "No és aquest el fuster, el fill de Maria?".

Nogensmenys, simultàniament, es preguntaven: "D’on [li ve] a aquest tot això? (...). I aquests miracles que són fets per les seves mans?" (Mc 6,2). L'origen de Jesús és alhora palès i desconegut.

—Els Evangelis pretenen respondre a aquestes preguntes. Mateu comença el seu Evangeli amb la genealogia de Jesucrist; vol posar sota la llum correcta, ja des del principi, la pregunta sobre l'origen de Jesús: la genealogia és una mena de títol per tot l'Evangeli. Lluc, al seu torn, col·loca la genealogia en el començament de la vida pública, casi com una presentació de Jesús, tot anticipant allò que després narrarà.