Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
»Jo, el Senyor, t'he cridat bondadosament, et prenc per la mà, t'he configurat i et destino a ser aliança del poble, llum de les nacions, per tornar la vista als ulls que han quedat cecs, per treure de la presó els encadenats i alliberar del calabós els qui vivien a la fosca».
O bé: (Is 55,1-11): Això diu el Senyor: «Oh tots els assedegats, veniu a l'aigua, veniu els qui no teniu diners, compreu i mengeu, compreu llet i vi sense diners, sense pagar res. Per què perdeu els diners comprant un pa que no alimenta, i malgasteu els vostres guanys en menjars que no satisfan? Escolteu bé, i tastareu cosa bona, i us delectareu assaborint el bo i millor. Estigueu atents, veniu a mi, i us saciareu de vida. Pactaré amb vosaltres una aliança eterna, els favors irrevocables promesos a David. Vaig fer-lo testimoni davant els pobles, sobirà i legislador de nacions. Cridaràs una nació que tu no coneixies, i aquesta nació, sense conèixer-te, vindrà corrents, buscant el Senyor, el teu Déu, el Sant d'Israel, que t'ha honorat.
Cerqueu el Senyor, ara que es deixa trobar, invoqueu-lo ara que és a prop. Que els injustos abandonin els seus camins, i els homes malèfics, els seus propòsits; que es converteixin al Senyor i s'apiadarà d'ells, que tornin al nostre Déu, tan generós a perdonar. Perquè els meus pensaments no són els vostres, i els vostres camins no són els meus, diu l'oracle del Senyor. Els meus camins i els meus pensaments estan per damunt dels vostres tant com la distància del cel a la terra.
Així com la pluja i la neu cauen del cel i no hi tornen, sinó que amaren la terra, la fecunden i la fan germinar, fins que dona el gra per a la sembra i el pa per a menjar, així serà la paraula que surt dels meus llavis: no tornarà infecunda, sense haver fet el que jo volia i haver complert la missió que jo li havia confiat».
La veu del Senyor es fa sentir sobre les aigües, ve el Senyor sobre les aigües torrencials. La veu del senyor és potent, la veu del Senyor és majestuosa.
El Déu majestuós fa esclatar la tempesta i al seu palau tot canta: Glòria! El Senyor té el soli en les aigües diluvials, hi seu el Senyor, rei per sempre.
O bé: Salm responsorial: Is 12
R/ Cantant de goig sortirem a buscar l'aigua de les fonts de salvació.
El Senyor és el Déu que em salva, confio, no m'espanto. D'ell em ve la força i el triomf, és ell qui m'ha salvat.
Cantant de goig sortirem a buscar l'aigua de les fonts de salvació. Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom, feu conèixer entre els pobles les seves gestes. Recordeu que el seu nom és Excels.
Canteu al Senyor que ha fet coses glorioses. Que ho publiquin per tota la terra. Poble de Sió, aclama'l ple de goig, perquè el Sant d'Israel és gran a la teva ciutat.
»Vosaltres ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es fessin batejar. Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el va consagrar ungint-lo amb Esperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell».
O bé: (1Jn 5,1-9): Estimats, tothom qui creu que Jesús és el Messies ha nascut de Déu, i no hi ha ningú que estimi el pare sense estimar els fills que han nascut d'ell. Si estimem Déu i complim els seus manaments, no hi ha dubte que estimem els fills de Déu, ja que estimar Déu vol dir guardar els seus manaments. I aquests manaments no són feixucs, perquè cada fill de Déu és un vencedor del món. La nostra fe és la victòria que ja ha vençut el món. Qui venç el món, sinó el qui creu que Jesús és el fill de Déu?
Ell, Jesucrist, ha vingut a complir la seva missió per l'aigua i per la sang; no per l'aigua solament, sinó per l'aigua i per la sang, i l'Esperit en dona testimoni, ja que l'Esperit és la veritat. Perquè són tres els qui donen testimoni: l'Esperit, l'aigua i la sang, i tots tres concorden. El testimoniatge dels homes, tot i que nosaltres l'acceptem, no es pot comparar amb el de Déu. Doncs bé, el testimoni que donen aquests tres és el de Déu a favor del seu Fill.
I s’esdevingué en aquells dies que vingué Jesús des de Natzaret de la Galilea i fou batejat en el Jordà per Joan. I a l’instant, pujant de l’aigua, veié esquinçats els cels, i l’Esperit com un colom que baixava sobre ell. I se sentí una veu dels cels: «Tu ets el meu Fill, l’estimat, en tu m’he complagut».
© Albada Editorial / evangeli.net
«Tu ets el meu Fill, l’estimat, en tu m’he complagut»
Mons. Salvador CRISTAU i Coll Bisbe de Terrassa (Barcelona, Espanya)Avui, solemnitat del Baptisme del Senyor, acaba el cicle de les festes de Nadal. Diu l’Evangeli que Joan s’havia presentat en el desert «predicant un baptisme de penitència per a remissió dels pecats» (Mc 1,4). La gent anaven a escoltar-lo, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà. I entre aquella gent es presentà també Jesús per fer-se batejar.
En les festes de Nadal hem vist com Jesús es manifestava als pastors i als mags que, venint d’Orient, l’adoraren i li oferiren els seus presents. De fet, la vinguda de Jesús al món és per a manifestar l’amor de Déu que ens salva.
I allí, al Jordà, es produí una nova manifestació de la divinitat de Jesús: el cel s’esquinçà i l’Esperit Sant, en forma d’un colom baixava cap a Ell i es va sentir la veu del Pare: «Tu ets el meu Fill, l’estimat, en tu m’he complagut» (Mc 1,11). És el Pare del cel en aquest cas i l’Esperit Sant qui ho manifesten. És Déu mateix que ens revela qui és Jesús, el seu Fill estimat.
Però no era una revelació només per a Joan i els jueus. Era també per a nosaltres. El mateix Jesús, el Fill estimat del Pare, manifestat als jueus al Jordà, es manifesta contínuament a nosaltres cada dia. En l’Església, en la pregària, en els germans, en el Baptisme que hem rebut i que ens ha fet fills del seu mateix Pare.
Preguntem-nos doncs: —Reconec la seva presència, el seu amor a la meva vida? —Visc una veritable relació d’amor filial amb Déu? Diu el Papa Francesc: «El que Déu vol de l’home és una relació “papà-fill”, acariciar-lo, i li diu: ‘Jo sóc amb tu’».
També a nosaltres el Pare del cel, enmig de les nostres lluites i dificultats ens diu: «Tu ets el meu Fill, l’estimat, en tu m’he complagut».
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«El Baptisme ens ha alliberat de tots els mals, que són els pecats, però amb la gràcia de Déu hem d’acomplir totes les coses bones» (Sant Cesari d’Arlés)
«Vosaltres, pares, porteu a batejar el nen o la nena. Així és la cadena de la fe: teniu el deure de transmetre la fe a aquests nens. És la més bella herència que vosaltres els deixareu. Porteu avui a casa aquest pensament» (Francesc)
«Bé que propi de cadascú, el pecat original no té un caràcter de falta personal en cap descendent d’Adam. És la privació de la santedat i de la justícia originals; però la naturalesa humana no ha resultat corrompuda totalment (...). El baptisme, quan ens dóna la vida de la gràcia del Crist, esborra el pecat original i torna a decantar l’home cap a Déu; però les conseqüències per a la naturalesa, afeblida i inclinada al mal, persisteixen en l’home i el criden a una lluita espiritual» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 405)
