Avui elevem la nostra ànima en adoració a Qui és la font de la saviesa. Sí, volem agrair-li les llumeneres que Ell ha inspirat per a la maduració de la nostra fe. Avui celebrem un d’aquests fars de l’antigor: sant Hilari de Poitiers, bisbe, conegut com l’Atanasi d’Occident. Tal com prega l’himne “Aeterne Sol”, «aquest home benaurat, un més del cor dels Doctors, es distingeix per la seva claredat de doctrina».

Sant Hilari destaca per la defensa i afirmació de la divinitat de Nostre Senyor Jesucrist, en aferrissada oposició als arrians que negaven aquesta veritat de fe. Assumpte fonamental, perquè si el Crist no és Déu, aleshores, en què ens aprofita el seu sacrifici a la Creu?; si no és Déu, què és el que rebem a l’Eucaristia?; si no és Déu, qui em garanteix la resurrecció? En fi, si Jesús no és Déu —amb totes les de la llei— aleshores és endebades la nostra fe i romanem encara en el nostre pecat, tal como diria sant Pau (cf. 1Co 15,17).

El tema no era fàcil en aquell temps de controvèrsia teològico-trinitària. Sens dubte, la generació apostòlica interioritzà per a sempre el manament apostòlic del Senyor d’anar arreu del món, tot batejant la gent en el nom del Pare, i del Fill, i de l’Esperit Sant (cf. Mt 28,19). Però, qüestió molt distinta seria la de aprofundir —sens diluir— el misteri de la Santíssima Trinitat, per tal d’arribar a formular-lo tal com el preguem en els jorns festius (Credo de Nicea-Constantinoble).

Sant Hilari és un fi precursor del nostre Credo: «Vós, el Déu etern, sou el Pare del Déu etern unigènit; vós sou l’únic no engendrat, i el Senyor Jesucrist és l’únic engendrat per vós des de tota l’eternitat, sens negar, per això, la unicitat divina, ni deixar de proclamar que el Fill ha estat engendrat per vós; vós sou un sol Déu, tot confessant, alhora, que el qui ha nascut de vós, Pare, Déu vertader, és també Déu vertader com vós» (del “Tractat sobre la Trinitat”).