Avui voldria parlar d’un gran Pare de l’Església d’Occident, sant Hilari de Poitiers. Bo i enfrontant-se als arrians, que consideraven el Fill de Déu com una criatura, tot i que excel•lent, però només criatura, sant Hilari consagrà la seva vida a la defensa de la fe en la divinitat de Jesucrist, Fill de Déu i Déu com el Pare, que l’engendrà des de l’eternitat.

Desterrat a Frígia, en l’actual Turquia, sant Hilari entrà en contacte amb un context religiós totalment dominat per l’arrianisme. També allí la seva sol•licitud de pastor el menà a treballar sense descans pel restabliment de la unitat de l’Església, sobre la base de la recta fe formulada pel concili de Nicea. Amb aquest objectiu emprengué la redacció de la seva obra dogmàtica més important i coneguda: el “De Trinitate” (“Sobre la Trinitat”).

En ella, sant Hilari exposa el seu camí personal envers la coneixença de Déu i s’esforça per demostrar que l’Escriptura testimonia clarament la divinitat del Fill i la seva igualtat amb el Pare, no solament en el Nou Testament sinó també en moltes pàgines del l’Antic Testament.

—«Feu, Senyor que em mantingui sempre fidel a allò que vaig professar en el símbol de la meva regeneració quan vaig ser batejat en el Pare, en el Fill i en l’Esperit Sant. Feu que us adori, Pare nostre, i, juntament amb Vós, al vostre Fill; que sigui mereixedor del vostre Esperit Sant, que procedeix de Vós a través del vostre Unigènit. Amén» (“De Trinitate”).